Els dies 4, 5 i 6 de febrer anem a esquiar a Vall de Núria amb els alumnes de 6è. Ens agradaria que ens deixéssiu algun comentari explicant què espereu trobar-hi, fer,… Si esteu il·lusionats per anar-hi, si teniu la maleta feta,… I quan tornem… escriviu-nos la vostra aventura!!!
Esperem que tots ens ho pogueu explicar!! Gràcies
LES IL·LUSIONS DE VALL DE NÚRIA
Crec que m’encantarà i per això espero molt i molt que siguem el dia 4 de febrer de 2009!!
😀 QUINA EMOCIÓ! 😀
Espero que sigui molt gran i que s’hi pugui esquiar perfectament.
M’agradaria fer fins a la pista blava…
Crec que ja la farè…
No crec amb el que diu la meva germana, (que diu que ens trencarem un os i haurem de córrer a l’hospital… això no passarà pas!) crec amb el que em dic a mi mateixa: tot anirà molt bé i serà un dia impressionant i inoblidable.
Espero que tots vosaltres tingueu les mateixes ganes que jo i que els que no poden venir…que sàpiguen que m’hauria agradat que hi fos tothom…
Així podríem compartir totes les emocions i que no només jo li expliqui a ella, que ella també m’ho expliqués a mi.
El que sé jo és que anirem a dormir rebentats després de 5 o 6 hores d’esquí…
😀 ADÉU CLASSE I ESPERO QUE US FAGI MOOOOLTA IL·LUSIÓ!!! 😀
Hola classe jo he anat a esquiar moltes vegades però jo crec que serà més divertit i molt més diferent que els altres llocs (i que no hi hagi tanta cua per pujar al telarrastre.
ADEU CLASSE!!!
Hola!!!
Ens fa molta il·lusió anar a esquiar a la Vall de Núria!!! 😀
Els dies ens passen molt a poc a poc i no arriba mai el 4 de febrer!!!
Esperem passar-nos-ho molt bé, i disfrutar-ho molt. Nosaltres dues no hem esquiat mai; i per això estem tant nervioses!!!
No ens fem il·lusions d’aprendre’n de seguida tot i que ens agradaria molt.
Nosaltres encara no tenim feta la maleta, però ens hem d’afanyar perquè si no… 😀
A reveure classe!!! 😀
Quina emoció, d’aquí 12 hores i 43 minuts ens n’anem a la Vall de Núria, Visca!!!
Segur que quan n’estigui aprenent caure moltes vegades però sense perdre l’esperança d’aprendren, em tornaré a aixacar i ho tornaré a provar.
La maleta ja la tinc plena, apunt per marxar.
Quan anem de trajecte cap a Ribes segurament alguns dormirem, perquè ens hem hagut d’aixecar molt aviat.
No he provat mai d’esquiar, ni tan sols m’he posat uns esquís però em fa molta il·lusió provar-ho, segur que m’agradarà.
Tinc moltes ganes de passar-mo bé amb tots els meus amics i amigues i que tothom torni a casa seva sa i estalvi.
Des de que m’he aixecat que no deixo d’imaginar-vos baixant les pistes a Vall de Núria!
En realitat, vaig començar a pensar-hi ahir a la nit: en els nervis de les hores abans i en l’insomini que us esperava a la majoria de vosaltres!
Avui he recordat una de les primeres vegades que vaig anar a la neu i que em vaig posar uns esquís (tenia la vostra edat). Apreníem a esquiar tota la família i, com que tot plegat ja era prou car doncs, vam ser autodidàctes és a dir, els monitors no es van fer rics amb nosaltres perquè seguint els consells dels pares: calia fixar-se en aquells que en sabien i aviat ho faríem com ells!!! En una ocasió, la mare em va dir que no perdés de vista a un senyor que anava uns metres davant meu i que fes l’esforç d’anar seguint els seus moviments, la mare intentava fer el mateix amb un altre esquiador de la pista i ens vam anar distanciant… Doncs bé, el senyor que jo seguia va caure un munt de vegades en menys de 500 metres i jo, molt creient, ho feia al mateix temps. Aquell dia vaig aprendre a caure i la importància de fer-ho amb gràcia… després d’això, aprendre a esquiar va ser bufar i fer ampolles!
