T’ha passat alguna cosa entre setmana i no saps en quin apartat explicar-ho?
Ja tens la solució, perquè aquí podràs explicar les activitats, els llocs on vas ì molt més però, no les coses que fas el cap de setmana, les d’entre setmana, un dia de cada dia! Perquè hi ha coses que a la classe no hi ha temps per explicar i en aquest apartat ho pots explicar als nens i nenes de la classe de 5è i a tota l’escola al mateix temps.
Marta i Estel
FESTIVAL PRIMAVERA 2009
El dimecres passat (18 de març), els alumnes de música extraescolar vam fer un concert al casal.
La Judith i jo féiem de presentadores i això ens feia moltíssima il•lusió! 😀
Em va encantar, (crec que a la Judith també) fer de presentadora i va estar molt bé perquè tot el que cantava o tocava amb el piano em/ens (quan tocava el rosa d’abril amb la Judith) va sortir mooolt bé i em va agradar molt poder-ho representar així.
Fer de presentadora sempre ho havia volgut fer, era com un “somni impossible”.
Les sensacions d’estar a dalt de l’escenari del casal a davant de no només amb gent de l’escola, no, si quasi no n’hi havia del “cole”… quasi tots eren més grans.
Sortia cada dos actuacions ( una la Judith una jo, una la Judith…) perquè ens ho havíem de repartir, igual que el principi i el final.
Uns dies abans havíem escrit el que diríem al principi i al final a dos programes (per suposat un per la Judith i un per mi,) i els noms dels qui tocaven ja estaven escrits.
Nosaltres dos tocàvem el “Rosa d’abril” juntes, al final de la primera pàgina, i ens posàvem nervioses i quan només faltava una actuació vam dir-nos:- les següents som nosaltres, tranqüiles, que ens ho hem estudiat i ens pot sortir molt bé.
Jo sola tocava cap el final. També em va sortir bé/molt bé.
Em recorda el dia que dèiem, amb la Judith, al seu pare, que no ens surt gaire/gens bé i que per això hem de quedar CADA DIA… HE HE HE HE! 😀 Ha valgut la pena!!!
Fins aviat classe i espero que us hagueu fet una idea del bé que ens ho vam passar!! 😀
Marta
El dimecres 18 de març, vam fer un festival de música aquí a Bordils.
Va ser molt divertit.
Començaré per el principi (bé això és lògic no?).
Un dia a música la Marta i jo li vam preguntar a l’Anna (la professora de música extraescolar), si ja tenia presentadores pel festival de música que fem cada any, l’Anna ens va dir que no, ràpidament vam preguntar si podíem ser-ho nosaltres i ens va dir que sí, vam posar-nos a saltar per la classe d’alegria, feia moolt que volíem ser presentadores!
El següent dilluns vam escollir la cançó que tocaria amb el piano, es diu Pensant en tu. L’Anna em va dir que faria una peça a quatre mans amb la Marta, em vaig posar molt contenta però després va venir el problema… com ens presentarien? Ho vaig deixar estar i vaig continuar tocant el piano, ja “vindria” la solució. Dos setmanes abans del festival l’Anna ens va donar una mala notícia, la cançó que tocàvem juntes no ens sortia gaire/gens bé, la solució va ser quedar cada dia (menys el cap de setmana) per assajar, assajar, assajar ,assajar ,i… jugar a la Wii!!! (això últim va ser més divertit)
El dia del festival estava força nerviosa perquè arribés l’hora de sortir a “actuar”. Quan l’hora esperada va arribar estava menys nerviosa. Jo vaig tenir uns quants problemes… no sabia com es pronunciava “Woodland Waltz”, vaig anar a buscar la professora de violí, li vaig preguntar, em va dir que pugés al pis de dalt i que li preguntés al seu marit. Bé, vam pujar li vam preguntar, ens va dir “la solució”, en aquell moment va pujar la professora de violí i ens va dir que tenien que fer uns “petits” canvis. Va tornar a baixar i quan ens disposàvem a baixar, ens vam trobar a la professora de violí dient que tocarien “els petits canvis” i que depenent de com sortissin tocarien una cosa o una altra…va passar l’estona…i quan van acabar de tocar, que ho feien molt bé, ens va “explicar” els canvis i ho vam apuntar al programa. A part d’això no vam tenir cap més problema.
