L’APARELL CIRCULATORI

La circulació i l’aparell circulatori

L’aparell circulatori és l’encarregat de transportar la sang per tot l’organisme. També se l’anomena aparell cardiovascular.

Està format pel cor (impulsa la sang), les artèries, els capil·lars, les venes i un sistema auxiliar que és el sistema linfàtic i la sang.

El cor

El cor és un múscul que es relaxa i es contreu alternativament. Forma quatre cavitats que en cada relaxació aspiren sang i s’omplen i, en la contracció següent, expulsen la sang que hi ha en el seu interior, impulsant-la cap a tot l’organisme.

La forma i volum del cor són semblants a un puny d’una persona i fa uns 275 g de pes. Està situat en l’interior de la caixa toràcica, entre els dos pulmons, just darrera de la meitat inferior de l’estern.

El cor està lleugerament inclinat cap a l’esquerra, la punta, a nivell del cinquè espai intercostal. En l’altre extrem està la base del cor, per la qual surten i entren els grans vasos, és a dir, les venes que arriben i les artèries que surten del cor.

El cor té tres capes de teixits diferents, que són:

L’endocardi: és una capa d’epiteli que recobreix l’interior de les cavitats i de les vàlvules, i que és continua amb l’endoteli dels vasos.

El miocardi: És el múscul cardíac. És un múscul intermedi entre l’estriat i el llis. Totes les seves cèl·lules estan unides formant una xarxa per facilitar l’impuls nerviós.

El pericardi: És una doble capa d’epiteli que envolta el cor.

El cor està format per quatre cavitats, dues aurícules i dos venticles. Entre cada aurícula i venticle hi ha unes vàlvules que permeten el pas de la sang, però n’impedeixen el retrocés:

La vàlvula auriculoventricular dreta o vàlvula tricúspide.

La vàlvula auriculoventricular esquerra o vàlvula bicúspide o mitral.

Les venes caves. Arriben a l’aurícula dreta. La vena cava superior recull la sang de la part del cos que està per sobre del cor i la vena cava inferior recull la sang de la part del cos per sota del cor.

El tronc de l’artèria pulmonar. Surt del venticle dret. És divideix en les artèries pulmonars dretes i esquerres, que van una a cada pulmó.

Les venes pulmonars. Arriben a l’aurícula esquerra. Són quatre venes, provinents en parelles des de cada pulmó.

Artèria aorta. Surt del venticle esquerre, per a portar sang a tot l’organisme.

A l’inici de cada artèria que surt del cor hi ha unes vàlvules, anomenades respectivament vàlvula pulmonar i vàlvula aòrtica.

El cicle cardíac

El cicle cardíac consta de dos moviments o fases, la sístole o fase de contracció i la diàstole o relaxació. Però és una mica més complicat:

Diàtole auricular: l’aurícula dreta rep la sang de les venes caves superior i inferior i quan es contreu (sístole auricular) l’empeny al venticle dret.

Diàstole ventricular: el venticle dret s’omple de sang de l’aurícula dreta, una mica després és contreu el venticle (sístole ventricular) que fa surtir la sang pel tronc de l’artèria pulmonar, perquè no pot retrocedir (vàlvules tricúspide).

En el costat esquerre passa una cosa semblant. L’aurícula esquerra rep la sang de les quatre venes pulmonars i l’empeny al venticle esquerre. Quan es contregui, la sang sortirà per l’artèria aorta, perquè la vàlvula mitral n’impedeix el pas.

Tenim dos circuits:

La circulació pulmonar ( o menor): El cor dret rep la sang de l’organisme i la porta als pulmons.

La circulació general (o mayor): El cor esquerre rep la sang dels pulmons i la porta a tot l’organisme.

Les artèries coronàries són les encarregades de nodrir les cèl·lules del cor (no ho fa amb la sang que porta dins). Hi ha una dreta i una esquerra que surten de l’inici de l’aorta i formen la seva primera porció com una corona al voltant de l’òrgan.

El cor ha de tenir un mecanisme que permeti la contracció coordinada de totes les cèl·lules del múscul cardíac, per tal que, com a òrgan, vagi aspirant i expulsant la sang.El sistema de conducció elèctrica emet impulsos nerviosos, 75 cops per minut, i després transmet d’una manera molt ràpida i eficaç per tot el miocardi, assegurant així que cada cèl·lula muscular es contregui en el moment oportú.

