Dilluns:
Comencem una nova setmana amb un conte…
El Flautista
Hi havia una vegada una ciutat on tothom vivia sol, ocupat només de les seves coses. Es tancaven a casa i no sortien gairebé mai. Era una ciutat buida i trista.
Però un dia, va arribar a la ciutat un flautista. Tocava una melodia alegre i divertida. La gent sortia sorpresa als balcons i finestres, perquè feia molts anys que no sentien tocar cap música.
Poc a poc, tothom va anar sortint al carrer; seguien el flautista, que es passejava per tots els carrers fent sonar la seva melodia.
De mica en mica, es va anar ajuntant una gentada considerable, que va començar a saltar i ballar per tots els carrers. Reien i es divertien com no ho havien fet mai.
Un home sord, que passava per allà, va veure tota aquella gent, agafats de la mà, donant voltes i saltant. Però com que ell no sentia la música, es va pensar que tota la ciutat s’havia tornat boja, i que de tots els ciutadans ell era l’únic que quedava de sa.
Amb la Fe passa una cosa semblant. Als qui no en tenen, potser els hi costa d’entendre perquè estem tan feliços, però si escoltessin la música que hem sentit nosaltres, ells també n’estarien.
I tu? L’has sentit la melodia? No?
Tranquil, segur que el flautista encara ha de passar pel teu carrer.
Dimarts:
Un bon motiu per ser feliç és cantar, moure’t … aquesta és la cançó de la felicitat.
Dimecres:
EL NEN QUE NO JUGAVA
Estava molt bé jugant amb els infants del meu grup,
quan m’he adonat que al fons de tot,
apartat d’aquella diversió,
hi havia un nen que no jugava.
Tot plegat se m’ha acudit anar-lo a buscar,
i ara, Senyor, sóc feliç,
aquest nen també ha jugat amb nosaltres.
Això m’ha fet pensar que a vegades
som molt egoistes i només pensem
a divertir-nos nosaltres;
o que ens trobem tan bé
que no ens fixem en els que no hi participen.
Senyor, et demano que no ens fixem només en nosaltres
i que sapiguem buscar la felicitat dels altres
encara que no siguin del nostre grup.
Gràcies, Senyor, per aquest dia tan divertit.
Dijous:
LA FELICITAT
Sempre es pot ser millor persona, més amable, menys egoista, més col·laborador… però sembla que en començar l’any tot sigui més possible; com si tanquéssim un llibre que ja hem llegit, i que no es pot modificar, i n’obríssim un altre en el que encara hi podem afegir informació.
Jesús, en aquest nou any que tot just acaba de començar vull escriure una historia d’amor i de pau. Vull ser part de la felicitat dels que m’envolten.
Divendres:
Reflexionem:
– Què puc fer per fer feliç els altres?