Ànims a aquells que comenceu de nou i seny pels que ja agafeu velocitat!
Un petó.
Hola a tots i totes.
Espero que us hagi anat molt i molt bé l’esquiada.
Només escric per dir-vos que ja tinc ganes de ser dilluns perquè ens pogueu explicar totes les aventures.
Reposeu molt bé aquest cap de setmana que la setmana que ve, encara que potser no en tindreu ganes, s’hi ha de tornar.
Una abraçada a tots:
Lídia
😀 M’ho he passat molt bé encara que només hagi arribat a la primera pista verda, però jo i els meus “i què” no ens acabem.
Ha estat molt bé, potser millor que si hagués anat a l’altra verda.
Molt divertit, hem aprés a girar, a fer cunya, a posar els esquís en paral·lel, una mica a anar d’esquenes, (tot i que costava força), hem fet el trenet agafats amb els pals, el cuc, que fèiem una fila i tots havíem d’anar per allà mateix, també hem aprés a anar amb el remuntador (telearrastre) i la cinta transportadora… 😀
També el que no ha sigut esquiar ha estat molt bé i la cosa que m’ha fet més il·lusió ha sigut… poder anar a davant de tot del cremallera que des d’allà, amb la Júlia hem pogut veure perfectament com s’enganxava a la cremallera… 🙂 He tingut una sorpresa en veure que les habitacions eren una mica petites ja que em pensava que serien més grans, però com que només hi anàvem a dormir ja estava bé.
Tot això són les coses que m’han agradat però n’hi ha una que no m’ha agradat gens: les botes d’esquiar són incomodes, i no una mica, molt! 🙁 . Es podrien inventar unes botes d’esquí còmodes o uns esquís que s’hi poguessin posar les esportives.
Les hores del viatge, (sobretot el de tornada) se m’han fet una mica pesades i m’ha fet pena despedir-me de Vall de Núria. :O
😉 ESPERO QUE TOTHOM S’HO HAGI PASSAT TAN BÉ COM JO!! 😉
MARTA
Hola classe,
M’ho he passat molt bé a l’esquiada era molt “guay”, llàstima que la Núria no ha vingut, bé una Núria ja estava allà però jo dic la mestra eh!!! perquè s’ho hagués passat fenomenal. Jo no en vaig aprendre gaire però, em vaig sentir molt ben acompanyada m’agradava molt el monitor que ens va ensenyar, també em van agradar en Tonyete i l’altra que no recordo com es diu, de fet és igual. M’ha fet molta pena despedir-me de vall de Núria i dels monitors, tot i que s’havia de fer un momet o altre. M’ho he passat molt bé esquiant, Marta tens raó en una cosa: es podrien inventar uns esquís que anessin amb el calçat que portem, et dono tota la raó, són incòmodes les botes d’esquí i a més a més pesen molt, és una “tortura” dinar amb les botes d’esquí.L’últim dia, en acaba la disco vam anar a l’habitació amb la Mar, la Irene, l’Anamaria, la Judit Lopez, en Sergi, en Ferran, l’Anna, l’Elena, la Lua, en Guillem, L’Àlex i jo, i vam menjar xuxes… i la Pilar va entrar i va veure una bossa de cocacoles de xuxes i ens en va demanar una i li vam donar, al cap d’una estoneteta bé, més ben dit, una estonota vam anar cadascú a la seva habitació i ja vam dormir.
Bé, adéu classe, ja us he explicat força coses. Un petonàs ben fort 😉 😉
Ah! una cosa Núria, té trobat molt a faltar aquets dies 🙁 , espero que ja t’hagis recuperat del tot, eh!!!?
