El divendres dia 17 d’octubre vam anar a Romanyà per fer un itinerari literari i pujar al Puig d’Arques. Vam anar al mirador de les Mirandes, al Dolmen de la Cova d’en Daina (on Mercè Rodoreda s’hi inspirava), al cementiri on és enterrada, vam passejar pel jardí de la casa on va viure (el Senyal Vell) i veure l’hostal el Refugi (on hi anava a menjar)… Només d’arribar ens vam trobar tota l’escola a la plaça de l’església i alguns alumnes de la classe van fer una representació de la ruta literaria que feriem. Després de dinar, a la Cova d’en Daina, vam pujar al Puig d’Arques. Ens vam cansar molt, va ser molt divertit i vam arribar a l’escola cap a les 19h…
Ei, hola!!!
Qui és que té unes bones agulletes!!!??? Sí sí allò que es té a les cames després de tant i tant caminar…
Jo he de confessar que si que en tinc, i forces!!! De totes maneres val a dir que l’excursió del divendres em va agradar moltíssim, el paisatge era molt i molt bonic i la companyia excel·lent, així que què més es pot demanar…? ( Sí, ja ho sé, es podria haver demanat que el camí fos més curt i haguèssim arribat més d’hora,… però de ben segur que ningú l’oblidarà aquesta excursió… o m’equivoco?
Bé, ara descarregaré les fotos que vaig fer amb la meva càmera per poder-les posar en el blog i ser l’enveja de tota l’escola (menys els de 6è) quan vegin per quins llocs tant bonics vam anar i “l’ho” bé que ens ho vam arribar a passar!!!
Vinga agafeu moltes i moltes energia que les classes de mesures, problemes, càlcul, estratègies, espais i totes les altres ens esperen…
Una abraçada a totes i totes:
Lídia
El divendres a Romanyà, vareu saber trobar els mots adients per fer-nos emocionar amb la presentació inicial del nostre particular recorregut literari en homenatge a Mercè Rodoreda. Estic segura que els nens i nenes de l’escola no ho oblidaran, ni jo tampoc.
A la classe heu llegits alguns dels relats de Viatges i Flors, m’atreveixo a animar-vos a llegir diferents capítols de La Plaça del Diamant. Vosaltres, que el curs passat us endinsareu en la guerra civil de la mà dels poemes d’en Ricard Creus, estic segura que gaudireu, i coneixereu uns fets històrics, tot llegint la vida de la Colometa (protagonista de la novel•la).
Gràcies a tots vosaltres per la feina, la il•lusió encomanadissa i les sensacions que ens féreu arribar.
Dolors
Estem molts contentes i orgulloses de com vau aprofitar el dia a Romanyà: llegint, escoltant, observant, recordant, jugant, … i caminant!
Són sortides com aquesta les que t’animen a organitzar-ne moltes més! Ens vau fer disfrutar de valent, és un plaer veure-us il·lusionats en allò que feu.
Un petonàs amb olor de llessamí, rosa, violeta, mimosa…
M’ha agradat moltíssim aquesta excursió tot i que ens vam cansar molt.
M’ha agradat perquè:
He conegut un poble que me l’imaginava molt diferent, he pujat ( i baixat) el Puig d’Arques, muntanya que no havia conegut mai, he caminat 4 h, que no havia caminat mai tant, he vist un Dolmen, que tampoc n’havia vist mai cap i m’he divertit, cosa que havia fet moltes vegades, perquè si no no m’ho podria haver passat molt bé mai, i això és casi impossible!!!…
Romanyà i el Puig d’Arques m’ha agradat molt i repetir l’excursió no estaria malament.
