Hola classe, vinc a explicar-vos què he fet aquest dissabte: primer vaig jugar amb els meus germans fins a la 1. Després van arribar els meus amics del cole de l’any passat i m’ho vaig passar molt bé recollint caramels d’un bateig que hi havia en el meu poble, menjant uns pastissos que m´havien fet i jugant a futbol amb la porteria, la pilota i les sabates de tacos (no era el meu cumple).
Júlia
Aquest cap de setmana (25 i 26 d’octubre) he anat a casa l’Ire amb la Mar, la Cristina i l’Elena. Després vam anar a Olot a veure els nostres cosins (es diuen Nil i Alba).
Núria
Quina emoció veure aixecar castells!! Aquest diumenge al matí, a la plaça del Vi de Girona, hi ha hagut una diada castellera. Ha estat la primera vegada que els he pogut veure en directe i ha estat una experiència de pell de gallina… Les cares dels castellers (de por i nervis abans d’enlairar-se i d’orgull després d’aixecar-ne un), la música de les gralles, els crits del cap de colla que, com un director d’oquestra, organitza els castellers, els aplaudiments de la gent que s’ho mira, … ha estat fantàstic! On és la propera trobada castellera?
Carmeta
Renoi Núria! ho podies haver dit abans que l’alçada et venia donada pels castells. Ja t’hi hagués acompanyat.
Àlex
Hola classe,
Aquest cap de setmana no he fet gaire res perquè el divendres em vaig fer mal al genoll, o sigui que no vaig poder jugar el partit de bàsquet, però igualment va ser molt divertit perquè vam fer moltes coses: ping-pong, futbol, bàsquet…
VA SER DIVERTIDíSSIM!!!
Mar
Jo aquest cap de setmana vaig anar a les fires de Girona i vaig pujar el SALTA MONTES, a la UVE, a LA DELTA i a la MUNTANYA RUSSA.
Anna
Quina enveja Núria!!!, ja m’hagués agradat anar-hi, ho vaig veure anunciar per un programa a la televisió que parlava de castellers… Jo, ahir, vaig anar a fires, m’ho vaig passar molt bé, vaig anar a la casa de la por, als autoxocs,… , hi han moltes i moltes parades de braçalets, collarets,… també hi han parades d’embotits,…
El diumenge vaig anar a dinar a Palol de Revardit, hi havia tota la meva família també m’ho vaig passar molt bé, vaig jugar amb tots els meus cosins i cosinets.
El dissabte vaig anar a veure el partit de bàsquet del meu germà a St. Feliu de Guíxols.
Violeta
Hola m’ha encantat el cap de setmana perquè he anat a la fira de Girona i ha sigut “jupi” però no vam anar a les fires de les atraccions, vam anar a les fires d’artenas que era una fira que estava ple de braçalets….
Adèu classe: “muà” de part de la Violeta
Judit
Hola ,
El divendres dia 24 d’octubre vaig anar al Circ Raluy, que està a Salt al cantó del pavelló de patinatge, bàsquet, piscina municipal, …
El circ és a l’aparcament del pavelló. Hi heu d’ anar abans d’hora perquè es formen llargues cues per comprar el tiquet.
Hi han malabaristes amb bicis, pilotes, aros i escales, també pallassos i mags. Hi ha un personatge que sembla en Tintin perquè no té cabells només un serrell llarg i de punta, feia moltes tonteries.
I a la mitja part no et recomano anar al lavabo perquè es fan llargues cues.
Resumint va ser molt divertit.
Mireu de convèncer els vostres pares d’anar al circ, com jo vaig fer amb els meus.
JO NO EXPLICARÉ RES DEL CIRC, SI VOLEU SABER ALGUNA COSA ANEU A VEURE’L.
Anna
Aquest dimecres també m’ho vaig passar molt i molt bé, com que era St. Narcís vam anar a dinar a casa de la meva tia, a Girona, seguidament vam anar al certamen, és una fira que fan. També vaig anar a aquestes botigues de palestins, em vaig comprar dos mocadors, un de lila i un de verd.
Anamaria
Hola,el dissabte vaig anar a les fires de Girona i m’ho vaig passar molt bé.
El diumenge vaig anar al circ de Venecia i vaig poder tocar un tigre petit i em vaig fer una foto, si puc us la portaré perquè la veieu.
Marta
Trobo molt bona idea això de “que he fet el cap de setmana” i ja que he entrat us explicaré que el diumenge vaig anar al mateix circ que va anar l’Anamaria i també vaig tocar el tigret però, no m’hi vaig fer la foto. Després vam anar a dinar a casa de l’Arnau, que és un amic nostre que viu a Girona i ens hi vam quedar molta estona i vam jugar a ping-pong perquè en el soterrani hi tenen una taula.
El meu cosí Ferran, (que també hi era), li vam fer una espasa amb un tap, palillos i celo, i no la deixava anar per res,a l’últim moment la va deiaxar anar i la va perdre. Va haver de marxar a casa sense!!!
Plovia i van haver d’anul·lar els focs artificials.
A la ràdio deia que feia 25 anys que no els havien hagut d’anul·lar.
Quina pena, la festa major de Girona sense acabament, potser no tanta, vol dir que durarà tot l’any!!!!!
Irene
Aquest diumenge dia 2 van començar les curses del circuit gironí de cros i la primera es va disputar a Olot. Pel camí hi va haver un moment que plovia molt però quan hi vam arribar la pluja ja s’havia pràcticament aturat. Jo no corria fins a 3/4 menys cinc d’onze (10:40) així doncs vam aprofitar per fer un vol al circuit però només de començar ja vaig quedar amb els peus ben molls! Al cap de res, molt poca estona va començar a ploure i no només era pluja, tot darrere van venir llamps i trons (una tempesta), per això em van dir que si la tempesta continuava així quan em toqués córrer no em deixarien córrer, perquè Dèu m’en guard que passés alguna cosa! I com que vam veure que cada vegada plovia més vam decidir anar cap al cotxe, per si parava de ploure… Quan ja havíem esperat una bona estona vam decidir tornar-nos-en perquè vam pensar que no pararia, però quan vam ser un tros avall vam veure una clariana i vam girar cua havera si aquesta vegada tindríem sort i podria córrer. Doncs sí, sí, vam baixar del cotxe, em vaig canviar el mitjons perquè els altres estaven xops i vam anar tirant. Només faltàvem 10 minuts o un quart per córrer, així doncs vaig començar a escalfar i de seguida vaig portar els cabres creuats perquè on em vaig posar a escalfar encara que sigués herba estava ple d’aigua i em van quedar amb els peus com un glaçó, estava a punt de plorar i tot! Al cap de res, 5 minuts, em va tocar córrer i, ja em podia queixar abans que havia quedat amb els peus xops quan havíem anat a la volta de reconeixement al circuit, perquè aquesta vegada com que havia fet la tempesta estava el doble de moll i com que abans que jo havien corregut altres nens havia molt més de fang i era molt fàcil que rellisquessis! Jo vaig estar a punt de relliscar més de dos o tres vegades, de què em va anar!
Bé, vaig quedar en cinquena posició i diuen que aquest cros era el més complicat de la temporada i en comptes de semblar un circuit semblava l’estany de Banyoles perquè tot estava ple d’aigua!
Adéu classe un petonàs per a tots i per les senyoretes!
Irene Batlle Capa
Samira
Hola amics i amigues. Aquest cap de setmana he anat a Girona a les fires, ens vam trobar uns amics. Jo vaig pujar a la muntanya russa i més coses.
Mar
Hola classe!
Ja sabeu que fa uns dies eren les fires de Girona doncs, jo vaig pujar a la UVE que quasi amb mato perquè clar, com jo sóc prima. Quan ets a dalt de tot, mires cap avall i tens la sensació de caure. Jo m’aguantava amb els peus, i la meva mare deia que m’havia d’haver vist quina cara feia. També vaig pujar a la casa de la por de grans i jo vaig passar molta i molta por, vaig sortir cridant com una “loca”, saltanrt com una boja i cridant com una boja “loca”. M’anava el cor a 1000 per hora i després vaig pujar a les típiques atraccions, ah! per cert, també vaig pujar al TIKI TAKA una cosa que dóna voltes molt ràpides i al final no saps on ets, si a dalt o a baix.