Hola classe, us vull dir que no he pogut anar a esquiar perquè no em deixaven, quan faci 6è ja em deixaran anar de colònies. Crec que va ser molt divertit, jo tenia moltes ganes d’anar a esquiar. Ja us aniré diguent més coses.
Adéu classe.
Va estar molt bé anar a Núria, les pistes estaven molt ben cuidades i plenes de neu. Les habitacions també estaven bé ( una mica petita la nostra però, ja anava bé).
El primer dia vaig anar amb el grup que en sabia (perquè només n’hi havien 2) i vam baixar la primera verda que no feia gaire baixada.
La xerrada de muntanyisme va ser molt divertida no sé perquè hi havia gent que s’adormia.
Després de sopar em va agafar mal de panxa, no sé perquè.
Quan vam anar dormir només erem en Sergi i jo perquè en Guillem i l’Àlex estaven a l’habitació de les nenes, al cap d’una estona va arribar en Guillem i l’Àlex va arribar a les 11h (diu que no va dormir gaire).
El dia següent ens vam aixecar a un 1/4 de set del matí, vam esmorzar i vam tornar a esquiar. Al grup que anava, que era dels que en sabien, el van dividir en 2 parts.
A la tarda, quan estava pujant el telecadira, em vaig marejar i em vaig quedar una estona a l’alberg, va venir la Pilar i vam anar a buscar als que n’aprenien.
Aquella nit vam fer discoteca i vam ballar força, i quan es va acabar, vam anar a l’habitació de les nenes i vam menjar caramels, a dormir.
El matí següent vaig anar amb els que n’aprenien i alguns ja van baixar la seva primera blava.
Quan vam marxar em va fer pena però, vaig pensar que ja tornaria a esquiar la setmana que ve a Vallter 2000, a Font-Romeu i a altres llocs per Setmana Santa.
Adéu
Ei! Va ser genial aquesta esquiada, i a més a Núria, un lloc preciós.
No esperava tenir tanta sort amb el monitor que ens va tocar, no m’imaginava que fos tant simpàtic i super divertit i ens ho va fer passar genial! Llàstima que la Núria no va poder venir… Però el fet de ser a la Vall de Núria potser feia que la recordessim encara més…
Jo, m’hi hagués estat tota una setmana allà dalt, o com a miním cinc dies perquè van passar volant aquest tres, no s’hi estava pas gens malament…
La xerrada sobre muntanyisme, se’m va fer una mica pesada… però va ser molt interessant, sobre tot, alló dels allaus, no m’imaginava pas que es poguessin evitar els allaus d’aquesta manera, perquè amb la potència que arriben a baixar… tela que són grossos…
El viatge amb cremallera va ser espectacular, tot el paisatge nevat… i la mar d’estalactites que es podien anar contemplant!
Una cosa que sí que em va sorpendre una mica de l’alberg, va ser que cada dia per dinar i per sopar ens donessin patates, encara no ho havia vist a cap col·lònies, és curiós…
A la tarda després d’esquiar, com que anàvem a jugar a fora, aprofitava per fer algun àngel ja que la neu era en pols, però potser ho hauria d’haver fet d’esquenes en comptes de cares, hauria pogut evitar quedar amb la cara congelada…però com que m’ho passava bé, ja n’hi havia prou… Va ser una mica curiós, aquell dijous a la tarda que vam fer una cursa amb l’Elen, jo a l’arribar vaig caure sobre la pedra que estava colgada i ella sobre la neu, de sota el seu genoll, en va sortir una font, no m’ho hagués imaginat mai que just allà la trobariem…
Amb el que diuen la Marta i la Vi de les botes jo no hi estic gaire d’acord, perquè per mi incòmode no s’hi anava… El que sí que feia gràcia, era que quan no portàvem els esquís posats i no trepitjavem neu semblava que tothom anés amb talons…
Bé, a l’hora d’esquiar va ser divertíssim, de tant en tant te la “foties”, però és el que té el món de l’esport…
L’any que bé no estaria gota malament tornar a repetir l’esquiada en aquesta vall, però jo desitjo que si és que hi tornem a anar, trobem els telecadires canviats i renovats perquè a l’hora d’anar i venir de l’alberg agoviava una mica…
Hola classe,
Jo m’ho he passat d’alló més bé!!
