La nostra caixa vol expressar el patiment de la gent que la maltracten. Denunciant-ho aconsegueixes l’esperança de que no et torni passar ni a tu ni a ningú més, perquè hauràs fet el correcte, tot el possible perquè no torni a ocórrer. Hem de lluitar contra la gent que fa el mal, que maltracten a les dones i els hi fan la vida impossible, que són representades pel fons negre, perquè fan el mal, fan patir als demes, no és un acte honrat ni respectable. Hem de lluitar perquè cada cop siguin més les dones que planten cara, que denuncien, que no tenen por, perquè no ho hagi de suportar ningú mai més. Aquestes dones són el tros de blanc, de la llum, que cada cop són més, per això estan fetes les gotes blanques, poc a poc es va omplint la part blanca, fins que finalment no existeixi la part fosca. La frase que hem escollit és una de Bob Marley, que va dir després de rebre un tret quan es dirigia a fer un concert pacifista, i va ser disparat pels contraris a aquest concert. Llavors ell quan va tenir l’alta mèdica, un dia després, va fer el concert, i quan se li va preguntar si tenia por i per què ho feia, ell va contestar: “ La gent que tracta de fer d’aquest món, un món pitjor no es prenen un dia lliure. Com podria prendre-me’l jo? il•lumina l’obscuritat.” Creiem que les dones i tot nosaltres hem de lluitar perquè no passin més casos de maltractaments, ni de violència de gènere. Crec que aquesta frase és la que millor representa el que volíem transmetre amb el pintat de la caixa, i el sentiment d’esperança i què entre tots ho podrem aturar.
Lluc Soliva i Rubén Ferrer