I AIXÒ ÉS EL QUE VAIG FER EL CAP DE SETMANA!!!!
BÉ ADÈU CLASSE UN PETONAS A TOTS!!! 😀
Lídia
Hola a tots i totes,
bé, veig que els caps de setmana són molt profitosos. El meu també ho ha estat bastant, no em puc pas queixar. El dissabte em vaig anar a comprar un ordinador portàtil per poder-vos preparar als nens i nenes de cinqué uns problemes la mar de refets i ben bonics, ja veureu ja… És broma, és clar, és que el que tenia era molt vellet pobret. El diumenge vaig anar a la casa de pagès amb la família a fer una castanyada… qui endevina què vam menjar???? I al vespre vam anar a veure els focs a Girona que he de dir… van ser molt i molt bonics!!! Llàstima que al costat tenia un grup de joves que feien molt d’enrenou i no els vaig poder acabar de disfrutar del tot.
Per cert, volia fer un comentari a l’Irene… Si és veritat que la pista de cros semblava l’estany de Banyoles, no t’hagués anat millor portar banyador, gorro i ulleres???? Jo he fet natació molts anys i et puc ben assegurar que per l’estany no es pot córrer… només nedar!!! No t’enfadis Irene, que ja t’he entès perfectament, tot plegat devia estar ben ple d’aigua.
Apa trempats i trempades… fins la pròxima
Lídia
Anna
Quina xulada Irene, i quina sort quedar 5a.
Aquest diumenge a Madremanya va ploure molt i molt i molt i molt… no es podia sortir de casa. Llavors vaig anar a dinar a St.Sadurní de l’Heure, hi viu el meu avi, vaig anar a visitar-lo i a dinar. Després de dinar vam anar a fer un volt pel poble que és molt bonic i ara hi estan fent cases noves…
M’ho vaig passar molt i molt bé!!
Un petonàs per tots!
Irene
Aquest cap de setmana vaig anar a correr a St. Hilari Sacalm, on viuen els nens i nenes amb qui ens vam cartejar el curs passat…El circuit no s’assemblava gens ni mica en el de la setmana passada… que per cert, ja l’he comentat! En comptes de semblar un estany d’aigua semblava un desert, perquè feia un sol que estallava les pedres i no hi havia gota d’aigua, tot el contrari! En aquest circuit no hi havia gens de fang i era més pla i molt més competitiu perquè el de la setmana passada havies d’anar molt amb compte de no relliscar i com que de rectes no n’hi havia gaires era un pèl complicat adelantar! Aquest em va agradar més i era un pèl més llarg que l’altre.
Una de les coses que més em va impresionar va ser el podi perquè a tots els altres crossos no n’hi ha i si és que n’hi ha són de fusta. Aquest era el doble d’alt i el doble de tou perquè, a que no sabeu de què era? Era de palla! i si en els altres podis només hi cabien tres persones, en aquest n’hi cabien deu! Deu són el màxim de persones que hi poden pujar, almenys en el cros. Jo vaig quedar tercera, és la millor posició que he tret a les curses del circuit gironí de cros…
Bé espero que a la pròxima, em vagi igual de bé o millor i espero el mateix per les nenes de volei que comencen la temporada aquest cap de setmana!!
Bé, adèu a tots i un petonàs ben fort per tota la classe i les senyoretes també!
Guillem
Aquest cap de setmana he anat a Blanes a jugar un partit de futbol contra el Ca l’Aguidó, hi vam anar amb autocar.
Quan hi vam arribar el camp estava tancat perquè encara no havia arribat el conserge. No havia vist mai una cosa igual, tots els jugadors, tots els pares i fins i tot l’entrenador parlaven en castellà. L’arbitre, un noi de 14 anys no pitava cap falta, segurament perquè abans de començar el partit li van dir que no pités res en contra seu. Els jugadors de l’altre equip ens agafaven per la samarreta i ens feien rodar i a dins l’area es posaven la pilota sota el braç. Estaven més pendents de fer-nos faltes que de jugar a futbol.
Tot i això vam guanyar per un clar i contundent 0-4 .
Ferran (5è)
Aquest cap de setmana vam anar a fer una excursió amb els professors i altres persones de l’institut del meu pare. Vam anar al Far des de St.Martí Sacalm.
Quan vam arribar, vam començar a caminar, tot era baixada i era estrany perquè haviem de pujar.
Ens seguia un gos que, quan ens vam parar a esmorzar, va haver de marxar perquè el van fer fora, volia algun bocata o alguna cosa per menjar.
Després vam agafar un trencant i, de cop va començar una pujada forta. Llavors vam passar per un lloc molt estret que se’n deia la Passera dels Micos, i vam arribar en un prat molt gran i verd. Però no era el camí correcte haviem d’haver trencat a la dreta, després vam haver de caminar una 1h o més per atravassar tot el que haviem fet cap a l’atra banda de la muntanya.
Mentre caminàvem vaig conèixer un nen que es deia Lluc que tenia 4 anys i que tenia un cosí que jugava a handbol i que jo coneixia, també es diu Ferran.
Ens vam quedar a dinar a dalt del Far que hi ha un restaurant, vaig dinar patates farcides i botifarra amb patates.
Ben dinat, vam baixar pel camí que agafavem sempre nosaltres (els meus pares i jo).
Cristina
Hola,
El dia 2 de novembre vam anar a Valls amb la gent de les sardanes.
Vam quedar campions de Catalunya: la 2000 campions i la 2003 sub campiona.
Després vam anar al local a celebrar que haviem quedat campions, vam fer una festassa.
FINS AVIAT CLASSE.
Cristina
Anna
Hola!!,
Aquest cap de setmana m’ho m’he passat molt bé!!!
El diumenge vaig anar a St. Sadurní de l’Heure, on viu el meu avi, hi m’ho vaig passar molt bé, vaig anar a dinar i llavors vam anar a veure si trobavem algun bolet, vam agafar cistells per posar-los a dintre, i vam anar i no hem vam trobar cap. La meva tia que en sap força ens va dir que la setmana vinent ja n’hi haurien, després de 23 dies de pluja. A st. Sadurní va ploure l`1 de novembre ino vam trobar cap bolet, però vam omplir el cistell de pinyes.Tornant cap a casa de l’avi vam parar-nos a la font de l’Alzina, és una font que hi surt aigua i al cantó hi ha una gola, que no m’hi he banyat mai. És un lloc molt bonic hi sents aquella olor de les plantes… Hi ha gent que hi va a dinar s’emporta la taula i el dinar i hi dinen.
El dissabte vaig anar a veure el partit de bàsquet del meu germà, vam perdre però per molts pocs punts.
Mònica
Hola,el dissabte vaig anar a les fires de Girona i m’ho vaig passar molt bé.
El diumenge vaig anar al circ de Venecia i vaig poder tocar un tigre petit i em vaig fer una foto, si puc us la portaré perquè la veieu.
Lua
Hola.
Aquest cap de setmana no ha sigut molt agradable per mi, jugant a futbol amb una amiga a casa em vaig esguinçar el genoll.
Pau Almar
Hola sóc en Pau Almar de 6è i em va agradar molt anar a Romanyà.
Adeú, petons a tots.
Júlia i Marta
Avui hem fet força coses perquè la Júlia ha vingut a dormir a casa la Marta i la Judith ha vingut una estona al matí.
Primer ha arribat la Judith i hem jugat una estona a la Wii.
Després d’una estona ha arribat la Júlia i hem continuant jugant a la Wii però ara amb ella.
Quan ens han cridat per anar a dinar encara estàvem jugant a la Wii (Ufff… tot el matí allà, i a més jugant al Wii Sports em sembla que agafarem wiitis).
Per dinar hem menjat arròs a la cassola (molt bo).
Hem continuat a la Wii però ara hem posat un altre joc.
Llavors ens hem posat a l’ordinador per mirar la pel·lícula de Matilda.
(Si voleu saber el comentari de la pel·lícula mireu l’apartat Matilda.)
