Proposta didàctica pels meus alumnes

Tenint en compte els dispositius tecnològics, podríem diferenciar entre els jocs tecnològics dels jocs per a ordinadors o tauletes i jocs amb consoles, segons la forma d’accedir-hi.

Com a professional plantejaria com a proposta didàctica pels meus alumnes : Els jocs per a ordinadors o tauletes .

Actualment, podem trobar jocs en format digital per a infants a partir dels tres anys. Es poden trobar en format DVD, tot i que progressivament estan sent substituïts pels jocs que es descarreguen directament de la xarxa o es juga en línia ( partint que l’escola o la ludoteca disposem de tots aquests requisits tecnològics per poder-los portar a terme).

Els jocs per a infants de 3 a 6 anys solen proposar activitats que plantegen el reconeixement de fonemes o melodies, els nombres, els noms o les formes geomètriques. També hi ha jocs que treballen la memòria, l’observació, l’ordenació, la classificació o la resolució de problemes matemàtics senzills mitjançant el sentit de la vista i l’oïda.

Una de les activitats que els hi agrada molt fer es treballar els anomenats contes interactius, aquests són fonamentalment lúdics i proposem activitats per reforçar aprenentatges com ara el vocabulari, l’educació en valors, el desenvolupament de la creativitat, el reforç de la lectura, la numeració i el reconeixement d’objectes.

Actualment hi ha moltes adreces d’internet on es poden trobar tota mena de jocs, des dels tradicionals fins als multiculturals o els educatius. Nosaltres proposem:

http://www.xtec.es/escola/infantil/index.htm

http://xtec.cat/-dvert/

http://clic.xtec.cat/

http://www.pntic.mec.es

Només cal utilitzar un bon cercador i seleccionar el tipus de joc que interessa trobar en funció dels objectius. Aquesta recerca a les alumnes d’infantil els hi agrada i troben beneficiós totes les possibilitats que ofereix. Tanmateix, per als infants menors de 6 anys l’oferta és més reduïda, considero que seria un inconvenient que els menors tinguessin la disponibilitat o que se li oferís la possibilitat de més accés. Han d’haver-hi uns límits.

Proposem que juguin en línia , aquests jocs han experimentat un progrés espectacular. Considero que permeten jugar amb un nen/a d’un altre país i alhora utilitzar la versió més moderna del joc. Aquests jocs en mesura poden ser beneficiosos per alumnes del CFCS però per infants d’infantil i cicle inicial i mig de primària poden convertir-se en un problema pel fet que sempre voldrien jugar més i no sabrien parar.

Uns jocs a tenir en compte son les consoles perquè són suports d’ús eminentment domèstic tot i que també es poden trobar sovint a les ludoteques, és per aquest fet que faig referència. Ens agrada perquè es caracteritzen per la bona qualitat d’imatge, la targeta de so i la possibilitat d’admetre més d’un jugador/a. També permeten la connexió a internet i jugar en línia. Com a inconvenient es que a priori no són considerats útils des del punt de vista formatiu, contribueixen com a beneficis  a desenvolupar certes habilitats, especialment motrius i de reflexos, i a fomentar certs aspectes com ara la intuïció i les estratègies per a la resolució de conflictes.

Dedico sempre un temps amb les alumnes del CFGS a fer recerca, jugar, analitzar , reflexionar i exposar en petits grups sobre el videojoc bèl·lic.  No és que vulgui transmetre als meus alumnes la idea que no hi ha jocs d’ordinador educatius i adequats per als infants, però cal fer una reflexió sobre els videojocs que tenen com a objectiu la mort i la destrucció amb armes. Tot i que aquests videojocs estiguin adreçats a majors d’edat, la realitat és que els nens/es d’infantil hi poden accedir sense gaires dificultats.

Potser tots plegats hauríem de reflexionar sobre la distribució d’aquest tipus de joc, ja que arriba a totes les cases i a públic de totes les edats. Per la seva banda, els educadors/es hauríem de controlar a què i com juga l’infant quan és davant d’un ordinador. En aquest context, hem de fer referència al buit legal respecte a aquest fet, ja que la normativa els exclou específicament com a joguines i, per tant, no es tenen en compte totes les mesures protectores que això comporta.