(No cal que em digueu que no sóc l’única, perquè ja ho sé)
Pena del menjar del segon dia, era el primer esmorzar i no sabia què hi havia encara, per dinar: PIZZA que no la soporto, és “escarosa” i per sopar FRANKFUR, el meu menjar “prefe” però el vomito…
Esquiar ha estat una de les millors experiències de la meva vida, aquest mes és el meu “cumple” i he triat de regal anar a esquiar un altre cop, i a la Vall de Núria…
Adéu classe, fins aviat!!
Quan vaig arribar a Núria em va impressionar que hi hagués tanta i tanta neu, vam poder esquiar en perfectes condicions.
Al principi, el nostre monitor de nom Tonyete, ens va ensenyar a posar-nos els esquís, que al principi no volien entrar, però al final era bufar i fer ampolles, apretaves i feia “clec” i també com es deien les seves parts.
El meu repte era saber baixar sense caure i aprendre a frenar.
El que més em va agradar va ser el divendres amb l’Ire, la Júlia, en Ferran (que va voler venir amb nosaltres perquè el dia abans s’havia marejat), l’Anna i jo. No anàvem amb cap monitor, anàvem amb l’Issac, el mestre de tercer, que en sap molt d’esquiar.
Els primers cops que vaig baixar la blava feia força enrere i per això queia però després, ja ho vaig anar agafant que s’havia de fer força endavant.
El dia que més em va agradar va ser el divendres. Però quan havíem de marxar no em va agradar. Aquesta esquiada m’ha passat volant, i a vosaltres?
Ens va agradar molt anar a l’esquiada de Vall de Nùria, quan vam arribar a l’alberg vaig estar molt cansada de l’esquiada i quan vam anar a buscar-ho tot, ens vam tenir que posar-nos-ho tot menys els esquís i les botes eren molt pesades.
Adéu, ja us esplicaré més coses. Anamaria
Veig que en vau treure profit de l’esquiada, molt bé. Són experiències que es recorden sempre…jo encara en parlo amb els meus ex-companys de classe de la que vam fer…imagineu-vos si dóna de si … Bé, ara ja sabeu que toca treballar força!!!!!! Una abraçada molt forta per tots i totes.
Us aniré visitant periòdicament.
Records.
Núria Colom.
Aquesta esquiada ha estat mooolt curta! Però us l’explicaré d’una manera llarga!
Dia 4
A mi m’ha encantat tot (excepte la “disco”), és la primera que faig amb els companys de classe.
Jo ja havia esquiat dues vegades però, tot i així he anat amb el primer grup perquè fa una colla d’anys que no ho feia, a 1r va ser l’última vegada!
El primer dia amb la Marta, que ja us ho ha explicat, vam anar a davant del cremallera, va ser molta sort anar-hi, però de fet no teníem idea que ens assentariem allà. Abans d’arrencar, eren les maletes que tenien les vistes de davant del cremallera, en Ramon, al cap de 2 minutets passà per allí i la Marta i jo li vam preguntar si el lloc estava lliure i, naturalment, va dir que sí. Nosaltres dues vam arraconar les maletes i ens vam assentar en aquell espléndid lloc. Al avançar estava nerviosa perquè volia veure com era la cremallera, era grossa però tot i així no impressionava molt, el que sí que impressionava eren les vistes, es veia una pendent… i era molt maco com penjava el gel de les roques,… jo trobo que no eren ben bé estalactites, tot era impressionant!!!
