Dilluns:
Un conte…
|
Un dia, dos ratolins estaven jugant alegrement en un descampat. En aquell mateix descampat, a l’ombra d’un arbre, hi havia un lleó intentant fer la migdiada, però els ratolins eren tant escandalosos que no s’aconseguia dormir. Però en un dels seus jocs, els ratolins van passar per sobre del lleó. El lleó, enfadat ja per no poder dormir, es va enutjar encara més per aquella manca de respecte que li mostraven els ratolins. I aixecant-se de cop! va aconseguir acorralar-ne un mentre l’altre fugia espaordit. El lleó va agafar al ratolí que havia acorralat i, per sorpresa seva, el ratolí li va parlar: – Lleó, si em perdones la vida, et serviré sempe que necessitis la meva ajuda. El lleó primer es va quedar perplex, però ràpidament va esclatar a riure! – Tu! un petit i minúscul ratolí oferint-me ajuda a mi! el rei de la selva! … Au! ves ves! I de tanta gràcia que el va fer, el va deixar anar. Al cap d’un temps, el mateix lleó anava despistat per la selva quan va caure en un parat posat per un caçador. Va quedar penjat en un arbre en una xarxa i, per molt que ho intentava no podia escapar i cada vegada rugia més fort de ràbia, tant, que tota la selva tremolava. El ratolí va sentir els rugits i ràpidament va acudir on era el lleó per a cumplir la seva promesa. Però el rei de la selva seguia desconfiant d’un petit ratolí. Però el ratolí, sense dil·lació, es va enfilar fins on era el lleó i va començar a rosegar la xarxa. I va rosegar i rosegar fins que la xarxa es va trencar i va alliberar al lleó. I el lleó va donar les gràcies al ratolí, que a més estava molt satisfet per haver-li estat útil. |
Dimarts:
Visca la bona amistat.
Dimecres:
L’amistat duplica les alegries i divideix les angoixes per la meitat.
Dijous:
http://www.youtube.com/watch?v=6kBM9yZJexg
Amistat, quina bonica paraula. Però quan arriba el moment de definir-la sorgeixen un munt de dificultats. Potser podríem pensar que cal què tingui una amistat per poder-la definir. Una amistat necessita generositat, disponibilitat i entrega, cal que els amics parlin, i riguin i plorin junts, necessita també fidelitat, cordialitat, respecte, i sobretot confiança en l’altre, fe en l’altre, esperança en l’altre i sobretot estimar-lo. El camí de l’amistat verdadera no és un camí fàcil de fer, però és un camí que val la pena fer-lo amb un amic.
Divendres:
Reflexionem una estona amb silenci sobre el valor de l’AMISTAT.
– Som bons amics dels nostres amics?
– Normalment ajudem als amics o els hi portem problemes?
– Intentem arreglar els problemes amb els nostres amics?