Dilluns
Parlem amb els alumnes sobre el cap de setmana.
- Pregària:
“Tornem al cole”.
Jesús, amic nostre,
Avui tornem al cole!.
Quina passada!. Quina emoció!.
Saps?. Portem llibres nous
A la motxilla,
I bata, i colors, i llibretes, i de tot !
Estem molt contents
Però també tenim, no sé…
Com una miqueta de por.
Per això et demanem que ens acompanyis.
Serà com si ens portessis de la mà.
Jesús,
Tu ets el nostre company de classe,
El millor que podem tenir !.
“Preguem de la A a la Z”. Juanjo Fernández. Pàg 87.
DIMECRES
Expliquem una coneguda faula.
FAULA: EL LLEÓ I EL RATOLÍ
A l’ombra d’un arbre un lleó dormia una migdiada. Un ratolí que jugava per les branques no se’n va adonar i jugant, jugant, va caure damunt l’esquena del lleó i el va despertar. Molt enfadat, el lleó, d’una grapada, el va atrapar.
El ratolí, en veure’s pres del rei dels animals, li va demanar perdó i, tot plorant, li va dir que ell, en cas de necessitat,l’ajudaria. El lleó va riure de valent, com el podia ajudar una bestiola tan petita si ell era tan gros i tan valent? Tanta gràcia li va fer, que el va deixar lliure. Molt temps després, el lleó va caure a les xarxes d’uns caçadors i, com que no podia sortir-ne tota i la seva gran força i el seu poder, es va posar a rugir tan fort com podia. I vet aquí que, per casualitat, aquell ratolinet no era gaire lluny i, en sentir el lleó, va córrer a ajudar-lo: va rosegar amb les seves dentetes les malles de la xarxa fins que va fer un forat prou gran i el lleó va poder sortir i s’escapà, gràcies al ratolí, d’una mort certa. I des d’aquell dia el ratolí i el lleó van ser amics inseparables!
REFLEXIÓ: No hem de jutjar mai a cap company per la seva aparença física. Si ajudem els altres, també ells ens ajudaran quan ho necessitem.