Mestres

El projecte, iniciat a començaments de maig de 2011, consta de 10 capítols de 50 minuts de durada, produïts pel departament de Nous Formats de TV3. Es tracta d’un programa centrat en la feina diària i en l’experiència professional dels mestres i professors d’educació Infantil, Primària i Secundària a Catalunya. Té com a objectiu esbrinar com és i què fa un bon mestre, mostrant diferents experiències dins el col·lectiu, exemplificant allò que s’anomena “bones pràctiques” i buscant exemples de com la relació entre mestre i alumne ha canviat i continua “canviant vides” en positiu, partint de la idea que molts adults podem afirmar sense cap dubte que almenys un mestre, al llarg de la nostra vida escolar, ha marcat la nostra vida, ens ha obert horitzons i ha canviat la nostra manera de veure el món. També en aquest moment, en què el món educatiu s’enfronta a reptes inimaginables fa uns anys, i en què el debat social sobre l’educació és viu i intens, a vegades agre, hi ha molts mestres que treballen amb il·lusió, amb esforç i amb imaginació per millorar cada dia la seva feina. Volem saber com treballen aquests mestres i com aborden la seva tasca de cada dia a les aules, i quines són les idees, les reflexions i les intencions que guien la seva pràctica.

Cadascun dels deu capítols del programa abordarà un aspecte diferent del món educatiu, sempre des de la perspectiva de la relació entre mestre i alumne: la vocació de docent, l’èxit i el fracàs educatiu, la convivència, l’educació en els valors, el lideratge, la incorporació de les noves tecnologies, l’atenció a la diferència i a la diversitat…

Els capítols de “Mestres” tindran diferents seccions, si bé el “nucli dur” del programa són les entrevistes a una seixantena de mestres d’educació infantil, primària i secundària que parlen sobre la seva feina, sobre com la viuen, quins són els seus objectius i els seus reptes, i com porten al dia a dia de l’aula les grans qüestions de l’educació ara i aquí.

TOTS ELS DIMARTS A LES 22H A TV3.

Intercambio con la escuela Françoise Dolto

Estamos muy contentos en el Ciclo Medio, y en especial los niños y niñas de cuarto, porque los próximos días 28, 29 y 30 de marzo tendremos la visita de los sesenta alumnos de la escuela francesa Françoise Dolto (doctora y psicoanalista francesa famosa per sus investigaciones sobre la infancia) a nuestra escuela. Este centro educativo está situado en Villeneuve les Maguelone, cerca de Montpellier. El centro consta de once clases y más de 250 alumnos. Los maestros acompañantes se llaman Marc, Christine y Sophie.

Intercanvi amb l’ escola Françoise Dolto

Estem molt contents els nens i nenes de quart perque els pròxims dies 28, 29 i 30 de març tindrem la visita de seixanta alumnes de Cicle Mitjà de l’escola Françoise Dolto (doctora i psicoanalista francesa famosa per les seves investigacions sobre la infantesa i els nadons) a la nostra escola. Aquesta escola està situada a Villeneuve les Maguelone, prop de Montpellier. És una institució gran. Consta d’ onze classes i més de 250 alumnes. Els mestres acompanyants es diuen Marc, Christine i Sophie.

Traducci

Aquest és el conte que els i les alumnes de Cicle Mitjà han treballat amb motiu del dia de la pau:

EL SENYOR GUERRA I LA SENYORA PAU.
Dupond i Dupont, Batman i Robin, la Seca i la Meca, el pa amb xocolata, les gambes amb nata. El món és ple de parelles inesperades. I aquesta és la història d’una de ben estranya. La del senyor Guerra i la senyora Pau.

Tot va començar fa anys, quan un bon dia, una nena molt simpàtica que es deia Pau, va anar a viure a una caseta que hi havia dalt d’un turó on sempre plovia i tronava fins que va arribar ella.

No gaire lluny hi havia una casa força atrotinada on hi vivia un nano de la seva edat que volia ser inventor i es passava tantes hores tancat sol al seu laboratori que s’havia tornat bastant malcarat i molt antipàtic. Es deia Enric Guerra, però tothom li deia “El Guerra” i només li agradava estar tancat al seu taller inventant màquines estranyes.

I així va ser com es van conèixer…El senyor guerra i la senyora pau

L’endemà d’arribar, i mentre el Guerra treballava al seu taller construint un misteriós artefacte, la Pau es va presentar a casa seva amb un pastís de maduixes fet especialment per ell. El Guerra es va tornar vermell i va quedat molt parat perquè era el primer cop en molt de temps que li feien un regal. El va agafar sense dir ni tan sols “gràcies”.

Un cop sol, però, es va enfadar perquè la Pau l’havia distret de la seva feina i no li agradava gens que el molestessin!   Aleshores va agafar el pastís, el va llençar a les escombraries i va mirar de concentrar-se en el seu últim invent. Però l’olor del pastís no el deixava pensar, així que no va poder resistir la temptació de tastar-lo: “Mmm! Quina delícia! Feia la tira que no menjava una cosa tan bona.” I per primer cop en molts mesos, va somriure.

Quatre dies després, el Guerra va acabar per fi de construir el seu misteriós invent: una mena de catapulta terrorífica per llançar bombes a llarga distància. “Què en faré?”, va pensar. I va decidir que aniria a la ciutat i mostraria el seu invent al famós general Batalla. Era una catapulta impressionant. Però abans havia de provar-la. I ho faria al jardí.

