Quan els professors de llengua i literatura ens decidim a fer entrar un llibre a l’aula, és com si entréssim en un territori desconegut, en una selva confusa i perillosa.

Sabem que el que nosaltres farem amb aquest llibre no serà decisiu perquè els nostres alumnes acabin sent uns bons futurs lectors. Però desitgem que siguin capaços de llegir amb un cert grau d’aprofundiment, que “entenguin” el que llegeixen.

La literatura és un bon banc de proves. És un instrument ideal per entrenar a fer lectures que exigeixen concentració, que demanen un cert nivell de coneixement del món, i que fan possible que, si ens en sortim, els nostres alumnes puguin començar a llegir més enllà del que està escrit: que no es conformin amb mirar i prou.