Ens ha fallat una mica al fínal i no l’hem pogut acabar de veure, hem arribat a quan la Matilda escriu amb els poders dels ulls a la pissarra.
Hem berenat un pa amb Nutella i de sobte… toc toc, truquen a la porta, ah! I per cert, no us hem explicat que l’Olga ha MARXAT a ca la Carla!!! Que bé!!! Ehem… continuem per on anàvem, havia arribat el pare de la Judith, quina pena ha de marxar… Hem pensat que podíem fer i com que no hi havia l’Olga hem jugat amb les seves nines a… “TORTURAR-LES”!!!!
El joc anava així:
Primer obríem el vaixell de polly pocket de l’Olga.
Agafàvem en Cu-cut i en Tuc.
Cu-cut:
Molta gent de la meva classe menys els alumnes més nous el coneixen perquè de petita el duia sempre a l’escola, avís de Cu-cut: Palu am iduma Cu-cunat. (vol dir: parlo en idioma Cu-cunat)
Tuc:
Misteriós tucà, no el coneix gaire gent perquè és de l’any passat, un altre avís: Jo, en Tuc-uc, di-ic
algunes-gunes paraules-raules acabant-les-les agafant-ne-fane un tros-ros (I això significa: Jo, en Tuc, dic algunes paraules acabant-les agafant-ne un tros)
En Tuc és el que mana i ordena a en Cu-cut que vigili a les noies que es posen a la piscina 8 hores i quan en surten queden com velletes amb la pell arrugada, en Cu-cut diu: a na meva urdra. (I a més a més això vol dir: A les teves ordres).
Les nines eren tan xules que no es volien posar a la piscina perquè un noi que hi havia per allà els deixava boges i per això havien d’anar a buscar “la roba més maca” (per cert, el noi sembla una noia i és lleig com les altres nines).
El noi havia de fer el “pito, pito, colorito” per escollir la seva novia.
Va ser fantàstic fer aquest joc !!!
Després d’aquest joc (que sembla llarg però, hi vam jugar poca estona) vam jugar una estona a un joc de taula que es diu salvar animals, la Marta fa molt de temps que el té.
Quan ens hem cansat hem jugat a crear Miis a la Wii.
Llavors vam anar a veure un partit de handbol al pavelló vell, no coneixíem a ningú i per això vam marxar.
Vam recollir el que havíem escampat abans perquè sinó… l’Olga…
Ens vam posar el pijama
Vam tornar a la Wii mentre en Joan (el pare de la Marta) i l’Olga anaven a buscar unes pizzes per sopar.
Les pizzes van arribar: Tonyina i bacon, una mica de tot i Margarita i al final, un suc de taronja.
Ens vam posar a fer aquest missatge, però no el vam acabar.
També vam acabar de mirar la pel·lícula de Matilda al portàtil perquè el gran està espatllat.
Acabat el sopar vam anar a dalt a rentar-nos les dents, la cara, etc.
Després vam celebrar el cap d’any dels lloros (es celebra quan van tard a dormir).
Estàvem cansades (i molt) i al final ens vam adormir a l’1 del matí.
Missatge d’en Cu-cut i en Tuc : Vu anu mul be a cup d’an (significa: Va anar molt bé el cap d’any).
I ara el d’en Tuc: Va se-er el millor-llor ca-ap d’any-any de la meva-va vida-da (El que diu en Tuc vol dir: Va ser el millor cap d’any de la meva vida).
En Tuc i en Cu-cut us diuen adéu.
Marc
Aquest cap de setmana ha vingut la madrina del meu germà petit des de Mallorca i ens ho hem passat molt bé amb ella, hem jugat al “pilla, pilla” al jardi i moltes coses més.
Samira
Hola classe jo sempre els dissabtes tinc que anar, al matí, a aprendre i escriure l’Arab. Ja se escriure una miqueta però no tant, a mi a arab també em posen deures i molt dificils. Ja us anire diguent coses.
Ei, classe! ara us explicaré què he fet el cap de setmana, ok?
El dissabte em vaig aixecar a 10:30 vaig esmorzar, rentar les dents,… i vestir per anar a jugar a tennis amb el meu pare! A 11:30 vaig anar-hi, ell m’estava esperant, a la seva fàbrica tenen una pista de tennis i jo vaig anar allà, perquè ell, ja estava jugant un partit de tennis amb un noi de la fàbrica. Vam jugar una hora, vam fer tres sets i jo vaig guanyar tres jocs,… (jeje estrany ehhh…) A 12:00 vam marxar i vaig dinar i vaig anar a jugar amb l’Alba de 6è, a baix, a la Nintendo. Al cap d’una estona vaig anar a Girona a mirar si veia algunes sabates per mi perquè en necessito unes per mudar,… “jeje” No em vam trobar cap… A les 21:00 vam anar a buscar a la Lia, a Pep Llasera. I llavors la vam portar a Fonalleres i acabat el trajecte cap a casa que hi faltava gent per fer el sopar!
El diumenge m’he aixecat a 10:30 he esmorzat,… Després he fet deures i el cap d’una estona he tingut que anar-me’n a dutxar perquè a 13:30 havíem de ser a St Martí Vell a un restaurant perquè feiem un dinar sorpresa a la tia, que havia fet anys. Ha estat bé i molt cansat perquè he tingut que vigilar en Pol i l’Aixa, els dos meus cosinets petits, que són molt macos i molt trapelles! I si n’he tingut de feina amb aquest dos… A les cinc hem marxat i he anat a casa a fer deures i la mama, el papa i la Lia han anat a caçar espàrrecs i jo m’he quedat amb l’Alba de 6è a casa. Hem fet deures… I sobretot hem jugat i hem ballat “jeje” A 20:30 ella ha marxat i jo he anat a escriure en el bloc!
Bé, després hem sopat, hem mirat VENTDELPLÀ i a dormir.
PD: Un cap de setmana supermegarecetesuper CANSAT!
Un petó.
*MaR*
Marta
El dissabte al matí vam anar a fer patates amb el muticultor (no sé si és correcte).
Va estar força bé perquè vam fer moltes patates, també carabasses.
Va venir el tiu Lluís, la mama, el papa, l’avi, l’àvia, en Ferran, l’Olga, la tia Sara i el tiu Toni.
Quan vam acabar vam anar a ca l’àvia Lola i vam jugar.
Ah, per cert, pel camí ens vam trobar a la Carla i va venir amb nosaltres.
A l’hora de dinar, també es va quedar, vam menjar espaguetis i carn a la brasa i els grans van menjar calçots.
A l’hora de les postres, l’avi va encetar un coco que tenia. El vaig tastar i no em va agradar.
Vam jugar una estona més i vam anar cap a casa.
El diumenge vam anar a Lloret a mirar un partit que feia la meva germana.
Per acabar-ho d’arreglar, vam anar a dinar amb totes les que van voler del seu equip, jo era la més gran i no em va agradar massa.
Vam anar a la platja i vam posar els peus a l’aigua. Que freda que era!!!
Per fi, vam tornar a casa.
Ferran
Hola, us explicaré 2 caps de setmana:
CAP DE SETMANA DEL 7 I EL 8 DE MARÇ
El divendres després de sortit de l’escola, la meva mare m’esperava per marxar cap a Font-Romeu a esquiar un cap de setmana. Divendres, quan vam arribar, vam desfer les maletes amb la meva germana i la meva mare, i vam anar a encarregar pizzes per sopar.
Aquest dia a la nit no podia dormir i a les tres i mitja de la matinada vaig anar veure un partit de la NBA (bàsquet) per el canal “Cuatro”, era molt divertit, després ja vaig poder dormir.
Quan vam despertar-nos estava nevant i no es veia res perquè feia molta boira, i per acabar-ho de complicar vam haver de posar cadenes, després el dia es va destapar i vam anar a esquiar, quan vam arribar ens van dir que només estaven obertes 5 0 6 pistes. Aquest dia va ser molt avorrit.
El dia següent vaig poder dormir i vam esquiar en perfectes condicions, aquell dia vaig baixar les meves primeres vermelles i al final del dia, ja les havia fet totes dues o tres vegades. Vam tornar a casa.