Marta
Divendres per mi va ser un dia fantàstic perquè vam llegir, vam caminar, vam disfrutar…
I també vam descobrir on Mercè Rodoreda s’inspirava per escriure que era a la Cova D’en Daina. Vam anar en el cementiri on Mercè Rodoreda va estar enterrada. Mercè Rodoreda va dir que quan estigues enterrada no volia flors i quan i vam anar hi havien flors, que estrany. Nosaltres 6è i 5è vam pujar en el Puig d’Arques, que em vaig cansar molt perquè vam fer 23 km, vam fer 31.797 passes i vam cremar 1.000 calories però quan vam arribar vam quedar bocabadats de la vista que hi havia. També vam anar el Mirador de les Mirandes i també hi havia una vista maquíssima, Mercè Rodoreda va baixar el camí que t’hi porta, cridant i dient: Ah!!! I també on em va agradar molt va ser a casa de Mercè Rodoreda que era molt però molt maca i molt gran la vam poder veure per un foradet que hi havia en el portal! i per cert, també vam anar a la casa del Senyal Vell on hi vivia l’amiga de Mercè Rodoreda i vam poder veure una mica la casa del Senyal Vell per dins per una finestra que hi havia.
Bé classe ja ens veurem i espero que us agradi el meu comentari
Ei hola,
Em va encantar la sortida a Romanyà, hi va anar tota l’escola, va ser molt i molt divertida. Primer vam visitar el Dolmen de la Cova d’en Danina, després vam anar a veure la casa de Mercè Rodoreda i el Senyal Vell… Va ser en aquest moment quan se’ns va posar a ploure, tot i això no va ploure gaire i vam tornar a la Cova d’en Daina on vam dinar amb tots els cursos.
Tot seguit vam pujar al Puig d’Arques (només 5è i 6è), que va ser molt divertit i vam pujar al mirador on vam veure molts de pobles. El pirolí és allà on els forestals poden vigilar que no hi hagi cap incendi, és municipi de Crüilles i està a les Gavarres.
Després vam baixar , peró per l’altre cantó, i hi vam anar a parar a la Bisbal d’Empordà.
Vam fer aproximadamet uns 23 km comptant la ruta literària per Romanyà i la pujada i la baixada del Puig d’Arques.
Va ser una sortida molt maca i a mi em va agradar molt.
Hola,
L’excursió a Romanyà va ser divertida, entretinguda i una mica llarga.
No havia pujat mai al Puig d’Arques, n’hi havia vist mai un radar meteoròlogic, no havia n’hi sentit a parlar de Romanyà, i tampoc havia vist un dolmen en directe,… Segurament em va agradar perquè hi vaig aprendre moltes coses i interessants.
No havia caminat mai quatre hores seguides, però no vaig agafar agulletes.
Jo quan vaig arribar a casa meva vaig anar a dormir directement, vosaltres vau fer el mateix?
Em va agradar molt anar a celebrar el centenari de Mercè Rodoreda a Romanyà però quan vaig veure el dolmen em vaig quedar una mica desil•lusionada perquè ja hi havia anat abans i no em portava cap bon record, només records dolents. Tampoc vaig estar a tota l’excursió perquè em feia mal el peu i vaig anar amb els de 3er. i 4rt., també hi havia la Júlia i en Pau Vilà.
Per mi va ser un gran dia, m’ho vaig passar molt bé.
Els de 5é i els de 6é, vam caminar 23 km per pujar i baixar el Puig D’Arques. Aquell camí es podria dir (trenca cames), el camí a més de cansat i esgotador va estar bé perqué vam riure molt, vam beure molts animals “bastant raros”.
A la baixada un grup de persones ens vam quedar enrere “mitja hora més enrere”.
PERÒ S’HA DE RECONÈIXER QUE PER ALGUNS VA SER MOLT DIFÍCIL.
Vam baixar del Puig d’Arques molt cansats perquè hi havien moltes roques i perquè el pujar ens va cansar molt, a dalt vaig veure una vista molt maca i es respirava molt millor a dalt que abaix .
A l’autocar estàvem molt cansats i se sentia un silenci…
Al baixar de l’autocar tots estàvem molt cansats no ens aguantàvem drets.
Vam arribar a les 19h del vespre.
Vam fer 23km tela! jo no havia fet tants km seguits.
A la ruta literària vam fer 5km.
Va ser una excursió molt maca.
