L’etapa evolutiva de les característiques físiques i psíquiques dels infants entre els 10 i 12 anys s’ha tenir en compte, per entendre la seva evolució en l’aprenentatge, comportament i educació dins i fora de l’escola.
CARACTERÍSTIQUES DE LA PREADOLESCÈNCIA ( 9 – 12 ANYS)
Tenint en compte que cada noi i noia té el seu propi ritme evolutiu, només destaquem alguns trets generals d’aquesta etapa que s’inicia.
– Els/les nens/es no són ni grans ni petits/es, però volen ser tractats com a grans, tot i que els hi costa ser responsables.
– Desitgen ser acceptat pels adults i poden arribar a dir “mentides” i a no reconèixer els seus errors.
– Són desordenats, volen llibertat però no saben organitzar-se.
– Entre els deu i onze anys es produeixen uns canvis importants, el/la noia de deu
anys es mostra alegre, content/a de sí mateix, satisfet/a del món que l’envolta i té bones relacions amb els altres, però a mida que va avançant el temps es tornen més sensibles, ploren sovint, tenen molts canvis d’humor i. atacs d’irritació i d’agressivitat ( estant fent un canvi físic, és una qüestió hormonal)
– Estant desconcertats , es mostren molt exigents amb els companys, no és així amb ells mateixos, demanen justícia i solucions als adults davant els problemes quotidians, però també comencen a oposar-se i a qüestionar les opinions i actuacions de mestres i pares.
– S’inicia la recerca d’un mateix i de la pròpia identitat.
– Un tret important d’aquesta etapa és el ràpid desenvolupament de la capacitat de
raonar, que hem d’aprofitar en els aprenentatges, però també en les seves relacions amb els/les companys/es i amb el món que els envolta ( fomentant la tolerància, l’acceptació d’altres opinions, … )
– És un moment òptim per a la memòria que no hem de desaprofitar , però tenen problemes d’atenció i concentració.
TENINT EN COMPTE TOTS AQUESTS ASPECTES, ELS PODEM AJUDAR:
– Treballant conjuntament pares i mestres, seguint una mateixa línia.
– Ensenyant-los o ajudant-los a organitzar-se.
– Fomentant l’estudi i la investigació, ja que tenen una gran curiositat per tot el que els envolta, en un ambient tranquil i organitzat ( propi, silenciós, ordenat, … )
– Reconeixent i valorant les coses ben fetes i el seu esforç.
– Ajudant-los a madurar, donant-los responsabilitats i exigint que les compleixin a casa
i a l’escola.
– Fomentant la seva autoestima.
– Ajudant-los a enfrontar-se als problemes i a superar-los.
No hauríem de disculpar, ni justificar, la seva manca de responsabilitat davant de les obligacions familiars i escolars.
CONCRETANT , la finalitat i els objectius de les nostres actuacions sempre han d’anar dirigits a fomentar: LA RESPONSABILITAT DAVANT LA FEINA, L’AUTONOMIA PERSONAL, L’ORDRE, L’AUTOESTIMA I EL RECONEIXEMENT DE LA SEVA VÀLUA.
CARACTERÍSTIQUES DE L’EDAT EVOLUTIVA DELS/LES ALUMNES DE 6è
Tenint en compte que cada noi noia té el seu propi ritme evolutiu, només destaquem alguns trets generals d’aquesta etapa que s’inicia.
Ens trobem al final de la preadolescència, és definitivament el final de la infància, els/les nois/noies continuen oposant-se a un tractament de nens/es petits ( no volen que se’ls digui el que han de fer) però encara no saben resoldre sols tots els conflictes que diàriament se’ls presenten. És una etapa difícil per a ells i per a les persones que els envolten.
S’oposen als adults, reclamen més llibertat, han de reafirmar la seva personalitat, però no saben com fer-ho, ens necessiten, però els costa reconèixer-ho.
Encara no han après a organitzar-se i a planificar el seu temps, són desordenats i no veuen la necessitat de millorar aquest aspecte.
En moltes ocasions estan desorientats, insegurs (davant d’un mateix fet, un dia actuen com nens petits i un altre com adults) i esperen i busquen la nostra comprensió i consell.
Desitgen ser acceptats pels adults i, per això, de vegades els costa tant reconèixer els seus errors i encara poden arribar a dir mentides o a explicar versions diferents d’un fet, arreglades per a fer-los quedar bé.
