Arxiu mensual: novembre 2018
El dia a dia
L’assignatura de Càlcul mental és una optativa que normalment la gent, sobretot els alumnes no valoren, pensen que serà igual que les matemàtiques i llavors infravaloren la seua utilitat.
Els objectius que volem en aquesta optativa és que els nostres alumnes agafen una certa velocitat en càlculs numèrics del dia a dia, per això ens basem en operacions bàsiques com sumar, restar, multiplicar, dividir i alguna potència. La idea és donar eines per aquestes operacions, perquè a l’hora d’efectuar la operació de manera mental, trobem el camí més curt, guanyant temps i sent més eficients.
Foto retocada amb GIMP. Difuminat, cremat, addicció, cremat, etc
I evidentment una de les millors maneres d’anar agafant velocitat és practicar, practicar i practicar.
I com ho fem?
Doncs amb cada operació bàsica, fem series de 60 operacions en un temps de 2 minuts. Pareix molt poc, però una vegada han fet uns quants, tenen temps. A més, la gent que té resultats baixos, són les que veuen la seua evolució més ràpida i per tant es motiven moltíssim.
Foto retocada amb Pixlr. Degradat, tall, etc
Si un alumne fa de primeres 54, arribar a 60 li costarà molt més evolutivament, que un alumne que comença amb 10 i és fàcil que acabe amb 40 o 50 respostes correctes.
A més a més, també fem sèries de problemes per treballar la comprensió, en els quals després de llegir dues vegades cada enunciat, deixe uns 20-30 segons pel que puguen pensar la resposta mentalment. En aquest apartat, els faig de 10 en 10.
Són exercicis que fem amb un cronòmetro i els encanta, però sobretot tenen clar que no estan competint entre ells, sinó amb ells mateixos perquè el que volem és un creixement personal i buscar aquesta millora gradual mitjançat la pràctica. I funciona!!! Perquè en el dia a dia treballen amb ganes i motivats.
Feina feta, no corre pressa!!!
Introducció
Avui dia no ens sorprèn veure com un banquer, un botiguer o un empresari, no realitza les operacions aritmètiques (sumes, restes, multiplicacions, divisions…) derivades de la seva activitat professional amb llapis i paper. Des de fa dècades, les màquines són les que desenvolupen el càlcul exacte d’aquestes operacions. Les màquines, malgrat s’equivoquen menys que els humans, no pensen. I, per tant, fer els càlculs amb aquestes no garanteix que el resultat obtingut sigui el correcte, per aquest motiu és important disposar de certa habilitat de càlcul mental per a obtenir una aproximació immediata al resultat i que permeti contrastar el valor obtingut per la màquina.
L’aplicació del càlcul mental no només es redueix a l’àmbit professional sino també a moltes de les activitats del dia a dia, com fer la compra al supermercat, calcular un descompte en època de rebaixes, adaptar una recepta de 4 a 6 comensals o obtenir el cost individual d’un dinar conjunt. En totes aquestes situacions és molt útil tenir habilitat en el càlcul estimatiu, entès com aquella habilitat per a dur a terme un càlcul numèric del qual s’obté un resultat aproximat, utilitzant únicament procediments mentals, és a dir, sense l’ús de llapis i paper o qualsevol altre dispositiu de càlcul. De fet, els procediments pròpiament mentals que es porten a terme en aquest tipus de càlculs són diferents als que s’apliquen quan es recorre als algorismes de llapis i paper, tradicionalment ensenyats a les aules.
La rapidesa en el càlcul mental és una habilitat necessària per al pensament matemàtic. Per als alumnes d’Educació Secundària, ser capaços de calcular ràpid els permet tenir la memòria disponible per a centrar-se en altres operacions de problemes matemàtics. Seria comparable amb la destresa en la lectura; ja que una vegada un nen automatitza la descodificació pot entendre millor el text.