CAP DE SETMANA DEL 21 I EL 22 DE MARÇ
Aquest cap de setmana arribava el partit més important de la lliga, contra el Sarrià de Ter. El partit va començar malament, vam perdre la 1a part, després vam guanyar la 2a, a la 3a el Sarrià ens va guanyar de molts per culpa d’un àrbitre que ens va treure dos minuts a tots menys a un (dos minuts és que tens dos o un minut a la banqueta) . La 4a la vam guanyar, al final vam empatar el partit. Quan vaig arribar a casa vaig plantar arbres al jardí amb tota la família.
Marta
VIII FLAUTADA
El dia 28 de març la Judith i jo vam anar a la flautada a presentar.
Aquesta flautada es celebrava a Flaçà.
Quan vam arribar no trobàvem la porta i ens vam haver de mullar una mica fins que li vam preguntar a una persona que hi havia per allà. Ens va dir que no podríem entrar i li vam dir que: som presentadores. Vam haver de repetir-ho unes quantes vegades amb la gent de dins.
Quan vam arribar estaven tocant la peça conjunta, estava molt bé, però no sabíem que havíem de fer. Quan van acabar, vam dir que èrem presentadores.
Aleshores, el concert estava a punt de començar. Ens van donar una camiseta (igual que la que portava tothom) de la flautada i de seguida va començar el concert.
Primer van parlar uns “polítics”, després la Judith i jo vam anar a presentar.
La gent es petava de riure quan dèiem: -que es preparin des de primer (per exemple, ens van dir que ho diguéssim).
Estàvem molt nervioses perquè hi havia micròfon.
Hi havia força gent i em va encantar poder fer-ho.
També ens va fer molta il•lusió, quan a música, quan l’Anna ens va dir si volíem ser presentadores. Li vam dir que sí de seguida!!
Adéu classe! 😀
Marta
Matí de victòries:
El mateix dia de la flautada, al matí, vaig anar al pavelló de Bordils a fer un partit.Vam guanyar. Més tard va jugar la meva germana, les grans (de 6è), totes van guanyar. Després dels dos partits de les grans, jugaven les nostres entrenadores i si guanyàven el partit passaven a 2a. Van guanyar.
A mig partit va arribar la Judith, ja que es quedava a dinar a casa. Un cop acabat el partit vam anar cap a casa, a 2/4 de 7 vam anar a la flautada i el següent ja us ho he explicat.
Hola, tots aquets dies ens ho hem passat molt bé .
Dissabte: No ens hem vist però ens ho hem passat bé
Adéu i ja us explicaré més
Guillem
El dissabte vaig anar a jugar un partit de futbol, l’últim de la lliga, si guanyàvem, érem campions, i si no, no ho érem, jugàvem a Banyoles. Vam jugar contra el Gironès Sàbat.
Abans de sortir a escalfar el nostre entrenador va fer el típic discurs, -tranquil•litat, sobretot molta tranquil•litat. Primer penseu en el partit i després ja pensareu en el que farem si guanyeu la lliga. Si feu el que feu sempre, les coses sortiran. Després va dir l’alineació i el número que portaria cada un de nosaltres, en acabar vam sortir a escalfar.
Quan ja havíem escalfat prou estona vam anar al vestidor a buscar la samarreta que portàvem pel partit i vam sortir al camp.
Al cap de deu minuts d’haver començat ja anava ple de rascades, cremades i morats.
Quan faltaven 2 minuts per acabar el partit els pares van començar a cridar: – Campions, campions, oeoeoe…
I nosaltres, els que estàvem a la banqueta, ens vam aixecar per començar a córrer cap al centre del camp a celebrar-ho.
-Pip, pip, piiip. va fer l’àrbitre. I tots els de la banqueta, vam saltar cap al mig del camp.
El partit va acabar 3-0 a favor nostre, és a dir érem campions, per això vam córrer i els pares cantaven.
Vam celebrar-ho molt, fins i tot van treure cava i ens van ruixar. Per celebrar el títol, cantàvem coses com ara: -Camarero! –Qué? –Camarero! –Qué? –Una de champiñones! –Una de qué? – Champiñones, champiñones, oeoeoe,…
En acabat d’això i que ens fessin algunes fotos, amb els pares, l’entrenador i el delegat, vam anar corrents a tirar-nos a l’estany, hi vam fer tirar l’entrenador, l’ajudant d’entrenador, el delegat i el coordinador, que no s’hi volien tirar. Quan ja tots érem en remull, vam tornar a cantar.
L’esperança de la temporada no era guanyar la lliga, era aguantar la categoria, és a dir que ha sigut una temporada perfecte.
Va ser un dia esplèndid!
Estel 5è
Ahir vaig anar a veure les flors a Girona amb la Margarita i la seva filla, la Montse. Primer vam anar als banys Àrabs, que és el lloc on hi ha més cua, però com que vàrem marxar aviat de casa, els vam poder veure sense fer cua.
Llavors vam anar mirant jardins i em va agafar gana, en un lloc on hi venien crepes en vaig comprar una de xocolata.
En un lloc proper entrarem a veure què hi havia, i hi havia bonsais, uns que els pot fer tothom i altres que són, més complicats de fer.
Vaig anar a la Catedral i estava ben feta la decoració floral, però altres anys havia estat més bonic, el que hi havia significava: aigua, foc i aire.
Les flors estaven una mica pansides i no gaire maques, però a la majoria dels llocs estaven precioses.
Quan varen ser les sis/quarts de set vam portar la Montse a l’estació, que havia d’anar a Barcelona; viu en un pis de lloguer, la vam deixar allà i nosaltres vam tornar a Bordils. Els llocs on vaig anar no em van agradar, em van encantar.
CHRIS
Hola!!
Aquest cap de setmana he anat amb uns amics de Figueres i m’he divertit molt. Primer hem jugat al ordinador. Després d’una estona, tota la família i amb els meus amics hem anat en un lloc fantàstic a la muntanya on feien carn a la graella amb patates fregides i gambes a la planxa. Aquest lloc és al costat d’una monestir i el paisatge m’ha encantat molt. Hi havia un camp de fútbol i, de tant en tant, també anàvem amb bicicleta. A les set hem marxat i he anat a casa dels meus amics, hem mirat la tele i jugat a cartes.
El diumenge m’he aixecat a 11:15, he esmorzat i després he fet deures i, al cap d’una estona, hem anat a la platja de l’Estartit. Hem tornat a les cinc de la tarda. Quin cap de setmana més meravellós!
Marc
Hola classe, aquest cap de setmana e fet moltes coses:
Divendres:
Després del cole ha vingut una amiga meva i ens hem banyat a la piscina amb els meus germans.
Dissabte:
Avui han vingut 3 amics nostres i pel matí hem anat al poliesportiu i hem fet un partit. Després hem anat a dinar a casa, ens hem quedat duess hores a casa fent jocs de cartes, màgia etc. Quan ja havien passat dues hores ens hem banyat a la piscina, en acabar hem fet una eliminatòria fins la nit i després hem anat a dormir.
Diumenge:
Avui ha sigut el millor dia de tots:
Primer hem anat al camp de Monells a jugar un partit amistós.
Ariadna 5è
El dissabte, me’n vaig anar a la platja (Aigua Blava), l’aigua estava molt i molt freda, hi havia meduses:
– meduses que piquen: Hi havia 2 noies que deien que eren silicona, però en relitat eren meduses.
– i meduses que de vegades piquen.
Però sort que portava un salabret, però les meduses picaven igualment.
Les transparents, depen quines picaven i depen quines no. A mi me’n van picar: a les cames, als braços,…
Fa molta picor, i el moment que la medusa et pica sens una punxada, bastant forta.
Elena
Hola classe,
Avui he anat a casa l’Elia, que és una amiga de Caldes.
Quan he arribat no hi eren, ni ella ni el seu germà Nil, portaven unes menes de xancles molt rares que pots saltar més i et quedes més alt. Tan punt hem arribat ens hem banyat a la piscina i hem jugat al MarcoPolo, després hem dinat i hem anat a fer un vol pel poble, quan hem tornat, ens hem tornat a banyar i després hem anat a la seva habitació a jugar a la DS i hem mirat fotos. Tot seguit, ens hem preparat una mena d’obra de teatre perquè volíem que vingués per la sardinada, ho hem aconseguit!!!!!!