Els canvis físics els afecten molt, sobretot les nenes que generalment van més avançades en aquest aspecte, i els fan tenir canvis sobtats d’humor. Això és normal, els adults hem d’estar atents a aquests canvis i ajudar-los a acceptar-los amb naturalitat, parlant del tema i clarificant els seus dubtes.
No obstant respecte a l’any anterior i a mida que vagi avançant el curs, en general, anirem observant uns canvis positius en la seva evolució cap a l’adolescència:
– Es mostraran més equilibrats i tindran un major control d’ells mateixos.
– Aniran adquirint seguretat, seran més realistes i més conscients de les seves possibilitats, intentaran superar les seves dificultats i mostraran més interès pels estudis.
– Es relacionaran millor amb els altres, disminuiran les baralles, almenys les físiques.
– Ploraran menys, però apareixerà la tristesa.
– Continuaran estimant la família, i buscant el recolzament dels adults, però els amics i les seves opinions començaran a ser cada cop més importants.
– Es crearan grupets que, en ocasions, seran molt selectius i poc tolerants.
TENINT EN COMPTE TOTS AQUESTS ASPECTES, ELS PODEM AJUDAR:
– Continuar treballant junts pares i mestres, que davant de la seva inseguretat o desorientació vegin sempre una mateixa línia, això els ajudarà a reflexionar i modificar comportaments incorrectes.
– Continuar ajudant-los a aprendre a organitzar-se, aquest aspecte no està encara superat, no cal preparar-los la motxilla però sí estar atents i fer un seguiment dels horaris, deures, controls, treballs…
– Fomentant l’estudi i facilitant un ambient relaxat, han de tenir un espai per a estudiar i llegir, així com per a reunir-se amb els companys quan han de fer un treball en equip.
– Facilitant l’accés a la informació fora de l’escola i les visites a la biblioteca.
– Mostrant interès pels seus estudis i els seus problemes.
– Valorant positivament els seus esforços, i no justificant mai les accions incorrectes o irresponsables, fent-los reflexionar sobre elles i sobre les conseqüències dels seus actes.
– Deixant-los opinar i participar en les coses que es facin a l’escola o a casa, valorant les seves aportacions, necessiten sentir-se estimats i valorats per a poder madurar i enfrontar-se a l’adolescència.
– Donant-los responsabilitats i exigint que les compleixin.
Tenint en compte els aspectes esmentats, el nostre model educatiu ha de basar-se en tres pilars fonamentals:
1. L’afecte: Hem de seguir manifestant-los la nostra estimació i el nostre amor. Han de saber en tot moment que els estimem a pesar de les dificultats i dels conflictes.
2. La comunicació: Per a donar i rebre informació, per a compartir emocions i sentiments, per a orientar en la presa de decisions, per a negociar i arribar a acords.
3. L’autoritat: Si després de tot això no és possible arribar a un acord, hem d’estar disposats a imposar la nostra autoritat, amb serenitat i amb respecte, però també amb claredat i fermesa.
Els pares i els mestres hem de fer el paper de pares i mestres, no el de “colegues”, i de tenir present que som nosaltres els que hem de posar límits i marcar les normes. En el fons i encara que els/les nois/es es revelin ho necessiten per madurar, centrar-se i organitzar les seves emocions i sentiments.
Una eina que no s’ha de fer servir mai és la de comprar als fills amb objectes o promeses, ja que si bé de moment pot semblar que dóna resultat, a la llarga no serà així, els/les nois/es sentiran que guanyen i cada vegada demanaran més, no estaran preparats per enfrontar-se als problemes que vindran de fora i es farà molt difícil arribar a acords raonables.
L’EDUCACIÓ del fills és un procés continu, que exigeix la nostra dedicació pacient les vint-i-quatre hores,.
Des de la seva entrada en el món escolar, primer canvi sobtat en el seu món, els nens passen per diverses etapes de creixement i maduració fins arribar a fer-se adults.
Això exigeix de nosaltres, pares i educadors, l’esforç permanent de comprendre la seva situació, ajudar-los a fer-se persones madures, crítiques,responsables i lliures, respectant la seva llibertat i personalitat
Per tot això cal estar atents i observar-los, escoltar-los, compartir amb ells la nostra experiència i la seva, dedicar-los el nostre temps per poder descobrir des d’un clima positiu com son, per que son així i que necessiten de nosaltres.
EDUCAR HOY, de los seis a los veinte años. Bernabé Tierno.