Mentrestant, la Pau havia anat a buscar cargols i maduixes salvatges. Va ensumar una olor inquietant. Era de fum. Ben aviat va veure foc i que el bosc sencer s’estava cremant. Havia de fugir i avisar algú que l’ajudés a apagar les flames que començaven a empaitar-la. Feina va tenir per poder-se escapar, perquè el foc s’acostava perillosament a casa seva.

La Pau va anar corrent a tota pastilla a avisar el Guerra, que s’havia declarat un gran incendi i tot el bosc s’estava cremant. El Guerra, que ja estava a punt de provar la catapulta llançant una calaixera, no sabia què fer. Com el podien apagar? Els bombers trigarien massa. Així que es van posar a pensar, a pensar i a pensar. Aleshores van tenir una idea: van agafar la catapulta i, en el lloc de la calaixera, hi van posar unes quantes galledes plenes d’aigua.

No sabien si funcionaria. Aquella catapulta era per llançar bombes i no galledes d’aigua. Estava pensada per destruir exèrcits i no per salvar boscos. Però valia la pena provar-ho. Un, dos i tres! Del cel van començar a ploure galledes d’aigua enmig de les flames i, d’aquesta manera, després de gastar totes les galledes que van trobar, van aconseguir apagar el foc.

L’endemà, tot el poble va felicitar el Guerra! I l’alcalde li va penjar una medalla! Però el que més il·lusió li fa ver va ser que la Pau li regalés la seva samarreta preferida. Aleshores el Guerra li va explicar que la catapulta havia tingut unes quantes modificacions i ara es deia “màquina d’apagar focs”. I en aquell moment tots dos es van adonar que estaven perdudament enamorats l’un de l’altre.

Quan es van fer grans es van casar i ara, amb el pas del temps, el Sr. Guerra s’ha tornat més amable i es guanya la vida  preparant pastissos de maduixa. Per contra, la Sra. Pau cada dia és més rondinaire i es passa el dia al taller inventant electrodomèstics. L’amor és així.

El dia de la pau és el 30 de gener!
Cal que tothom escolti i treballi una mica aquesta cançó pel dia de la PAU.

Escolta-ho en el vent (Bob Dylan)
Versió en Català: Gerard Quintana i Jordi Batiste
Per quants camins l’home haurà de passar
Abans que arribi a ser algú?
Quants mars haurà de creuar un colom blanc
per dormir a la platja assegut?
Quants canons més hauran de disparar
Abans que per fi es quedin muts?
Això, amic meu, només ho sap el vent
Escolta la resposta dins del vent.
Quantes vegades podrem mirar amunt
abans d’arribar a veure el cel?
Quantes orelles haurem de tenir
per sentir com ploren arreu?
Quantes morts més ens caldran amic meu
Per saber que ha mort massa gent?
Quants anys podrà una muntanya existir
Abans que l’ensorri la mar?
Quant temps la gent haurà de seguir
Per guanyar-se la llibertat?
Quantes vegades podrem girar el cap
fingint que no ens n’hem adonat?

PAU

El 30 de gener se celebra el Dia de la Pau en record a Gandhi. Va néixer a l’Índia, va ser el líder de la independència de l’Índia i l’ideòleg de la no-violència i la lluita pacífica.

Frases cèlebres de Gandhi:

–          “No hi ha camí per a la pau, la pau es el camí.”

–          “Ull per ull i el món acabarà cec”

–          “El que s’obté amb violència, només es pot mantenir amb violència.”

El dia de la Pau coincideix amb la mort d’en Mahatma Gandhi (2 d’octubre de 1869 – 30 de gener de 1948) i a la nostra escola ho celebrem cantant una versió en català del ‘Blowin In The Wind’ de  Bob Dylan cantada pels Miralls de Dylan un projecte construït per Gerard Quintana (cantant de Sopa de Cabra)

DENIP: 45 anys educant per la Pau

El 30 de gener de cada any, coincidint amb l’aniversari de la mort de Gandhi, ara fa 61 anys, se celebra el DENIP (Dia Escolar de la Noviolència i la Pau).

El DENIP va ser creat fa 45 anys i és una iniciativa pionera, no estatal, no governamental, no oficial, independent, lliure i voluntària d’educació noviolenta i pacificadora.

És practicada en escoles de tot el món i hi estan convidats a participar els centres educatius, els educadors i educadores de tots els nivells i de tots els països.

Gerald Holton va dissenyar aquest símbol de la pau com a logotip per a una campanya i primera gran manifestació britànica Contra el Desarmament Nuclear.

Segons va manifestar el propi autor, es va inspirar en tres elements: un quadre de Francisco de Goya (Els afusellaments del tres de maig, 1814), les potes dels ocells (Colom) i l’alfabet del codi amb banderes.

El colom de la PAU. El pintor andalús Pablo Ruiz Picasso el va dibuixar al 1949 pel cartell del Congrés Internacional per la Pau de París (França) organitzat pel Moviment Mundial dels Partidaris de la Pau.

El passat 23 de novembre vàrem anar a Subirats a experimentar la vida al bosc.  L’excursió la van fer els alumnes de 4t per aprendre la sabiduria que havia deixat segles enrere la bruixa Geralda amb el seu llibre de receptes i pòcimes màgiques d’herbes collides al bosc com la farigola i el romaní. El nostre itinerari va incloure el coneixement de les propietats i el nom en llatí de les diferents plantes així com l’elaboració d’alcohol de romaní adient per la recuperació muscular i la tonificació dels atletes així com també per paliar el mal de cap.