Quan vaig baixar, vaig veure un paisatge nevat amb tot d’avets enfonsats per la neu, tots vam anar a posar-nos els esquís, les botes incòmodes i el casc molestós. Les botes i el casc per esquiar són molt incòmodes però, a mesura que el portes, t’hi vas acostumant.
Quan ens vam posar els esquís (que el primer cop són força complicats d’encaixar) ens vam posar a frenar i jo vaig recordar com es feia, després vam anar a la cinta transportadora, tenia un defecte: si la gent queia, s’havia de parar la cinta i així, els de davant, si no avisaven, queien. Quan erem a dalt vam continuar frenant i el mateix dia vam aprendre a girar. Vam estar tot el matí així.
A l’hora de dinar per pujar a l’ou vam haver de deixar els esquís clavats a fora a la neu. Mentre dinàvem havíem de portar les botes (com que era el primer dia era “superincòmode”), i per dinar… PATATES! Cada dia patates, sort que a mi m’agraden.
Vam seguir la tarda igual que al matí però ens centravem més a girar.Vam tornar a anar a l’alberg i, durant el temps lliure, l’Isaac volia ensenyar-nos a fer un iglú però, la neu era en pols i no es podia fer. Després vam sopar i vam fer la xerrada de muntanyisme, era força avorrida però, valia la pena escoltar. A l’hora d’anar a l’habitació ens van deixar voltar per les altres fins a les 11h, la meva habitació (Marta, Judith, Estel i jo) no vam voltar per les altres i ens vam quedar a jugar a la nostra. Ens va costar dormir, el “trepitjaneu” no parava de passar i ens enlluernava la cara.
I això només és un dia.
Dia 5
Per a mi aquest dia va ser el pitjor, bé el primer és el primer, això ja us ho explicaré cap al final.
Primer aixecar-nos, esmorzar i després tornar a esquiar. Ens van canviar el monitor, van barrejar el primer grup que estava dividit en 2 parts i vam anar a una altra pista, i és normal, la pista era de color… blanc i tenia telearrastre.
Vam fer més o menys el mateix que ahir: girar i frenar. Mentre esquiàvem va començar a nevar, m’era molt incòmode perquè les meves ulleres tenien 2 vidres, més ben dit plàstics, i s’havien entelat de dintre i no veia res, per això me les vaig treure, sort que en una butxaca duia el buf. Vam dinar igual. Com que em pelava de fred de la nevada, quan esquiava em marejava i em vaig posar a mastegar un xiclet. A la tarda, per sopar frankfurts i un altre cop les maleides patates (crec que no m’equivoco), que començo a agafa’ls-hi mania. L’Estel, la Cristina i crec que també la Marta, ens preguntaven a la Judith i a mi de què estaven fets els frankfurts, no voliem respondre perquè si ja sabeu de que estan fets veureu que l’hora de sopar no és un bon moment per dir-ho… però insistien, insistien i insistien i nosaltres els hi vam dir, elles 3 van respondre d’una manera normal, van dir: -No vull més frankfurt… el deixo.
Ara crec que ja és la hora d’explicar-vos perquè aquest dia no em va agradar. Era per la “DISCO”! Jo odio la discoteca, és perquè amb la música a “tope” i tantes coloraines m’explota el cap. Li vaig preguntar a la Pilar si podia anar a l’habitació i va dir que no, i així aquell vespre vaig haver d’aguantar tota la discoteca.
Ara és l’hora d’explicar-vos l’últim dia.
Dia 6
Avui marxem, només de pensar-hi em venen ganes que passi ja un any.