Va començar el concert, va sortir molt bé, em va fer riure que quan la Marta ens va presentar a nosaltres, va dir: “ara jo i la Judith Marcè tocarem al piano Rosa d’Abril”. El concert va sortir com esperàvem, fantàstic.
Judith
El dia 24 de març de 09 vam anar a un concert que es deia: Té a la menta i hi havien cançons Marroquines i van ser precioses “totals” ,algunes cançons eren en marroquí i també van estar bé però no les entenia. 😀 Quan vam sortir em van dir: -ho has fet genial perquè jo t’he vist (jo ballava i picava de mans).
Hola amics i amigues,
Un dimecres vaig anar a esquiar, si en alguns no els hi han explicat, ara ja no em pregunteu: Com es que divendres no hi eres?- Us ho explicaré pas a pas…
Dimecres
Al matí vam anar a posar totes les coses apretades al maleter del cotxe, ah! i sobretot en Char (nino que tenia des de petita i que guardo encara, és el col·lega d’en Sarilu, que no sé com s’escriu) que vol aprendre a esquiar, a vall de Núria va venir, i mentre jo esquiava el duia a la butxaca. Quan vam tornar del col·legi ens vam posar al cotxe i en Gible i jo ens vam posar a jugar a la “nintendo DS”. Al entrar a França vam parar de jugar i vam observar el paisatge, era tot molt bonic, allà els arbres tenen cents i cents d’anys perquè no els tallen, fan la carretera sense tallar cap arbre. Vam començar a veure neu i quan vam sortir del cotxe ens vam instal·lar a l’apartament “La sequoie” o alguna cosa així. Vam sopar i vam anar a dormir (en Gible és en Max).
Dijous
Al matì vam anar a buscar els esquís a la botiga Ski Set. Ens vam posar els esquís i… a esquiar!!! La primera pista era chiqu… no sé que, era blava i molt “xula”. Ah, i força fàcil!! La vam baixar 1,2 o 3 vegades. La segona era la primera que feia de les blanques, vull dir, de les vermelles, es deia: Ski Bob. Vam pujar, pujar i pujar pel telecadires i em vaig posar negra, pista eh?, no estava enfadada. Vam passar-nos el dia baixant la… GALLINERA (que era negra)!!!…
Us explicaré més el missatge del bloc es farà llarg, llarg com nosaltres desplegats.
APA, ADÉU!!!:) 😀
(això és fa temps)
Des de principi de curs, jo sempre demanava si podia disparar amb l’escopeta de balins, i per fi avui m’han deixat. Sempre demanava si podia disparar als gats perquè el germà de la meva àvia, que viu amb la meva àvia i el meu avi, sempre els dispara. Avui ha arribat el gran dia, m’han deixat disparar, però als estornells. Quan he anat a buscar l’escopeta a casa de la meva àvia (que és al costat de casa meva) amb la meva mare, l’he agafat, l’he obert com si la volgués carregar i l’he tancat sense carregar-la; llavors he tocat el gatell per curiositat i s’ha sentit un fort PUM,(primer ja havíem comprovat si estava carregada, i no ho estava) l’escopeta estava dirigida cap el cap de la meva àvia i per uns moments m’he ben espantat, perquè em pensava que m’havia quedat sense àvia, no m’imagino com s’hi està sense àvia, deu ser terrible si ja hi has viscut 11 anys!!
Havent passat aquesta mala experiència, amb la meva mare hem anat a provar si l’escopeta anava bé, hem posat una llauna sobre unes pedres, hem carregat l’escopeta i jo l’hi he dit: -prova-ho tu primer que jo encara dispararé tres pobles més avall, si va bé ja ho provaré després. Ella ha disparat, i sí, sí, la llauna ha quedat amb dos forats, després ho he provat jo, i també ha tingut èxit. Segur que amb els estornells no serà tan fàcil…
Ara vaig a mirar si estan tots junts com les gallines, al terra menjant, així és molt més fàcil matar-ne algun, els estornells són com una plaga, n’hi ha a mils, i de tan en tan ja va bé matar-ne algun.
Recordo quan jo era més petit, a la Bisbal, tots els estornells anaven a dormir als arbres del passeig, i per sopar anaven als olivars de Castell d’Empordà a buscar olives, les portaven fins al seu niu, l’endemà tot el terra estava fornit de pinyols d’oliva.