Per cert, qui hi anirà?
Al final hem marxat, ens hi hem estat de la 1h. a les 9h.
Bé adéu!!!!
Hola classe, vinc a explicar-vos què he fet aquest dissabte: primer vaig jugar amb els meus germans fins a la 1. Després van arribar els meus amics del cole de l’any passat i m’ho vaig passar molt bé recollint caramels d’un bateig que hi havia en el meu poble, menjant uns pastissos que m´havien fet i jugant a futbol amb la porteria, la pilota i les sabates de tacos (no era el meu cumple).
Aquest cap de setmana (25 i 26 d’octubre) he anat a casa l’Ire amb la Mar, la Cristina i l’Elena. Després vam anar a Olot a veure els nostres cosins (es diuen Nil i Alba).
Quina emoció veure aixecar castells!! Aquest diumenge al matí, a la plaça del Vi de Girona, hi ha hagut una diada castellera. Ha estat la primera vegada que els he pogut veure en directe i ha estat una experiència de pell de gallina… Les cares dels castellers (de por i nervis abans d’enlairar-se i d’orgull després d’aixecar-ne un), la música de les gralles, els crits del cap de colla que, com un director d’oquestra, organitza els castellers, els aplaudiments de la gent que s’ho mira, … ha estat fantàstic! On és la propera trobada castellera?
Renoi Núria! ho podies haver dit abans que l’alçada et venia donada pels castells. Ja t’hi hagués acompanyat.
Hola classe,
Aquest cap de setmana no he fet gaire res perquè el divendres em vaig fer mal al genoll, o sigui que no vaig poder jugar el partit de bàsquet, però igualment va ser molt divertit perquè vam fer moltes coses: ping-pong, futbol, bàsquet…
VA SER DIVERTIDíSSIM!!!
Jo aquest cap de setmana vaig anar a les fires de Girona i vaig pujar el SALTA MONTES, a la UVE, a LA DELTA i a la MUNTANYA RUSSA.
Quina enveja Núria!!!, ja m’hagués agradat anar-hi, ho vaig veure anunciar per un programa a la televisió que parlava de castellers… Jo, ahir, vaig anar a fires, m’ho vaig passar molt bé, vaig anar a la casa de la por, als autoxocs,… , hi han moltes i moltes parades de braçalets, collarets,… també hi han parades d’embotits,…
El diumenge vaig anar a dinar a Palol de Revardit, hi havia tota la meva família també m’ho vaig passar molt bé, vaig jugar amb tots els meus cosins i cosinets.
El dissabte vaig anar a veure el partit de bàsquet del meu germà a St. Feliu de Guíxols.
Hola m’ha encantat el cap de setmana perquè he anat a la fira de Girona i ha sigut “jupi” però no vam anar a les fires de les atraccions, vam anar a les fires d’artenas que era una fira que estava ple de braçalets….
Adèu classe: “muà” de part de la Violeta
Hola ,
El divendres dia 24 d’octubre vaig anar al Circ Raluy, que està a Salt al cantó del pavelló de patinatge, bàsquet, piscina municipal, …
El circ és a l’aparcament del pavelló. Hi heu d’ anar abans d’hora perquè es formen llargues cues per comprar el tiquet.
Hi han malabaristes amb bicis, pilotes, aros i escales, també pallassos i mags. Hi ha un personatge que sembla en Tintin perquè no té cabells només un serrell llarg i de punta, feia moltes tonteries.
I a la mitja part no et recomano anar al lavabo perquè es fan llargues cues.
Resumint va ser molt divertit.
Mireu de convèncer els vostres pares d’anar al circ, com jo vaig fer amb els meus.
JO NO EXPLICARÉ RES DEL CIRC, SI VOLEU SABER ALGUNA COSA ANEU A VEURE’L.
Aquest dimecres també m’ho vaig passar molt i molt bé, com que era St. Narcís vam anar a dinar a casa de la meva tia, a Girona, seguidament vam anar al certamen, és una fira que fan. També vaig anar a aquestes botigues de palestins, em vaig comprar dos mocadors, un de lila i un de verd.
Hola,el dissabte vaig anar a les fires de Girona i m’ho vaig passar molt bé.
El diumenge vaig anar al circ de Venecia i vaig poder tocar un tigre petit i em vaig fer una foto, si puc us la portaré perquè la veieu.
Trobo molt bona idea això de “que he fet el cap de setmana” i ja que he entrat us explicaré que el diumenge vaig anar al mateix circ que va anar l’Anamaria i també vaig tocar el tigret però, no m’hi vaig fer la foto. Després vam anar a dinar a casa de l’Arnau, que és un amic nostre que viu a Girona i ens hi vam quedar molta estona i vam jugar a ping-pong perquè en el soterrani hi tenen una taula.
El meu cosí Ferran, (que també hi era), li vam fer una espasa amb un tap, palillos i celo, i no la deixava anar per res,a l’últim moment la va deiaxar anar i la va perdre. Va haver de marxar a casa sense!!!
Plovia i van haver d’anul·lar els focs artificials.
A la ràdio deia que feia 25 anys que no els havien hagut d’anul·lar.
Quina pena, la festa major de Girona sense acabament, potser no tanta, vol dir que durarà tot l’any!!!!!
Aquest diumenge dia 2 van començar les curses del circuit gironí de cros i la primera es va disputar a Olot. Pel camí hi va haver un moment que plovia molt però quan hi vam arribar la pluja ja s’havia pràcticament aturat. Jo no corria fins a 3/4 menys cinc d’onze (10:40) així doncs vam aprofitar per fer un vol al circuit però només de començar ja vaig quedar amb els peus ben molls! Al cap de res, molt poca estona va començar a ploure i no només era pluja, tot darrere van venir llamps i trons (una tempesta), per això em van dir que si la tempesta continuava així quan em toqués córrer no em deixarien córrer, perquè Dèu m’en guard que passés alguna cosa! I com que vam veure que cada vegada plovia més vam decidir anar cap al cotxe, per si parava de ploure… Quan ja havíem esperat una bona estona vam decidir tornar-nos-en perquè vam pensar que no pararia, però quan vam ser un tros avall vam veure una clariana i vam girar cua havera si aquesta vegada tindríem sort i podria córrer. Doncs sí, sí, vam baixar del cotxe, em vaig canviar el mitjons perquè els altres estaven xops i vam anar tirant. Només faltàvem 10 minuts o un quart per córrer, així doncs vaig començar a escalfar i de seguida vaig portar els cabres creuats perquè on em vaig posar a escalfar encara que sigués herba estava ple d’aigua i em van quedar amb els peus com un glaçó, estava a punt de plorar i tot! Al cap de res, 5 minuts, em va tocar córrer i, ja em podia queixar abans que havia quedat amb els peus xops quan havíem anat a la volta de reconeixement al circuit, perquè aquesta vegada com que havia fet la tempesta estava el doble de moll i com que abans que jo havien corregut altres nens havia molt més de fang i era molt fàcil que rellisquessis! Jo vaig estar a punt de relliscar més de dos o tres vegades, de què em va anar!
Bé, vaig quedar en cinquena posició i diuen que aquest cros era el més complicat de la temporada i en comptes de semblar un circuit semblava l’estany de Banyoles perquè tot estava ple d’aigua!
Adéu classe un petonàs per a tots i per les senyoretes!
Irene Batlle Capa
Hola amics i amigues. Aquest cap de setmana he anat a Girona a les fires, ens vam trobar uns amics. Jo vaig pujar a la muntanya russa i més coses.
Hola classe!
Ja sabeu que fa uns dies eren les fires de Girona doncs, jo vaig pujar a la UVE que quasi amb mato perquè clar, com jo sóc prima. Quan ets a dalt de tot, mires cap avall i tens la sensació de caure. Jo m’aguantava amb els peus, i la meva mare deia que m’havia d’haver vist quina cara feia. També vaig pujar a la casa de la por de grans i jo vaig passar molta i molta por, vaig sortir cridant com una “loca”, saltanrt com una boja i cridant com una boja “loca”. M’anava el cor a 1000 per hora i després vaig pujar a les típiques atraccions, ah! per cert, també vaig pujar al TIKI TAKA una cosa que dóna voltes molt ràpides i al final no saps on ets, si a dalt o a baix.