Jo no vaig poder anar d’excurció a Romanyà però m’hagués agradat anar-hi i m’imagino que us ho heu passat mot bé, ja miraré d’anar-hi algun dia estic molt segura.
M’ha agradat molt però em fan mal les cames! M’he cansat bastant. Samira espero que hi puguis anar al Puig d’Arques. Gràcies Núria per fer-me companyia. Per mi va ser un gran dia, m’ho vaig passar molt bé.
L’excursió de divendres a Romanyà, va ser molt entretinguda, perquè no vam parar ni un sol moment de passar-nos ho genial!!
A mi una de les coses que em va agrada més i em va cridar l’atenció va ser la plaça de l’esglèsia perquè la vaig trobar diferent de totes les que he vist fins ara, és com més reduida i petita, me l’imaginava completament diferent!
Em va agradar poder anar a veure la casa de Mercè Rodoreda, però m’haguès agradat més poder-hi entrar i poder contemplar millor el jardí, encara que no hi quedés ni una trista flor.
Jo, si he de dir la veritat, no havia sentit mai a parlar del poble on Mercè Rodoreda deia que hi havia trobar la pau i les ganes per escriure (Romanyà), tampoc havia vist mai ni havia sentit a parlar del dolmen de la Cova d’en Daina i tampoc del mirador de les Mirandes, però quan el meu pare tenia 16 o 17 anys, corria amb bici i per casualitat va assistir a l’enterrament de Mercè Rodoreda.
A mi el que em feia més il·lusió d’aquesta excursió era pujar a dalt el Puig d’Arques i es va poder complir, jo no vaig arribar a tenir agulletes, ni massa cansament tampoc perquè de tant en tant feia un glop d’aigua, i ja m’havia ben recuperat! I vosaltres què, vau arribar rebentats?
El que m’hagués acabat de fer feliç en aquesta excursió, era poder pujar en el radar meteoreològic perquè, ni a la tele, i encara menys en directe no n’havia vist mai cap!
Això sí! això d’arribar a quarts de 8 a casa el dia d’una excursió, per mi ja ho podem repetir a totes les excursions que fem, ara, mentre no sigui un dilluns….
A veure si tinc sort i el meu desig es compleix…
Bé, espero que vosaltres us ho hagueu passat tant bé com jo, i a veure si m’ajudeu a convèncer els mestres que les excursions han de durar igual que aquesta!
Adèu classe! I un petonàs per tots, i per els/les mestres també és clar!!
Hola,
A mi em va agradar molt la sortida a Romanyà, sobretot em va agradar quan vam pujar a dalt del mirador que hi havia damunt del puig d’Arques, puc ben assegurar que de la vista i l’expèriencia no me n’oblidaré mai, era preciós. També em va agradar molt el dolmen, jo ja n’havia vist un, era mooooooooooooooooooooolt gros (més o menys uns 5.000 m) però no tan aplicat, eren pedres més o menys de 2 metres d’alçada col·locades una al costat de l’altra amb un metre de separació entre elles.
També em va agradar molt Romanyà (en general) i també em va agradar molt que ens llegissin a nosaltres i jo poder anar a llegir a altres classes.
Aquesta excursió s’ha de repetir (però sense caminar tant!!!)
Va ser molt divertida la sortida, el que més m’ha agradat ha sigut el dolmen i el que menys la casa de Rodoreda perquè no es veia res. La casa el Senyal Vell també era molt maca, però just allà va començar a ploure i no em va agradar gaire que plogués (amb el fred que feia), per sort va parar al moment. Jo no vaig poder anar a la llarga caminada que veu fer 5è i 6è , em van dir que alguns us vau perdre per el bosc i que us vau cansar molt. Jo vaig pensar que millor que no hi anés perquè sino no podria continuar caminant el recorregut (i per això vaig tornar amb els de 4t). Era molt maco allà dalt, no?
