Vam  recollir  racords de  Romanya, cada nen i cada  nena va  escriure  un   text. Despres  vam  triar  un  tros  de  cadascu dels nens i els vam ordenar, vam treure les paraules repatides i vam coragir les faltes .Vam boscar paraules boniques per  que  sembles   mes  puetic.

A la casa de la amiga de la Mercè, el jardi era gran mig amagat hi havien moreres, cireres d’arbost dins arbres de suro, llorers, magnolies, alzines, fonoll, espigul, farigola, rumani i un estany de cap grosus sense aigua. Tot bunic. Sentia alguna presència a la casa, a fora queien fulles dels arbres. En el porxo dues portes, una mig tancada, entre mig de l’escletxa semblava que la Mercè escribia i imaginava la flor màgica dins la soca buida amb tot el que tenia al voltant.De nit  tot pasan per boscos foscos fantasiejava els viatges i les flors i parlava amb les nenes perdudes. La veia com  passejava.Alguns  capvespre sortia de casa i caminava fins a la cova d’en Daina. S’assentava en una pedra  miran com el sol desapareixia darrera les muntanyes. Caminant pels carrers se sentia molt de silenci, estava tot tancat, tranquil. Era com en un dels seus poemes.En el cementiri i havia la tomba de la Mercè Rodoreda.  No volia roses, ni lliris, ni dalies, ni crisantems, les vulia quan ella era viva. Volia ser una estrella. “Catacrac ja t’ha patat i abans de caure el terra fet miques ja vas amb l’esquena pintada d’argent. A servir d’esquer.”