I AIXÒ ÉS EL QUE VAIG FER EL CAP DE SETMANA!!!!
BÉ ADÈU CLASSE UN PETONAS A TOTS!!! 😀
Hola a tots i totes,
bé, veig que els caps de setmana són molt profitosos. El meu també ho ha estat bastant, no em puc pas queixar. El dissabte em vaig anar a comprar un ordinador portàtil per poder-vos preparar als nens i nenes de cinqué uns problemes la mar de refets i ben bonics, ja veureu ja… És broma, és clar, és que el que tenia era molt vellet pobret. El diumenge vaig anar a la casa de pagès amb la família a fer una castanyada… qui endevina què vam menjar???? I al vespre vam anar a veure els focs a Girona que he de dir… van ser molt i molt bonics!!! Llàstima que al costat tenia un grup de joves que feien molt d’enrenou i no els vaig poder acabar de disfrutar del tot.
Per cert, volia fer un comentari a l’Irene… Si és veritat que la pista de cros semblava l’estany de Banyoles, no t’hagués anat millor portar banyador, gorro i ulleres???? Jo he fet natació molts anys i et puc ben assegurar que per l’estany no es pot córrer… només nedar!!! No t’enfadis Irene, que ja t’he entès perfectament, tot plegat devia estar ben ple d’aigua.
Apa trempats i trempades… fins la pròxima
Lídia
Quina xulada Irene, i quina sort quedar 5a.
Aquest diumenge a Madremanya va ploure molt i molt i molt i molt… no es podia sortir de casa. Llavors vaig anar a dinar a St.Sadurní de l’Heure, hi viu el meu avi, vaig anar a visitar-lo i a dinar. Després de dinar vam anar a fer un volt pel poble que és molt bonic i ara hi estan fent cases noves…
M’ho vaig passar molt i molt bé!!
Un petonàs per tots!
Aquest cap de setmana vaig anar a correr a St. Hilari Sacalm, on viuen els nens i nenes amb qui ens vam cartejar el curs passat…El circuit no s’assemblava gens ni mica en el de la setmana passada… que per cert, ja l’he comentat! En comptes de semblar un estany d’aigua semblava un desert, perquè feia un sol que estallava les pedres i no hi havia gota d’aigua, tot el contrari! En aquest circuit no hi havia gens de fang i era més pla i molt més competitiu perquè el de la setmana passada havies d’anar molt amb compte de no relliscar i com que de rectes no n’hi havia gaires era un pèl complicat adelantar! Aquest em va agradar més i era un pèl més llarg que l’altre.
Una de les coses que més em va impresionar va ser el podi perquè a tots els altres crossos no n’hi ha i si és que n’hi ha són de fusta. Aquest era el doble d’alt i el doble de tou perquè, a que no sabeu de què era? Era de palla! i si en els altres podis només hi cabien tres persones, en aquest n’hi cabien deu! Deu són el màxim de persones que hi poden pujar, almenys en el cros. Jo vaig quedar tercera, és la millor posició que he tret a les curses del circuit gironí de cros…
Bé espero que a la pròxima, em vagi igual de bé o millor i espero el mateix per les nenes de volei que comencen la temporada aquest cap de setmana!!
Bé, adèu a tots i un petonàs ben fort per tota la classe i les senyoretes també!
Aquest cap de setmana he anat a Blanes a jugar un partit de futbol contra el Ca l’Aguidó, hi vam anar amb autocar.
Quan hi vam arribar el camp estava tancat perquè encara no havia arribat el conserge. No havia vist mai una cosa igual, tots els jugadors, tots els pares i fins i tot l’entrenador parlaven en castellà. L’arbitre, un noi de 14 anys no pitava cap falta, segurament perquè abans de començar el partit li van dir que no pités res en contra seu. Els jugadors de l’altre equip ens agafaven per la samarreta i ens feien rodar i a dins l’area es posaven la pilota sota el braç. Estaven més pendents de fer-nos faltes que de jugar a futbol.
Tot i això vam guanyar per un clar i contundent 0-4 .
Aquest cap de setmana vam anar a fer una excursió amb els professors i altres persones de l’institut del meu pare. Vam anar al Far des de St.Martí Sacalm.
Quan vam arribar, vam començar a caminar, tot era baixada i era estrany perquè haviem de pujar.
Ens seguia un gos que, quan ens vam parar a esmorzar, va haver de marxar perquè el van fer fora, volia algun bocata o alguna cosa per menjar.
Després vam agafar un trencant i, de cop va començar una pujada forta. Llavors vam passar per un lloc molt estret que se’n deia la Passera dels Micos, i vam arribar en un prat molt gran i verd. Però no era el camí correcte haviem d’haver trencat a la dreta, després vam haver de caminar una 1h o més per atravassar tot el que haviem fet cap a l’atra banda de la muntanya.
Mentre caminàvem vaig conèixer un nen que es deia Lluc que tenia 4 anys i que tenia un cosí que jugava a handbol i que jo coneixia, també es diu Ferran.
Ens vam quedar a dinar a dalt del Far que hi ha un restaurant, vaig dinar patates farcides i botifarra amb patates.
Ben dinat, vam baixar pel camí que agafavem sempre nosaltres (els meus pares i jo).
Hola,
El dia 2 de novembre vam anar a Valls amb la gent de les sardanes.
Vam quedar campions de Catalunya: la 2000 campions i la 2003 sub campiona.
Després vam anar al local a celebrar que haviem quedat campions, vam fer una festassa.
FINS AVIAT CLASSE.
Cristina
Hola!!,
Aquest cap de setmana m’ho m’he passat molt bé!!!
El diumenge vaig anar a St. Sadurní de l’Heure, on viu el meu avi, hi m’ho vaig passar molt bé, vaig anar a dinar i llavors vam anar a veure si trobavem algun bolet, vam agafar cistells per posar-los a dintre, i vam anar i no hem vam trobar cap. La meva tia que en sap força ens va dir que la setmana vinent ja n’hi haurien, després de 23 dies de pluja. A st. Sadurní va ploure l`1 de novembre ino vam trobar cap bolet, però vam omplir el cistell de pinyes.Tornant cap a casa de l’avi vam parar-nos a la font de l’Alzina, és una font que hi surt aigua i al cantó hi ha una gola, que no m’hi he banyat mai. És un lloc molt bonic hi sents aquella olor de les plantes… Hi ha gent que hi va a dinar s’emporta la taula i el dinar i hi dinen.
El dissabte vaig anar a veure el partit de bàsquet del meu germà, vam perdre però per molts pocs punts.
Hola,el dissabte vaig anar a les fires de Girona i m’ho vaig passar molt bé.
El diumenge vaig anar al circ de Venecia i vaig poder tocar un tigre petit i em vaig fer una foto, si puc us la portaré perquè la veieu.
Hola.
Aquest cap de setmana no ha sigut molt agradable per mi, jugant a futbol amb una amiga a casa em vaig esguinçar el genoll.
Hola sóc en Pau Almar de 6è i em va agradar molt anar a Romanyà.
Adeú, petons a tots.
Avui hem fet força coses perquè la Júlia ha vingut a dormir a casa la Marta i la Judith ha vingut una estona al matí.
Primer ha arribat la Judith i hem jugat una estona a la Wii.
Després d’una estona ha arribat la Júlia i hem continuant jugant a la Wii però ara amb ella.
Quan ens han cridat per anar a dinar encara estàvem jugant a la Wii (Ufff… tot el matí allà, i a més jugant al Wii Sports em sembla que agafarem wiitis).
Per dinar hem menjat arròs a la cassola (molt bo).
Hem continuat a la Wii però ara hem posat un altre joc.
Llavors ens hem posat a l’ordinador per mirar la pel·lícula de Matilda.
(Si voleu saber el comentari de la pel·lícula mireu l’apartat Matilda.)
Ens ha fallat una mica al fínal i no l’hem pogut acabar de veure, hem arribat a quan la Matilda escriu amb els poders dels ulls a la pissarra.
