Tu, actor/actriu, que coneixes el llarg camí que cal recórrer abans d’una escenificació, d’una posada en escena, ets aquell més idoni per alegrar-te’n i celebrar una bona funció. Una funció feta amb il·lusió i desig, presentada per agradar i connectar amb l’espectador… A tu, que un dia o altre, has interpretat tan bé com has sabut un personatge, a tu, felicitats!
Magnífic, fantàstic, em va encantar!
Segurament els haurà servit als altres nens que es pensaven que el llop era “ferotge, sanguinolent, maleducat, malcarat i sense escrúpols”!
Em va fer molt de riure l’error que va tenir la Pilar en el meu decorat, també de la manera que vaig anar a dir-li.
Quan vaig arribar a casa, no em vaig voler despintar la cara, ni treurem la màscara,:) (no ho hagués fet si no portés ulleres…)
Fer d’actriu sempre m’ha agradat, m’agradava el paper que tenia, m’agradava la manera de fer els dos decorats, m’agradava tot.
Tenia moltíssimes ganes de fer-lo, havia arribat el gran dia!!
Gràcies a tots els que hi hem col·laborat i no ho oblideu, s’ha de repetir!!!! 😀 😀 😀
Marta/Porquet gran!
Inolvidable!!! Va ser un dia fantàstic!!!
Ja era hora que tractèssim el llop com un animal bo, no sé que li ha agafat a la gent que tothom té la mania que els llops són dolents!
El principi com molts dels meus amics, estava moolt nerviosa.
M’ha agradat fer el meu paper, de pastor, i també que fessim 3 obres. Trobo que així treballem més amb grup: que és molt important; de l’altra manera també hi treballem. M’ha agradat que el guió ens l’inventessim nosaltres. M’ha costat una mica aprendre el paper.
Em va agradar molt que el dia de la funció ens hi quedessim tot el dia per assajar, jugar, pintar-nos, disfressar-nos… Un dia rodó!!!
A mi em va tocar fer la música dels tres porquets: em va costar però, amb l’ajuda d’alguns nens, m’en vaig ensortir, part també eren els nervis.
Em va agradar que tot sortís com nosaltres volíem, la música que va estar molt ben triada, el decorat…
Crec que també ens va potar sort la Grua que la Júlia ens va regalar a cada un de nosaltres: ens la vam amagar en algun lloc que no la perdessim: a mi em va portar sort.
Em va agradar el fet de portar màscares, crec que som el primer grup de l’escola que en portàvem; a part, és un record que crec que cal guardar. Les disfresses penso que també van lligar molt amb el personatge.
Sensacions que jo he tingut en el teatre, i que segur que molts de vosaltres també les heu passat:
com tothom i no cal dir-ho molts de nervis, tranquilitat quan l’estàvem fent, emoció quan tothom anava arribant, patiment: em pensava que això de la música seria més complicat i difícil, diversió per fer el teatre.
Els assatjos han anat molt bé.
Penso i crec que tinc raó i no cal dir-ho ens hem oraganitzat molt bé!
Amb la col·laboració de tothom s’aconsegueixen les coses.
Moltes gràcies a tothom per la seva col·laboració i a les mestres, no cal dir-ho que també.
Ha sigut molt divertit fer el teatre.
Us felicito a tots els que heu participat amb l’obra, també em felicito a mi mateixa
Adéu i a reveure
El teatre m’ha agradat molt i m’ha encantat fer de protagonista i fer de llop. Al principi estava una mica nerviós i em despistava però després ho vaig superar i m’ho vaig passar molt bé i crec que també vaig estar molt bé però va ser “requetemoltissimsupermultissimrequetebastant dificíl.
ADÉU CLASSE!!!
Llop, orelles grans, boca gran, dents grans, potes grans…
Què bé m’ho vaig passar fent teatre!!!
Ja era hora que tota la gent veiés que el llop és un animal com qualsevol altre i que no és més dolent que d’altres. Abans de començar estava moooolt nerviosa, però quan tocava sortir a actuar encara ho estava mooolt més! Va sortir força bé.
Va ser molt divertit perquè just quan vam acabar Els Tres Porquets vaig sortir corrents per fora i em vaig posar a fer de tècnica de llums de la Caputxeta, quan va acabar vaig canviar-me corrents de roba per fer d’ovella d’En Pere i el Llop i quan va acabar en Pere i el Llop em vaig tornar a vestir corrents de porquet per saludar.
Va ser moooooolt divertit!!!
Judith/porquet mitjà.
El teatre era magnífic, sobretot les caretes casolanes que us vau fer i els decorats. Els decorats semblaven de veritat, sobretot el corriol que hi havia, tot era grandiós i molt espaiós.
