Descrivim una persona quan en fem una presentació “Et presento la Raquel, una noia que estudia ESO i fa classes particulars.”
També podem descriure una persona per indicar qui és: “La Raquel és aquella noia morena que porta cua, una samarreta vermella i pantalons texans, i que està asseguda a la parada del bus.”
I entre altres situacions, també trobem descripcions en contes i novel·les per presentar els personatges.
Anar a la pàgina: Tipologia textual (descripció)
Jacint Verdaguer, seguint la tradició popular de les corrandes, va compondre aquests versos quan era jove:
Si jo em tornés oreneta,
niu en ta cambra faria
només per saber quin és
lo fadrinet que somies.
Les cabres van per les rames,
lo cabridet per la flor:
jo vaig per la poncelleta
que em té robada l’amor.
Un roseret n’és ta galta,
ta boqueta un maduixer:
per a dur-me’n la maduixa
papallona jo em faré. (…)
Autor: JACINT VERDAGUER
Joan Maragall va aprofitar una cançó popular per parlar de la seva infància en un poema:
Sol solet
Quan jo era petit
vivia arraulit
en un carrer negre.
El mur hi era humit,
pro el sol hi era alegre.
Per’llà a Sant Josep
el bon sol solet
lliscava i lluïa
pel carreró estret.
I en mon cos neulit
llavors jo sentia
una esgarrifança
e goig i alegria.
Autor: JOAN MARAGALL
La Caterina Albert era de l’Empordà i el primer que va escriure van ser uns versos sobre el cicle de l’any al camp.
Cant d’agost
Pels rostolls sense una espiga
tresca el ramat diligent,
i la formiga arreplega
el gra que ha deixat la gent.
Sa collita luxuriosa
ha fet ja el poderós.
Espigola, espigadora,
lo que deixen els senyors!
Quan ells venguin ses quarteres,
pastaràs tu el pa afanyat;
ells el menjaran de fleca
i tu el menjaràs de blat.
Quan ells rodin cercant metges
per guarir-se els païdors,
tu pla te’n podràs riure,
de la vida dels senyors!
[…]
Autora: CATERINA ALBERT
Clementina Arderiu era una poetessa que s’inspirava en la poesia popular. Va escriure aquest poema recordant la seva infància i com va superar les burles cruels d’altres nens:
El nom
Clementina em dic,
Clementina em deia.
Altre temps jo fui
un xic temorega;
el nom m’era llarg
igual que una queixa
i em punyia el cor
quan les amiguetes,
per fer-me enutjar,
molts cops me’l retreien:
“Quin nom més bonic!
-deia alguna d’elles-,
però no t’escau;
és nom de princesa.”
“Ai quin nom estrany!”
moltes altres feien;
i jo al fons de tot
sentia l’enveja
dels seus noms tan clars
de Maria o Pepa.
Clementina em dic,
Clementina em deia.
Però un any s’enfuig
i un altre any governa.
Aquell nom que abans
féu ma timidesa
i es tornà després
una dolça fressa
sobre el llavi nu
-jo mateixa el deia-
ara m’és honor
i m’és meravella.
Cap nom no és tan bell
damunt de la terra
com el que l’amat
em canta a l’orella,
i entra en els recers
de l’ànima meva
i em puja al cervell
i em clou les parpelles.
Del cel de l’amor
tombava una estrella…
Ara el nom em lluu
damunt de la testa.
Clementina em dic,
Clementina em deia.
Autora: CLEMENTINA ARDERIU
En una descripció, entre altres tipus de text, segur que usarem el verb PORTAR: “La Joana porta una gorra de llana blava.” “Ahir vaig portar un vestit de flors.” “Quan era petita portava sabates amb velcro.”
Les formes del verb PORTAR són regulars:
| Present d’indicatiu (ara) Jo porto Tu portes Ell/Ella porta Nosaltres portem Vosaltres porteu Ells/Elles porten |
Imperfet d’indicatiu (quan… passat inconcret) Jo portava Tu portaves Ell/Ella portava Nosaltres portàvem Vosaltres portàveu Ells/Elles portaven |
Passat perifràstic (ahir… fa anys) Jo vaig portar Tu vas portar Ell/Ella va portar Nosaltres vam portar Vosaltres vau portar Ells/Elles van portar |
Les descripcions poden ser objectives quan tenen la intenció d’exposar allò que es veu i com és. Per exemple una descripció de lloc pot ser una entrada d’una enciclopèdia que explica com és un poble concret, una muntanya, un riu…
La descripció pot ser subjectiva quan, a més a més, l’emissor vol transmetre la seva percepció particular en un moment concret. Per exemple si un lloc ha causat una impressió bona, agradable o desagradable…
Benvinguda al blog!
Aquest blog vol ser una eina de consulta i estudi de la llengua catalana tant per a l’alumnat d’ESO en general, com per al batxillerat. Alhora, tota la comunitat educativa pot consultar-lo per resoldre els dubtes que pugui tenir sobre el català.
Marta López del Castillo
Professora de llengua catalana i literatura de l’institut Ramon Coll i Rodés
