– DILLUNS.
Parlem del cap de setmana i del Nadal.
* Pregària:
Estimat Jesús,
fes-nos forts i sans
per poder ajudar als nostres germans.
Que no siguem mai uns egoistes ni uns panxacontents,
sinó que sapiguem ser uns bons amics
i estiguem disposats a ajudar-nos.
Gràcies, Jesús, perquè tu ens ensenyes a ser així.
. Digueu moments en què us heu ajudat uns amb els altres
-DIMECRES.
Aquesta faula ens explica com el petit avet, desitjava ser com els altres arbres.
FAULA: El PETIT AVET
Hi havia una vegada un avet petitó, enmig d’un bosc, que estava molt i molt trist. I plorava. Sabeu per què? Perquè no li agradaven les seves fulles.
– Snif, snif – plorava – no m’agraden aquestes fulles tant punxegudes. Tots els àrbres tenen les fulles més boniques que les meves.
I va estar plorant tot el dia. Fins que es va fer de nit. I abans d’adormir-se, desitjava:
– M’agradaria, m’agradaria tenir les fulles d’or!
L’endemà al matí es va despertar el petit avet i les seves fulles eren grans fulles d’or.
– Oh! Què content que estic! Quines fulles més boniques! I són totes d’or!
Però tant boniques eren que va passar per allà un lladre i se les va endur totes. I el petit avet va tornar a plorar:
– Snif Snif – plorava – Ja no vull fulles d’or, que se les enduen totes! Vull fulles de vidre, que són potser encara més boniques!
Aquella nit es va tornar a dormir desitjant tenir les fulles de vidre. I l’endemà, al despertar-se:
– Oh! Què content que estic! Quines fulles més boniques de vidre!
Però aquell dia va bufar un vent molt fort, que va tirar totes les fulles de vidre a terra, trencant-les amb un gran terrabastall.
– Snif Snif – plorava de nou el petit avet – Ja no vull fulles de vidres, que es trenquen totes! Vull fulles ben verdes.
I aquella nit es va tornar a dormir desitjant tenir les fulles ben verdes. I l’endemà, al despertar-se:
– Oh! Què content que estic! Quines fulles verdes més boniques!
Però per davant va passar un ramat d’ovelles.
– Mireu, mireu quin arbre més baixet i quantes fulles que té
I les ovelles van començar a menjar-se les fulles del petit avet. I no en van deixar ni una.
– Snif, Snif – tornava a plorar el petit avet – no vull ni fulles d’or, ni de vidre, ni verdes! Jo el que realment vull són les meves agulles.
I aquella nit es va adormir desitjant més que mai tornar a tenir les seves fulles d’agulla. I així fou quan, l’endemà de bon matí es despertà i tenia una altra vegada les seves fulles fortes i punxegudes.
I sense ningú que li robés les fulles, ni les trenqués, ni se les mengés, es va fer un arbre alt i gros i servia d’aixopluc a tots els animalets del bosc.
REFLEXIÓ: No hem de desitjar el que no tenim i veiem que ho tenen els altres companys, perquè llavors voldrem més i més coses i no sempre les podrem aconseguir.
DIJOUS
Bon dia. Per avui hi ha un curt on surten mimos. Sabeu que són personatges que no parlen només gesticulant es fan entendre… això a vegades pot ser un problema… mireu:
Com veieu el fet de no parlar fa molt difícil que els altres ens entenguin. A vegades hem de parlar per fer-nos entendre, explicar als altres el que ens passa, com ens sentim… Les paraules són molt importants i les hem de triar bé. Us ha passat alguna vegada que un company no us entén, o potser la mare, o la senyoreta… li vàreu explicar bé què us passa?