Els nens ho feien molt bé, es notava que s’havien preparat molt el paper.
El decorat de l’escenari semblava que estigués a l’aire lliure.
La roba no és el vostre fort però és igual, l’important és fer un teatre bonic.
Hola classe m’ha agradat molt fer el teatre però no em va agradar fer de pit-roig perquè em sembla que jo sobrava. Al principi estava molt nerviosa però quan ja vaig acabar vaig dir: m’ha sortit molt bé i em vaig quedar més tranquila. És el teatre que més m’ha agradat de totes las classes i no vol dir que no m’hagin agradat els altres teatres que he fet jo. Quan ens van donar el text per estudiar jo vaig dir: jo no puc aprendre de memòria tot això i al final, m’ho vaig aprendre tot de memòria. Les amigues de la meva germana van dir: tu què eres? eres un ànec? jo vaig dir no era un ànec, que era un pit-roig i van dir: ah, vale.
Adéu!!!
El teatre m’ha agradat molt fer-lo. El meu personatge era de nen i d’ovella. El que no m’ha agradat era que en Pere deia moltes mentides, que algu havia robat les seves ovelles. M’ho vaig passar molt bé. Em va agradar el final quan Pere diu no diré mai mentides i també m’ha agradat la idea amb el camí. Adéu classe!!!!!!!!!!
M’han agradat las mascaras i com estàvem asseguts, i els decorats semblaven de veritat. El que no m’ha agradat és que a vegades reieu una mica.
ROBERTO.
Em va agradar molt l’obra de teatre, sobretot les mascares. L’obra de teatre que em va agradar més va ser La caputxeta vermella. La veritat és que m’han agradat totes.
Per mi el teatre va ser molt divertit. 🙂
Jo crec que me’n vaig sortir prou bé fent de LLOP, estava d’allò més nerviosa perquè fer de LLOP dolent no és gens fàcil. Quan actuava la Núria i la Irene deia a dintre meu: va que comenci ja que no ho puc resistir més. Quan vaig acabar, volia tornar a fer-ho perquè va passar l’estona volant. Vaig arribar a casa i els hi vaig explicar tot ben explicat perquè volia treure tota l’energia de fer teatre. Per mi va ser una experiència inoblidable.
Jo creia que no me’n sortiria prou bé pels nervis però ho vaig superar. 🙂
La meva germana (l’Anna) em va dir que ho havia fet molt bé i que tot havia quedat molt bé.
Jo crec que s’ho va passar molt bé i que tothom va disfrutar molt i que ho vam fer molt bé.
Adéu
Cristina
Va ser molt “way” fer el teatre, tot i que no ens entusiasmava gaire fer aquestes obres…. Però a part d’això va estar molt bé afegir-hi personatges i respresentar-ho en dos escenaris que no s’havia fet mai! Anar amb màscares, al començament, no hi estàvem gens d’acord, no les suportàvem, només de pensar que les havíem de portar…! però van tenir prou èxit pels nostres espectadors… (Ire) Abans de fer l’obra no estava gens nerviosa però quan ja faltava poc ja m’anava el cor a tope sabent que havia de ser la primera de sortir, i a més que la Lídia no acabava mai de fer callar als nens… Quan es va haver acabat la presentació ja estava més tranquila. (Elen) Dels nervis que tenia em vaig descuidar de posar-me la màscara i vaig sortir sense, però tot i que no la volia portar després em va fer llàstima…Ens va passar volant tota l’estona i ens van venir ganes de repetir-ho! El que se’ns va fer més pesat de tot van ser els assatjos que no acabàvem mai, quin avorriment!
Esperem que l’any que ve sigui igual de “way” però amb l’obra més adient per la nostra edat…
Que divertit va ser veure la gent girant el cap a banda i banda del casal amb el coll estirat, semblaven girafes vigilant que no les ataqués un lleó. Al principi no m’agradava la idea de portar màscares però després em va agradar que la Núria ens les fes fer.
L’endemà de fer l’obra em va agradar molt els comentaris que la Núria ens va dir que li havien fet i coses sobre el comportament dels nens. Per cert, la màscara no era gens còmoda.
Fins aviat i petons guapos/es!!!
El teatre ha sigut fantàstic, sentiments: emoció, nervis, por i molts més. El llop sempre, en el contes, el fan dolent i nosaltres l’hem canviat. Bona idea Núria: les màscares.
UN PETÓ!!! ALBA
Va ser molt divertit.
Jo no estava nerviós, però no se perquè no ho estava, la roba m’anava una mica gran i entre això i que havia d’anar de puntetes, casi caic més d’una vegada.