Per a respondre a les necessitats de l’organisme, el cor està regutat pel sistema nerviós autònom que pot controlar el cicle cardíac. L’impuls simpàtic augmenta la freqüència de la contracció cardíaca i la força de cada contracció, mentre que l’impuls parasimpàtic té l’efecte contrari.

ELS VASOS SANGUINIS

Els vasos sanguinis són tubs de diferents diàmetres, que transporten la sang des del cor als teixits, la distribueixen per aquests i finalment se l’emporten de tornada al cor per a tornar a començar des d’allà. El terme inclou, per tant, les artèries, els capil·lars i les venes.

Les artèries més gruixudes són l’aorta i la pulmonar, les que surten dels venticles, perquè per elles passa tota la sang que expulsa l’òrgan. A mesura que aquesta artèria es va bifurcant, el gruix va disminuint. De manera que les artèries més gruixudes estàn més a prop del cor i a l’allunyar-se d’aquest van aprimant-se.

Amb les venes passa el mateix = venes caves.

Les artèries

Estan formades per tres capes, de dins cap enfora:

Íntima, és un endoteli pla semblant al de l’endocardi, que evita la coagulació de la sang que circula per l’artèria.

Mitjana, és la més gruixuda, està formada per cèl·lules musculars llises barrejades amb teixit elàstic i fibrós.

Adventícia, és la més externa.

Les fibres elàstiques permeten a l’artèria distendre’s quan rep la sang a pressió de la sístole ventricular. Poc després recuperaran el seu calibre normal.

Les arterioles

Es formen quan les artèries es van dividint, són de calibre mitjà. En elles, el més important és la capa de múscul llis, que permet regular la pressió arterial i actuar com claus de pas.

Quan es contrauen totes a l’hora augmenten la pressió de la sang, i al relaxar-se la disminueixen. I actuen com a claus de pas perquè quan es relaxa una sola deixa que passi més sang cap el territori que ella irriga. Així s’aconsegueix que cada zona del cos rebi la sang que necessiti.

Els capil·lars

Després de varies divisions, les arterioles formen els capil·lars. Són molt prims, només deixen passar un eritròcit.

Formades per una capa d’endoteli pla, de manera que les molècules de la sang poden travessar-la fàcilment, facilitant i fent eficaç l’intercanvi de gasos, nutrients i productes de rebuig.

Les vènules i les venes

Els capil·lars es van reunint per acabar formant vènules i aquestes es van reunint formant venes, cada vegada d’un calibre més gran, fins arribar al cor un altre cop.

Les artèries i les venes solen fer el trajecte juntes, però amb la sang circulant en sentit invers. Les venes estan formades per les mateixes capes que les artèries, però, la capa muscular és més prima i l’adventicia és més gruixuda i tenen un diàmetre major a les artèries.

En les venes, la circulació de la sang és molt més difícil i per evitar que aquesta reflueixi, en el seu trajecte hi ha vàlvules.

ELS EFECTES DE LA CIRCULACIÓ DE LA SANG

La pressió sanguínia la causa la força que efectua la sang contra les parets dels vasos. La pressió dins les venes és la pressió venosa i dins les artèries és la pressió arterial.

La causa d’aquesta pressió és l’empenta ocasionada per la contracció dels venticles. Al llarg del circuit es va perdent pressió i per això la pressió dins les artèries és molt més gran que la pressió dins les venes.

La tensió arterial no és constant al llarg del cicle cardíac, sinó que durant la sístole és més alta i durant la diàstole, més baixa = tensions sistòliques i diastòliques (màx i mín).

També es pot mesurar la tensió venosa introduint una sonda de pressió dins el torrent sanguini venós.

El pols és la dilatació de les artèries, fruit de l’arribada violenta de sang amb cada sístole cardíaca. Pot palpar-se en les artèries properes a la superfície corporal.

El retorn venós es refereix al retorn de la sang per les venes al cor. Es fa d’una manera passiva, per l’empenta de la sang que ve al darrera, ja que la pressió s’ha dissipat en els capil·lars. Depèn:

L’efecte de la gravetat.

La compressió de les venes de les cames pels músculs d’aquests, durant la deambulació; els músculs actuen com a una vertadera bomba, que estimula el retorn venós.

Les vàlvules en l’interior de les venes, que impedeixen el reflux de la sang venosa i per tant faciliten el retorn.