Avui dia no ens sorprèn veure com un banquer, un botiguer o un empresari, no realitza les operacions aritmètiques (sumes, restes, multiplicacions, divisions…) derivades de la seva activitat professional amb llapis i paper. Des de fa dècades, les màquines són les que desenvolupen el càlcul exacte d’aquestes operacions. Les màquines, malgrat s’equivoquen menys que els humans, no pensen. I, per tant, fer els càlculs amb aquestes no garanteix que el resultat obtingut sigui el correcte, per aquest motiu és important disposar de certa habilitat de càlcul mental per a obtenir una aproximació immediata al resultat i que permeti contrastar el valor obtingut per la màquina.

L’aplicació del càlcul mental no només es redueix a l’àmbit professional sino també a moltes de les activitats del dia a dia, com fer la compra al supermercat, calcular un descompte en època de rebaixes, adaptar una recepta de 4 a 6 comensals o obtenir el cost individual d’un dinar conjunt. En totes aquestes situacions és molt útil tenir habilitat en el càlcul estimatiu, entès com aquella habilitat per a dur a terme un càlcul numèric del qual s’obté un resultat aproximat, utilitzant únicament procediments mentals, és a dir, sense l’ús de llapis i paper o qualsevol altre dispositiu de càlcul. De fet, els procediments pròpiament mentals que es porten a terme en aquest tipus de càlculs són diferents als que s’apliquen quan es recorre als algorismes de llapis i paper, tradicionalment ensenyats a les aules.

La rapidesa en el càlcul mental és una habilitat necessària per al pensament matemàtic. Per als alumnes d’Educació Secundària, ser capaços de calcular ràpid els permet tenir la memòria disponible per a centrar-se en altres operacions de problemes matemàtics. Seria comparable amb la destresa en la lectura; ja que una vegada un nen automatitza la descodificació pot entendre millor el text.