Durant les dos primeres obres em vaig quedar tancat en una sala amb en Marc ( perquè a fora tenia una mala experiencia). Quan vam acabar em vaig treure les disfresses potser 5 vegades, perquè cada vegada anàvem dient que acabàven i jo me l’anava traien, va ser un “lio”.
A casa no vaig explicar res perquè al cap de mitja hora vam marxar cap a Font-Romeu a esquiar.
Hola classe m’ha encantat fer el teatre. Jo, al principi, tenia molts de nervis però quan estava actuant s’em van passar tots, ara us preguntareu: què estrany? doncs sí, molt estrany. La màscara ès incòmode però de divertida ho és una estona. Jo quan feia l’obra vaig veure tots els nens i nenes bocabadats, fins i tot els de sisè i jo això no m’ho esperava pas, va ser genial, estava molt i molt emocionada. Em preguntava:els hi agrada? els hi agrada? no m’ho deixava de preguntar a mi mateixa, però em va semblar que sí, que els hi va encantar.
Bé, adéu classe i fins una altra! Un petonàs a tots.
Ja us ho he explicat una mica però ara m’agradaria explicar-vos els meus sentiments.
Volia que la Núria i la Irene acabessin tan ràpid com fos possible i se’m va fer moooolt llarg les primeres frases de la Samira, no s’acabaven mai…
Sort que es va acabar i vaig poder sortir…
Em lluïa la cara, en la meva primera frase, com si fos el sol, tant la dels assajos com la de l’hora de la veritat uii!!! és com si m’entrés foc a la cara, em venia una energia.
Quan parlen els primers porquets, abans de la meva primera frase, estic mooooolt nerviosa i vull que acabin ràpid per “poder-me lluïr”.
Quina sensacció tan bonica que tens quan surts en escena, és fantàstic.
M’hagués agradat que tota la gent s’hagués esforçat el 100% per aprendre’s el paper.
El paper que tenia era el millor (per mi); abans de fer de porquet gran, m’encantaria haver fet de llop, però quan vam tenir fet el paper em va agradar molt més el meu, me’n vaig arrepentir de fer de llop.
Felicito a tots els que es van esforçar el 100% per fer que l’obra quedés fantàstica, com va quedar.
Crec que al públic li va agradar mooolt, ho recordaré sempre.
Marta/Porquet gran
Hola classe,
a mi això d’actuar, normalment i depèn de que, no m’agrada gaire, però fer de llop m’ha agradat. Entenc que alguns de la classe es pensin que era una obra per nens de P5, P3 i P4, però jo no ho trobo així, sí que serviria més pels petits però jo, no ho trobo així, crec que pel públic i per a nosaltres era necessari fer i veure ja una obra on és veu la història popular veient-la des del punt de vista del llop. A partir d’aquell dia, tota (segurament) l’escola, deixarà de dir: -Un llop, quina por… brrr- o, un altre exemple –Ja no em quedo a passejar en aquest bosc, i si ve un llop?- tot això són coses inventades, no sé d’on deuen sortir aquestes bogeries dels llops, potser van inventar una història i a partir d’allà en van fer moltes més, jo un cop, únicament un, vaig trobar una història on hi deien que el llop no fa res, bé, és així: “Un dia un llop que buscava prop d’una casa alguna cosa per menjar va sentir que a dintre hi deien – Va vesten a dormir, que sino cridaré al llop!- va dir la mare del nen que vivia allà. El llop va pensar – Quin paper em toca a fer aquí- i ell es va esperar davant la finestra per veure si el cridaven. El nen de la casa va dir – No, mare aniré a dormir, però no cridis al llop siusplau!- la mare contestà – Tranquil, que al llop no el cridaré pas, si ve, li clavaré una garrotada al cap i fugirà- el llop tot moix s’en va anar mentre murmurava – Per què em tracten com altre animal?, jo també ho sóc, de bo, com qualsevol.” I aquí s’acaba. Jo, quan va començar l’obra, estava super nerviosa, quan vaig sortir a actuar vaig pensar: sembla que hi hagi molta menys gent. I em vaig quedar més tranquil·la, bé, ADÉU!!!!
P.D: Resumit: va anar bé.
Wolp
Hola classe,
ens ha encantat fer el teatre, i ens ho hem passat de fàbula.
Fer tres obres va estar molt bé, però quan no et tocava actuar, d’avorrit ho era una estona…
(Elen) Quan la Júlia i en Sergi van canviar l’escena de moure el sofà de lloc ja era massa tard perquè ho veiés perquè ja estaven gravant l’assaig general; no vaig poder saber com s’ho feien, i encara tinc la curisitat… M’ho podeu dir?