Hem berenat un pa amb Nutella i de sobte… toc toc, truquen a la porta, ah! I per cert, no us hem explicat que l’Olga ha MARXAT a ca la Carla!!! Que bé!!! Ehem… continuem per on anàvem, havia arribat el pare de la Judith, quina pena ha de marxar… Hem pensat que podíem fer i com que no hi havia l’Olga hem jugat amb les seves nines a… “TORTURAR-LES”!!!!
El joc anava així:
Primer obríem el vaixell de polly pocket de l’Olga.
Agafàvem en Cu-cut i en Tuc.
Cu-cut:
Molta gent de la meva classe menys els alumnes més nous el coneixen perquè de petita el duia sempre a l’escola, avís de Cu-cut: Palu am iduma Cu-cunat. (vol dir: parlo en idioma Cu-cunat)
Tuc:
Misteriós tucà, no el coneix gaire gent perquè és de l’any passat, un altre avís: Jo, en Tuc-uc, di-ic
algunes-gunes paraules-raules acabant-les-les agafant-ne-fane un tros-ros (I això significa: Jo, en Tuc, dic algunes paraules acabant-les agafant-ne un tros)
En Tuc és el que mana i ordena a en Cu-cut que vigili a les noies que es posen a la piscina 8 hores i quan en surten queden com velletes amb la pell arrugada, en Cu-cut diu: a na meva urdra. (I a més a més això vol dir: A les teves ordres).
Les nines eren tan xules que no es volien posar a la piscina perquè un noi que hi havia per allà els deixava boges i per això havien d’anar a buscar “la roba més maca” (per cert, el noi sembla una noia i és lleig com les altres nines).
El noi havia de fer el “pito, pito, colorito” per escollir la seva novia.
Va ser fantàstic fer aquest joc !!!
Després d’aquest joc (que sembla llarg però, hi vam jugar poca estona) vam jugar una estona a un joc de taula que es diu salvar animals, la Marta fa molt de temps que el té.
Quan ens hem cansat hem jugat a crear Miis a la Wii.
Llavors vam anar a veure un partit de handbol al pavelló vell, no coneixíem a ningú i per això vam marxar.
Vam recollir el que havíem escampat abans perquè sinó… l’Olga…
Ens vam posar el pijama
Vam tornar a la Wii mentre en Joan (el pare de la Marta) i l’Olga anaven a buscar unes pizzes per sopar.
Les pizzes van arribar: Tonyina i bacon, una mica de tot i Margarita i al final, un suc de taronja.
Ens vam posar a fer aquest missatge, però no el vam acabar.
També vam acabar de mirar la pel·lícula de Matilda al portàtil perquè el gran està espatllat.
Acabat el sopar vam anar a dalt a rentar-nos les dents, la cara, etc.
Després vam celebrar el cap d’any dels lloros (es celebra quan van tard a dormir).
Estàvem cansades (i molt) i al final ens vam adormir a l’1 del matí.
Missatge d’en Cu-cut i en Tuc : Vu anu mul be a cup d’an (significa: Va anar molt bé el cap d’any).
I ara el d’en Tuc: Va se-er el millor-llor ca-ap d’any-any de la meva-va vida-da (El que diu en Tuc vol dir: Va ser el millor cap d’any de la meva vida).
En Tuc i en Cu-cut us diuen adéu.
Aquest cap de setmana ha vingut la madrina del meu germà petit des de Mallorca i ens ho hem passat molt bé amb ella, hem jugat al “pilla, pilla” al jardi i moltes coses més.
Hola classe jo sempre els dissabtes tinc que anar, al matí, a aprendre i escriure l’Arab. Ja se escriure una miqueta però no tant, a mi a arab també em posen deures i molt dificils. Ja us anire diguent coses.
Adéu!!!
Ei, classe! ara us explicaré què he fet el cap de setmana, ok?
El dissabte em vaig aixecar a 10:30 vaig esmorzar, rentar les dents,… i vestir per anar a jugar a tennis amb el meu pare! A 11:30 vaig anar-hi, ell m’estava esperant, a la seva fàbrica tenen una pista de tennis i jo vaig anar allà, perquè ell, ja estava jugant un partit de tennis amb un noi de la fàbrica. Vam jugar una hora, vam fer tres sets i jo vaig guanyar tres jocs,… (jeje estrany ehhh…) A 12:00 vam marxar i vaig dinar i vaig anar a jugar amb l’Alba de 6è, a baix, a la Nintendo. Al cap d’una estona vaig anar a Girona a mirar si veia algunes sabates per mi perquè en necessito unes per mudar,… “jeje” No em vam trobar cap… A les 21:00 vam anar a buscar a la Lia, a Pep Llasera. I llavors la vam portar a Fonalleres i acabat el trajecte cap a casa que hi faltava gent per fer el sopar!
El diumenge m’he aixecat a 10:30 he esmorzat,… Després he fet deures i el cap d’una estona he tingut que anar-me’n a dutxar perquè a 13:30 havíem de ser a St Martí Vell a un restaurant perquè feiem un dinar sorpresa a la tia, que havia fet anys. Ha estat bé i molt cansat perquè he tingut que vigilar en Pol i l’Aixa, els dos meus cosinets petits, que són molt macos i molt trapelles! I si n’he tingut de feina amb aquest dos… A les cinc hem marxat i he anat a casa a fer deures i la mama, el papa i la Lia han anat a caçar espàrrecs i jo m’he quedat amb l’Alba de 6è a casa. Hem fet deures… I sobretot hem jugat i hem ballat “jeje” A 20:30 ella ha marxat i jo he anat a escriure en el bloc!
Bé, després hem sopat, hem mirat VENTDELPLÀ i a dormir.
PD: Un cap de setmana supermegarecetesuper CANSAT!
Un petó.
*MaR*
El dissabte al matí vam anar a fer patates amb el muticultor (no sé si és correcte).
Va estar força bé perquè vam fer moltes patates, també carabasses.
Va venir el tiu Lluís, la mama, el papa, l’avi, l’àvia, en Ferran, l’Olga, la tia Sara i el tiu Toni.
Quan vam acabar vam anar a ca l’àvia Lola i vam jugar.
Ah, per cert, pel camí ens vam trobar a la Carla i va venir amb nosaltres.
A l’hora de dinar, també es va quedar, vam menjar espaguetis i carn a la brasa i els grans van menjar calçots.
A l’hora de les postres, l’avi va encetar un coco que tenia. El vaig tastar i no em va agradar.
Vam jugar una estona més i vam anar cap a casa.
El diumenge vam anar a Lloret a mirar un partit que feia la meva germana.
Per acabar-ho d’arreglar, vam anar a dinar amb totes les que van voler del seu equip, jo era la més gran i no em va agradar massa.
Vam anar a la platja i vam posar els peus a l’aigua. Que freda que era!!!
Per fi, vam tornar a casa.
Hola, us explicaré 2 caps de setmana:
CAP DE SETMANA DEL 7 I EL 8 DE MARÇ
El divendres després de sortit de l’escola, la meva mare m’esperava per marxar cap a Font-Romeu a esquiar un cap de setmana. Divendres, quan vam arribar, vam desfer les maletes amb la meva germana i la meva mare, i vam anar a encarregar pizzes per sopar.
Aquest dia a la nit no podia dormir i a les tres i mitja de la matinada vaig anar veure un partit de la NBA (bàsquet) per el canal “Cuatro”, era molt divertit, després ja vaig poder dormir.
Quan vam despertar-nos estava nevant i no es veia res perquè feia molta boira, i per acabar-ho de complicar vam haver de posar cadenes, després el dia es va destapar i vam anar a esquiar, quan vam arribar ens van dir que només estaven obertes 5 0 6 pistes. Aquest dia va ser molt avorrit.
El dia següent vaig poder dormir i vam esquiar en perfectes condicions, aquell dia vaig baixar les meves primeres vermelles i al final del dia, ja les havia fet totes dues o tres vegades. Vam tornar a casa.