No he trobat a faltar a ningú a part de l’escola i la meva… gata, la Yoshi. Avui també hem fet una altra pista i amb molta pendent, però l’Irene, en Guillem, en Ferran, l’Anna i jo hem anat amb l’Isaac a una pista blava, però això no vol dir que no continui sent blanca. Hem baixat aquesta pista unes quantes vegades, després de dinar jo he comprat un record per mi i un altre per a la Núria, quina pena que no hagi pogut venir… Quan hem tornar a les pistes l’hem continuat baixant i un cop l’hem baixat sols sense cap monitor, ni cap mestre. La Judith també s’havia ajuntat al grupet, la Carme deia que ens avisaria quan siguessim a baix a la pista que té pendent, no ens va avisar i nosaltres pensant que ens avissarien anàvem baixant la pista, l’Ire, la Judith i jo la baixàvem empicat i quan erem a baix, els esquís ja frenaven sols!
Aquesta esquiada m’ha encantat!!!
Júlia
Ei classe,
Jo, de petita, vaig anar a la neu i m’ho vaig passar molt bé. Jo no esquiava sinó que esquiaven els amics, el meu pare i la meva germana. Quan estaven esquiant jo estava amb la meva mare i va passar un problema que vaig fer quedar malament els meus pares, sabeu per què? Doncs, la cosa anava així: jo em vaig asseure a la neu i després em vaig aixecar i em va entrar neu a la bota, llavors vaig començar a plorar, plorar i la meva mare va dir: -quin espectacle que estàs donant! Els esquiadors s’aturaven pensant que havia caigut esquiant i aquest no era el problema sinó que m’havia entrat neu a la bota!
UNA ABRAÇADA!
Aquesta esquiada ha sigut molt divertida.
Primer dia
Jo ja hi havia anat amb cremallera i també havia esquiat, però d’això ja fa molts anys. Amb el cremallera hi havia anat a la primavera. Quan vam pujar al cremallera, em vaig assentar al primer lloc que vaig trobar perquè tothom entrava corrents i no em venia de gust caure amb les maletes. A mig camí del cremallera em vaig adonar que la Marta i la Júlia havien tingut molta sort, estaven ben bé al davant del cremallera i tenien unes vistes impressionants. Al cap d’una estona que la Marta i la Júlia anessin al davant (crec) en Ramon els hi va dir que fessin torns i que deixessin anar al davant a altre gent, a mi em va tocar anar-hi just quan ja estàvem a punt d’arribar a la vall. Quan vam arribar vam anar a deixar les maletes a la consigna i després vam baixar a llogar els esquís, el casc i els pals.
Després d’això vam dividir-nos per nivell d’esquí i vam començar a esquiar.
Jo vaig tornar a aprendre a esquiar bé ( bé em refereixo a 2, 3 caigudes per pista).
Com que ja feia molt que no esquiava, no m’enrecordava gaire bé de les sensacions de l’esquí, és mooooooooooooooooolt divertit (tot i que les botes molestin molt). Quan vam anar a dinar vam clavar els esquís a la neu i vam anar a la consigna a recollir les maletes (i tot això amb les botes d’esquí) i les vam pujar amb l’ou fins l’alberg. A l’alberg vam dinar amb les botes posades que em va estranyar molt. Després de dinar vam tornar a baix amb l’ou, vam desclavar els esquís i vam tornar a esquiar.
Després d’esquiar vam haver de portar els esquís a la consigna, jo no podia, em pesaven molt!!! Llavors vam pujar amb l’ou fins l’alberg, vam tenir temps lliure i vam sopar.
Després de sopar, un altre cop temps lliure i quan es va acabar el temps lliure ens van dir que fins les 23:00 podíem voltar per les habitacions i a les 24:00 havíem d’estar dormint.
La Marta, l’Estel, la Júlia i jo (la nostra habitació) vam preferir jugar a l’habitació i adormir-nos abans de les 24:00 .
