Abans de 1908, l’església tenia dues campanes que, segurament, estaven instal·lades en una construcció realitzada després de 1877.
Anterior al de Lluís Muncunill, l’església de Santa Maria ja havia tingut altres projectes de campanar.
A l’abril de 1908, en Lluís Muncunill presenta el projecte amb el plànol i el Bisbat de Barcelona ho aprova. Tot i ser un projecte innovador al juliol presenta el pressupost que inclou modificacions i on el rellotge pren un paper protagonista d’acord als nous temps.
Així doncs, el nou campanar no té res a veure amb el del projecte de vint anys enrere. Però tampoc és el mateix que dibuixa en Muncunill en el seu primer projecte.
Les parts del campanar
Del campanar de la parròquia de santa Maria d’Ullastrell, en distingim 3 parts: la coberta, el rellotge i el campanar o tambor.
 La coberta |
La part superior del campanar és una cúpula de corbes i paràboles. Està realitzada sobre un embigat de ferro i recoberta amb un trencadís de rajola blanca que li dóna lluminositat. La vora de la cúpula s’ caba amb un bordó de ceràmica vidriada igual que la dels ampits de les obertures. |
|
|
Originàriament, estava projectada una estructura octogonal regular amb vidrieres. Però la inclusió del rellotge transforma la visió del campanar. D’aquesta manera, amb l’ús del trencadís en les esferes del rellotge i en el mosaic amb l’any de construcció, s’aconsegueix un impacte molt més visual.A l’espai interior l’anomenem «sala del rellotge». |
|
|
És una estructura octogonal de maó i decorat amb rajola vidriada de color ocre als ampits de les quatre obertures. També en ressalta la creu de pedra tallada a la base que es va substituir després de la desaparició de l’original a la Guerra Civil.A l’espai interior l’anomenem «sala de les campanes». |