Guillem, m’has fet riure de valent amb aquesta història dels estornells i l’escopeta. Per un moment m’he imaginat, perfectament, la teva cara d’espant al pensar que havies pogut ferir a l’àvia… sí, sí, la teva cara la veig claríssima però, i la teva àvia? quina cara hi ha posat en tot plegat?
A mesura que explicaves l’anècdota pensava que se’t passarien les ganes de disparar de nou un estornell, m’has ben sorprés!
M’ha fet gràcia que anomenessis Castell d’Empordà doncs, no sé si t’ho he explicat mai però jo m’hi vaig casar i per mi, aquell indret i aquell estesa d’olivars tenen un record especial.
Hola classe.
Ja sabeu que el dia 15 va ser el meu aniversari.
Em van regalar moltes coses per exemple: una cartera, una grulla de paper feta de la Júlia, uns pantalons i un jersei de conjunt que hi posa 98 l’any que vam néixer, una sabata clauer Converse,…
La meva mare em va dir que faltava un regal i que ara s’esta fabricant i encara no ha arribat. Per mi, aquest dia va ser molt “guai”.
Adéu classe i que el vostre aniversari sigui “guai” com el meu.
Hola classe,
Ahir va ser un dia molt feliç per mi…
Us explicaré la historia: a alguns ja us he explicat que quan era petita vaig tenir una malaltia que es diu la púrpura i vaig haver d’ estar dos mesos sense anar al cole, això inclou TAE KWON-DO i si falto dies a TAE KWON-DO em resten dies de fer l’examen. Jo estava molt trista perquè sempre he anat igual que la famosíssima Anna de Bescanó, i d’acord que m’avancés per un cinturó i només durant uns dies, però, que fóssin dos ja era molt. Al dir-me la meva mare que havia estat parlant amb la seva i que l’Anna ja s’havia tornat a examinar, vaig decidir dir-li a la meva mare que anés a parlar amb el “profe”. El profe em va dir que era perquè la seva dona estava malalta de mort i que s’avia despistat, i que aquell mateix dia m’el anava a donar.
Total que per d’aqui 3 mesos m’aix de saber el pumse…
Apa adéu classe!!
El dimecres la Júlia es va quedar a dormir a casa perquè els seus pares havien anat a un concert.
Quan vaig acabar el volei vam anar a cals avis a veure el gat, que en tenim un de molt petit de color negre i li diem “Blaki”, vam jugar amb ell i quan volíem marxar el gat ens seguia però al final vam poder marxar.
Al arribar a casa vam anar a l’ordinador i ens vam posar a fer una bola de cristall amb el photoshop.
No la vam acabar perquè era hora de sopar.
Vam sopar i vam anar a dalt, la cosa extranya va ser que no vam llegir, ens vam centrar en fer una “pajarita” de papiroflèxia.
Vam fer unes quantes historiets de princeses amb unes que vam trobar al calaix de l’Olga i van ¡ ser divertides.
Després va venir la mama i vam anar a dormir.
Al matí la Júlia m’ha despertat, he fet unes miques de mandres i després hem continuat l’historieta.
L’hem acabat i després hem fet una mica de papiroflèxia.
Ens hem vestit, ha arribat l’àvia Lola i hem tirat cap a casa seva.
Hem tocat una estona el gat, hem esmorzat i hem tirat cap a l’escola.
El dia 20 de maig em trobava malament i la Núria va trucar a casa, em va venir a buscar la meva mare, em va portar a casa la meva àvia i encara em feia mal. La meva àvia va trucar a la mare, em va portar al CAP i el metge va dir que era una passa. A les 3 de la matinada vaig anar a l’hospital J. Trueta de Girona, era la primera vegada que hi anava, els metges em van dir que era apèndixs. De les 3:30 de la matinada fins a les 9:15 em van fer esperar per operar, fins que vingués la pediatre de cirurgia perquè a la nit no n’hi han d’urgències. A l’operació tenia l’apèndixs perforada, infecció i pus. Els dies allà eren molt avorrits menys el dia 25 que van venir dos pallassos que feien molt de riure, vaig passar una estona divertida de tantes tonteries que feien.
Vaig fer dos amigues que estaven operades del mateix, una es deia Camila i l’altra Cristina .
El dissabte em va trucar la Marta i la Júlia, el diumenge em va venir a veure la Cristina de la classe.
El dimarts, per fi vaig tornar a casa, ja feia 7 dies i la Núria va trucar, vaig parlar amb tots els nens de la classe i em vaig posar molt contenta de sentir les veus de tots.