Hola sóc la Violeta de 5è i el que em va agradar més va ser quan vam pujar a la muntanya del Puig D’Arques que va ser un trenca cames i per pujar ens hi vam estar 2 hores i el camí estava tot ple de pedres i era casi tota l’estona de pujades. Jo em vaig pensar que no s’acabaria mai i ens estariem allà tota la vida o ens estariem voltant unes 7 hores o 8 i quan veia de tan en tan la bola aquella que estava tan amunt pensava que no s’acabaria mai més, era més gran que la muntanya de sta.Caterina ,aquella que hi ha el castell. Quan vaig arribar al cap de 2 hores em vaig quedar parada perquè amb tanta estona caminant tenia unes ganes de descansar però vam arribar i vam haver de pujar en un mirador grandiós que estava dalt de la muntanya i donava una impressió com si caiés i em feia una mica de por. Vaig pensar que si hagués de pujar en el radar meterològic m’hagués mor de por perquè era més alt i més gran, era una bola a dalt de tot i uns passadissos per fora com un mirador i amb balles perquè sino seria molt perillós.
Hola nens i nenes de 5é sóc en Salifu i us vull dir que a la pujada em vaig cansar molt perquè vam caminar més de 19 km . Jo em pensava que no caminariem molt però al final vam fer una pujada fins el radar meterològic. La pujada em va agradar una mica perquè em vaig cansar molt i la baixada em va agradar més perquè corre m’encanta.
M’ho vaig passar molt bé però va durant uns moments em semblava que m’havia perdut amb altra gent, el cartell posava 30 minuts però em va semblar que era una hora sencera però finalment vam arribar a l’autocar, igualment m’ho vaig passar molt bé. Jo no havia vist mai un dolmen i la vista del mirador era magnífica i la representació ens va quedar molt bé. A mi el paisatge del bosc també em va agradar.
Sí, sí, va ser molt divertit (però vam caminar massa), en el camí vam trobar moltes bestioles (una d’elles un ratolí al que van matar).
El que més em va agradar va ser quan vam arribar a dalt del Puig d’Arques, en aquell mirador es veien els Àngels… (i també el dinar). A la baixada va surgir algun inconvenient perquè em vaig torçar els turmells.
PERÒ IGUALMENT VA SER DIVERTIDíSSIM!!!!!!!!!!!
A mi m’ha agradat molt .
Però trobo que vam caminar massa eh?
Va ser molt divertit vam sentir aire pur dels arbres, vam olorar coses que no coneixiem,…
Vam menjar:cireres del bosc, mores,…
Quan vam arribar a dalt del mirador del Puig d’Arques,va ser molt emocionant perquè les Gavarres són molt boniques .
A mi em va agradar molt la sortida a Romanyà,però va ser molt cansada.Quan vam ser al dolmen em vaig quedar impressionat perquè les pedres que hi havien eren molt groses.Quan vam anar al camí per anar al Puig d’Arques(només 5è i 6è), en Jordi ens va fer parar a tots i ens va dir que per aquest camí s’anava al Puig d’Arques.Quan estàvem a mig camí en Jordi ens va ensenyar una bola a l’altra muntanya, ens va dir que havíem d’anar a aquella bola.Quan hi erem, al costat d’aquella bola hi havia un mirador cada classe hi va pujar i si va fer una foto, després vam mirar les Gavarres i eren molt boniques.Després vam baixar, la baixada va ser molt cansada,i fins i tot algu si va perdre però ja els van trobar.Quan vam arribar a l’autobús tots estàvem cansats.
Va ser molt cansat però va valdre la pena.
Hola ens va agradar molt la sortida a Romanyà i la casa de la Mercè Rodoreda. Vam caminar molt, us vau cansar? Nosaltres sí molt, però va ser molt divertit!!!!!!
Us convidem a visitar el nostre bloc.
Adèu! nens i nenes de 5è
😀
Hola,
Crec que hauríem de repetir l’excursió.
Alba, estic d’acord amb tu que hauríem de repetir l’excursió tot i que vam caminar molt va estar molt bé perquè així feiem gimnàs. Espero que tornem a fer l’excursió.