Segon dia
Primer ens vam aixecar, ens vam vestir, vam esmorzar i després a tornar a esquiar. El monitor deia que totes les pistes eren blanques, això estava clar però i el nivell quin era? Vam fer més o menys el mateix que ahir:
Paral·lel, girar, la U… Mentre esquiàvem va començar a nevar, m’era molt incòmode perquè aquell mateix dia em vaig deixar el buf i tota la neu em picava a la cara i, a més a més, les ulleres se m’entelaven. Vam dinar igual. Com que em moria de fred de la nevada, quan feia algun moviment “brusc” em marejava una miqueta però, no hi vaig trobar cap solució. A la nit, per sopar frankfurts i un altre cop patates (crec que no m’equivoco), L’Estel, la Cristina i crec que també la Marta, ens preguntaven a la Júlia i a mi de què estaven fets els frankfurts, no volíem respondre perquè si sabeu de què estan fets els franfurks sabreu que l’hora de sopar no és un bon moment per dir-ho… Però elles volien saber-ho, així que vam haver d’explicar-ho i la resposta va ser la normal:-Ecs, ja no menjaré mai més franfurk.
Després hi va haver la “disco” ,tenien la música molt alta i van posar la cançó que odio més, quan va acabar la cançó ja no va ser tan horrorós. Cap al final em vaig animar a ballar.
Tercer dia
Avui marxem, només de pensar-hi em venen ganes que ja siguem l’any que ve per tornar a l’esquiada. Només he trobat a faltar a la Blanqueta, a en Joan gens. Ah! per cert, cap al migdia vaig trucar al meu pare i em va dir que en Joan s’havia fet un esguinç al peu.
Avui hem fet les mateixes pistes que ahir menys una vermella, a mi m’ha fet molta por i he tingut mooolts problemes per culpa de la por…
Després de dinar he comprat un parell de records per mi, per l’àvia i per la Núria.
Després vam baixar a esquiar un altre cop però sense els monitors, amb els mestres (la Carme). Jo m’he ajuntat al grupet de la Júlia per anar més tranquila i fer pistes més fàcils. La Ire, la Júlia i jo la baixàvem recte perquè “molava” més. Quan hem arribat a baix hem anat a la verda fins que hem marxat.
Ha sigut molt “xula” l’esquiada
Fins aviat, Judith
Jo el primer dia d’esquiar m’ho vaig passar una mica bé perquè feia molta fred. El dia 5 va nevar, aquell dia m’estava morint de fred perquè neveva i els meus dits estaven congelats i no podia esquiar.
L’últim dia m’ho vaig passar bé a la disco.
SALIFÚ
Hola sóc l`Ebrima de 6è. A mi m’ha agradat molt la sortida a la neu, va ser molt divertit esquiar amb vosaltres.
Adéuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuuu
Tot el que us he explicat, és poc.
Encara queda molt per explicar d’aquesta esquiada tan fantàstica.
La sensació esquiant era fantàstica, tan de bo hi haguéssim pogut estar més dies!
La sensació era baixar a tota pastilla,, i sense saber la pista que baixava, anava fent.
L’activitat que em va agradar més de l’esquí va ser el “cuc” que consistia en anar a darrera del de davant fent els mateixos girs que feia, i que el del darrera fes el mateix que tu.
La cosa que em va sorprendre, el primer dia, és que no em sabia posar els esquís i és clar, no es podia començar si no els portaves posats.
Divertidíssim, fantàstic, meravellós, aquesta esquiada s’ha de repetit. ;D
Va ser fantàstic anar a esquiar no hi havia anat mai. En el cremallera, la vista era fantàstica aquelles estelectites de gel que hi havia eren precioses, n’hi havia alguna enorme. Quan vam ser allà a Núria, em vaig quedar impressionada d’aquell paisatge tan preciós de veure. Aprendre a esquiar, al principi, no era gens fàcil, però quan agafes el truc ja és molt més fàcil. La xerrada sobre muntanyisme va ser molt interessant i útil. Em va costar molt acomiadar-me d’aquella vall tan preciosa, 3 dies era massa poc, haurien d’haver sigut 5 . A l’estiu em feria moltíssima il·lusió anar-hi.