CAP DE SETMANA DEL 21 I EL 22 DE MARÇ
Aquest cap de setmana arribava el partit més important de la lliga, contra el Sarrià de Ter. El partit va començar malament, vam perdre la 1a part, després vam guanyar la 2a, a la 3a el Sarrià ens va guanyar de molts per culpa d’un àrbitre que ens va treure dos minuts a tots menys a un (dos minuts és que tens dos o un minut a la banqueta) . La 4a la vam guanyar, al final vam empatar el partit. Quan vaig arribar a casa vaig plantar arbres al jardí amb tota la família.
VIII FLAUTADA
El dia 28 de març la Judith i jo vam anar a la flautada a presentar.
Aquesta flautada es celebrava a Flaçà.
Quan vam arribar no trobàvem la porta i ens vam haver de mullar una mica fins que li vam preguntar a una persona que hi havia per allà. Ens va dir que no podríem entrar i li vam dir que: som presentadores. Vam haver de repetir-ho unes quantes vegades amb la gent de dins.
Quan vam arribar estaven tocant la peça conjunta, estava molt bé, però no sabíem que havíem de fer. Quan van acabar, vam dir que èrem presentadores.
Aleshores, el concert estava a punt de començar. Ens van donar una camiseta (igual que la que portava tothom) de la flautada i de seguida va començar el concert.
Primer van parlar uns “polítics”, després la Judith i jo vam anar a presentar.
La gent es petava de riure quan dèiem: -que es preparin des de primer (per exemple, ens van dir que ho diguéssim).
Estàvem molt nervioses perquè hi havia micròfon.
Hi havia força gent i em va encantar poder fer-ho.
També ens va fer molta il•lusió, quan a música, quan l’Anna ens va dir si volíem ser presentadores. Li vam dir que sí de seguida!!
Adéu classe! 😀
Matí de victòries:
El mateix dia de la flautada, al matí, vaig anar al pavelló de Bordils a fer un partit.Vam guanyar. Més tard va jugar la meva germana, les grans (de 6è), totes van guanyar. Després dels dos partits de les grans, jugaven les nostres entrenadores i si guanyàven el partit passaven a 2a. Van guanyar.
A mig partit va arribar la Judith, ja que es quedava a dinar a casa. Un cop acabat el partit vam anar cap a casa, a 2/4 de 7 vam anar a la flautada i el següent ja us ho he explicat.
Hola, tots aquets dies ens ho hem passat molt bé .
Dissabte: No ens hem vist però ens ho hem passat bé
Adéu i ja us explicaré més
El dissabte vaig anar a jugar un partit de futbol, l’últim de la lliga, si guanyàvem, érem campions, i si no, no ho érem, jugàvem a Banyoles. Vam jugar contra el Gironès Sàbat.
Abans de sortir a escalfar el nostre entrenador va fer el típic discurs, -tranquil•litat, sobretot molta tranquil•litat. Primer penseu en el partit i després ja pensareu en el que farem si guanyeu la lliga. Si feu el que feu sempre, les coses sortiran. Després va dir l’alineació i el número que portaria cada un de nosaltres, en acabar vam sortir a escalfar.
Quan ja havíem escalfat prou estona vam anar al vestidor a buscar la samarreta que portàvem pel partit i vam sortir al camp.
Al cap de deu minuts d’haver començat ja anava ple de rascades, cremades i morats.
Quan faltaven 2 minuts per acabar el partit els pares van començar a cridar: – Campions, campions, oeoeoe…
I nosaltres, els que estàvem a la banqueta, ens vam aixecar per començar a córrer cap al centre del camp a celebrar-ho.
-Pip, pip, piiip. va fer l’àrbitre. I tots els de la banqueta, vam saltar cap al mig del camp.
El partit va acabar 3-0 a favor nostre, és a dir érem campions, per això vam córrer i els pares cantaven.
Vam celebrar-ho molt, fins i tot van treure cava i ens van ruixar. Per celebrar el títol, cantàvem coses com ara: -Camarero! –Qué? –Camarero! –Qué? –Una de champiñones! –Una de qué? – Champiñones, champiñones, oeoeoe,…
En acabat d’això i que ens fessin algunes fotos, amb els pares, l’entrenador i el delegat, vam anar corrents a tirar-nos a l’estany, hi vam fer tirar l’entrenador, l’ajudant d’entrenador, el delegat i el coordinador, que no s’hi volien tirar. Quan ja tots érem en remull, vam tornar a cantar.
L’esperança de la temporada no era guanyar la lliga, era aguantar la categoria, és a dir que ha sigut una temporada perfecte.
Va ser un dia esplèndid!
Ahir vaig anar a veure les flors a Girona amb la Margarita i la seva filla, la Montse. Primer vam anar als banys Àrabs, que és el lloc on hi ha més cua, però com que vàrem marxar aviat de casa, els vam poder veure sense fer cua.
Llavors vam anar mirant jardins i em va agafar gana, en un lloc on hi venien crepes en vaig comprar una de xocolata.
En un lloc proper entrarem a veure què hi havia, i hi havia bonsais, uns que els pot fer tothom i altres que són, més complicats de fer.
Vaig anar a la Catedral i estava ben feta la decoració floral, però altres anys havia estat més bonic, el que hi havia significava: aigua, foc i aire.
Les flors estaven una mica pansides i no gaire maques, però a la majoria dels llocs estaven precioses.
Quan varen ser les sis/quarts de set vam portar la Montse a l’estació, que havia d’anar a Barcelona; viu en un pis de lloguer, la vam deixar allà i nosaltres vam tornar a Bordils. Els llocs on vaig anar no em van agradar, em van encantar.
Hola!!
Aquest cap de setmana he anat amb uns amics de Figueres i m’he divertit molt. Primer hem jugat al ordinador. Després d’una estona, tota la família i amb els meus amics hem anat en un lloc fantàstic a la muntanya on feien carn a la graella amb patates fregides i gambes a la planxa. Aquest lloc és al costat d’una monestir i el paisatge m’ha encantat molt. Hi havia un camp de fútbol i, de tant en tant, també anàvem amb bicicleta. A les set hem marxat i he anat a casa dels meus amics, hem mirat la tele i jugat a cartes.
El diumenge m’he aixecat a 11:15, he esmorzat i després he fet deures i, al cap d’una estona, hem anat a la platja de l’Estartit. Hem tornat a les cinc de la tarda. Quin cap de setmana més meravellós!
Hola classe, aquest cap de setmana e fet moltes coses:
Divendres:
Després del cole ha vingut una amiga meva i ens hem banyat a la piscina amb els meus germans.
Dissabte:
Avui han vingut 3 amics nostres i pel matí hem anat al poliesportiu i hem fet un partit. Després hem anat a dinar a casa, ens hem quedat duess hores a casa fent jocs de cartes, màgia etc. Quan ja havien passat dues hores ens hem banyat a la piscina, en acabar hem fet una eliminatòria fins la nit i després hem anat a dormir.
Diumenge:
Avui ha sigut el millor dia de tots:
Primer hem anat al camp de Monells a jugar un partit amistós.
El dissabte, me’n vaig anar a la platja (Aigua Blava), l’aigua estava molt i molt freda, hi havia meduses:
– meduses que piquen: Hi havia 2 noies que deien que eren silicona, però en relitat eren meduses.
– i meduses que de vegades piquen.
Però sort que portava un salabret, però les meduses picaven igualment.
Les transparents, depen quines picaven i depen quines no. A mi me’n van picar: a les cames, als braços,…
Fa molta picor, i el moment que la medusa et pica sens una punxada, bastant forta.
Hola classe,
Avui he anat a casa l’Elia, que és una amiga de Caldes.
Quan he arribat no hi eren, ni ella ni el seu germà Nil, portaven unes menes de xancles molt rares que pots saltar més i et quedes més alt. Tan punt hem arribat ens hem banyat a la piscina i hem jugat al MarcoPolo, després hem dinat i hem anat a fer un vol pel poble, quan hem tornat, ens hem tornat a banyar i després hem anat a la seva habitació a jugar a la DS i hem mirat fotos. Tot seguit, ens hem preparat una mena d’obra de teatre perquè volíem que vingués per la sardinada, ho hem aconseguit!!!!!!
Per cert, qui hi anirà?
Al final hem marxat, ens hi hem estat de la 1h. a les 9h.
Bé adéu!!!!