(Violeta) Jo, al principi, tenia molts nervis m’anava el cor a 100 per hora, però quan vaig pujar a l’escenari s’em van passar tots els nervis, ara us direu que estrany. Doncs sí, molt estrany però bé, és així la vida tu!!…
Hola classe m’ha agradat molt el teatre. Al principi tenia molta por i molta vergonya, quan vaig entrar ja no tenia por ni vergonya i m’ho vaig passar bé.
A mi m’ha agradat molt fer el teatre perquè m’agrada fer teatre més ben dit, m’encaaaanta fer teatre! Aquestes obres no m’han agradat gaire perquè les he trobat de nens i nenes petites i que ja tenim una edat per fer aquestes obres… (no sé jo penso això ehhh…) Perquè… m’hagués agradat fer obres de la nostra edat. Però en el fons també trobo que ha anat bé fer aquestes obres perquè els nens petits s’han adonat que el llop no sempre ha de ser DOLENT. M’ha agradat el personatge que he fet. Quan havíem de fer l’obra estava molt i molt nerviossa!!! Tenia els nervis a sobre! També ha estat bé que nosaltres ens inventessim les obres i que ens possesim el paper del llop perquè ara nosaltres sabem que el llop no sempre ha de ser dolent.
PD: Núria tu també ho has fet molt bé! I Lídia i Pilar gràcies per ajudar-nos en tot!
Un petó.
*MaR*
Hola classe m’ha encantat fer el teatre i les màscares van estar força bé. Jo vaig triar l’obra de la Caputxeta vermella i el personatge va estar força bé. Al principi no m’agradava però després m’encantava bé ara ja no sé què més explicar però ja us explicaré més.
Adéu
Guineu/Anamaria
Va ser divertidíssim fer el teatre.
Va valdre la pena passar-nos tantes hores fent màscares i el text, perquè va tenir molt d’èxit.
A mi em va agradar molt fer de tècnic de so, al principi no les tenia totes per fer-ho, però després quan ho vam fer amb l’ordinador em vaig quedar més tranquil. L’Anna em va demanar que li donés un cop de mà perquè es pensava que no se’n sortiria, jo vaig fer el mateix, li vaig demanar que em digués quan en Wolp i la Gui arribessin al projector i que m’avissés quan la guarda forestal sortís.
Fer el teatre em va agradar molt, al principi, jo volia fer de Pere, però després el personatge que jo tenia ja m’agradava. El llum que vam posar a l’escenari projectat em molestava una mica, però sempre hi han alguns inconvenients.
A mi em va agradar l’idea d’escriure el teatre des del punt de vista del llop, així els petits que ja es coneixen les històries, s’adonarien que els llops no són tant i tant dolents.
L’idea de fer màscares no em convencia gaire, perquè abans de pintar quedaven molt malament.
Fer-ho amb dos escenaris també va ser una bona pensada, segur que d’aquí a final de curs algun altre curs ho aplicarà en el seu teatre. La gent cada cop que canviàvem d’escenari girava 180º (feien mitja volta).
Crec que va sortir molt bé i que a la gent li va encantar.
Al principi tenia molta vergonya però quan em vaig posar la màscara no tenia vergonya.
Ja us explicaré més coses.
Hola classe, al començament tenia una mica de por i vergonya. Quan vaig començar a parlar se m’en va anar tota la vergonya i tota la por, i després em va venir alegria.
Quan vaig acabar la meva obra ja estava molt relaxada. Em feia por olvidar-me quan haviem de sortir les ovelles de l’obra d’en Pere i el llop.
El teatre em va agradar molt, és divertit fer algun personatge. Ens hi vam esforçar molt amb aquelles obres, la primera cosa que vam fer va ser fer els diàlegs, després aprendre el nostre paper i altres coses que qui ha fet alguna obra de teatre ja ho sap.
Allò més fàcil per mi era aprendre el paper perquè ho feia a casa sense que ningú em molestés.
Una cosa que em va costar era canviar-me ràpid: jo feia l’obra d’en Pere i el llop i en aquesta obra feia: d’ovella i de gent del poble. No teníem gaire temps per canviar-nos i em vaig oblidar les ulleres i vaig sortir a actuar sense.
Quan la gent anava arribant estava molt nerviosa, però quan tothom era allà, estava força relaxada i ens va sortir fantàsticament bé.
Varen ser molt originals.
Us sabieu mot bé el paper, us expressaveu molt bé,… Em varen agradar molt! Teniu molta imaginació 🙂