La novel·la La teranyina està ambientada a l’època de la Setmana Tràgica (1909) Una època de revoltes obreres contra els abusos del poder.
BubbleShare: Share photos – Find great Clip Art Images.
Busca a la premsa d’ara alguna situació semblant
Analitza els elements que els periodistes destaquen
A partir d’aquestes fotografies i del text de La teranyina elabora un reportatge periodístic sobre els fets de 1909
Galceran proposa una reflexió sobre els límits de la revolta: els bandolers, com a exemple d’heroi, té un comportament que pot ser defensat, però també se’l pot acusar d’utilitzar la força d’una manera innecessària BubbleShare: Share photos – Powered by BubbleShare
[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/FnGXfaDORkY" width="425" height="350" wmode="transparent" /]
Les obres literàries, diferents pel que fa a gèneres, època de creació, llengua emprada, cultura on sorgeixen, comparteixen totes un tret que les uneix: confien que la imaginació és una forma de vida o, més exactament, d’experiència de les persones. Saben que l’experiència estètica permet relativitzar la realitat i apropar-se a la utopia
Jaume Cabré, La matèria de l’esperit, p. 129
El laberint sempre ha estat utilitzat com a representació simbòlica de la incertesa dels camins que prenem a la vida, que no sabem mai on ens porten (i que pot ben ser que no ens portin allà on esperàvem). És molt fàcil relacionar la història del Mercader amb l’entrada a un món desconegut, un laberint, una teranyina. Però moure’s pel laberint ens ensenya a prendre decisions, i a recuperar-se quan s’ha pres el camí equivocat.
De petit m’agradava molt fer laberints en un paper, tot i que molt aviat vaig adonar-me que eren excessivament fàcils. Però si feu aquest laberint ja no és tan fàcil la cosa
 |
 |
Casualment, m’he adonat que aquests dos bons escriptors van néixer el 1947. I no només ells: també Paul Auster, Biel Mesquida, Tom Clancy, Jordi Coca, David Mamet…
I Johan Cruyff, que també sabia escriure… amb la pilota
Però la qüestió és: t’agrada més Cabré o King?
A veure: podríem intentar discutir sobre les semblances i les diferències entre aquests dos escriptors:
Me’n podríeu dir més?
Les novel·les (o les narracions) de Jaume Cabré enganxen molt, sobretot al lector que sap passar-s’ho bé amb històries molt ben teixides, i amb un estil treballadíssim.
Què té Cabré que ens enganxa?
Què us sembla si fent servir aquest programa en flash [ultimate flash face] dibuixem les cares dels personatges de Galceran?
De passada, podríem pensar sobre la capacitat de suggestió que té la novel·la, que ens fa imaginar els aspectes dels personatges, de vegades sense ni tan sols fer-ne una descripció