Unes de les tasques que varen realitzar les alumnes va ser fer recerca i analitzar PEGI (PanEuropean Game Information).

Per tal de facilitar la compra d’un joc d’ordinador o de videoconsola a les famílies dels infants a Europa s’ha establert un sistema anomenat PEGI que ajuda a prendre decisions en el moment d’adquirir-los. Està molt bé i es beneficiós especialment per les famílies perquè estableix una classificació per edats. Les etiquetes PEGI es col·loquen a l’anvers i al reves dels estoigs dels jocs i indiquen de manera fiable la idoneïtat del contingut del joc en termes de protecció de menors.

L’avaluació d’aquest tipus de joc el vàrem realitzar de manera qualitativa i individual, a fi de donar als alumnes i infants les ajudes que necessitaven per desenvolupar totes les seves capacitats.

Com construir una taula de llum

Els nens han anat creixent i les nostres taules de llum se’ns han fet petites per a contenir joc compartit, de manera que n’he construït una de més gran amb ben poquets materials:

  • una safata de les de posar sota el llit amb la tapa plana. És importantíssim que la tapa sigui plana, ja que serà la superfície de treball i les formes del plàstic poden interferir en el joc. Nosaltres l’hem trobat (per fi!) a Bauhauss. Estaria molt bé que la part inferior fos opaca, per només emetre llum per la part de dalt, però no ha pogut ser.
  • una garlanda decorativa de Nadal per a exteriors. És important que emeti llum blanca i que no sigui intermitent, tot i que si és de colors, pot oferir un joc de llums molt interessant. La vàrem comprar al Lidl.
  • brides blanques
  • paper d’alumini o qualsevol superfície plana i reflectant: cartolina, esterilla…
  • paper vegetal
  • recipient vaporitzador de líquids
  • cola blanca
  • tisores, cúter, barrina i/o ganivet esmolat
  • cel.lo gruixut d’embalar o cinta americana
  • aigua

El procediment de construcció és ben senzill i no ocupa més que un parell d’horetes més el temps d’assecat.

  • Amb ajuda de la barrina o del ganivet de punta, cal fer un forat a un angle inferior de la capsa per tal que hi pugui passar el principi de la garlanda decorativa de llums. La part de l’endoll sempre sol ser més gruixuda, de manera que el que farem serà passar-hi la garlanda de fora cap a dins per tal que el forat sigui el més petit possible. Cal anar amb cura perquè no s’esquerdi la capsa d’ordenació.
  • Subjectar bé amb cel.lo gruixut o cinta americana el primer pam de garlanda decorativa que queda a la part interior de la capsa per tal que no es mogui i treure la resta de la garlanda a fora del recipient.
  • Preparar dins el vaporitzador de líquids una dissolució amb el 50% d’aigua i el 50% de cola blanca i remenar bé. Si les proporcions d’aigua són inferiors, la barreja surt més densa, queda més resistent i s’asseca més ràpid, però aleshores cal aplicar amb rodet o pinzell. Nosaltres en teníem ja de preparada i l’hem utilitzat, però aconsellem que hi hagi més cola que aigua a la barreja. [editat] Vaporitzar bé l’interior de la capsa.
  • Folrar l’interior de la safata d’ordenació amb paper de plata, de manera que la llum de la garlanda no perdi intensitat per la part inferior de la capsa i surti tota per la tapa. La meva primera intenció era folrar-la de cartolina negra, però aleshores l’interior es veuria fosc i no quedaria bé. Amb el paper de plata, la llum de la garlanda es reflecteix per tots costats i queda molt bonic.
  • Tornar a vaporitzar per sobre del paper de plata per tal que el folre es faci més resistent i posar a assecar.
  • Vaporitzar la cara interna de la tapa i folrar-la amb paper vegetal de cuina. L’objectiu d’aquest folre és transformar-la en translúcida si és transparent, així no es veurà l’interior de la safata i els punts de llum de la garlanda no es veuran fixes, de manera que es transformi en una única superfície resplendent.
  • Tornar a vaporitzar per sobre del paper vegetal i deixar assecar. Jo ho vaig deixar assecar una setmana a la terrassa (de dissabte a dissabte) però potser amb un parell de dies n’hi ha prou.
  • Introduir la garlanda dins la capsa d’ordenació i crear un enreixat amb l’ajuda de les brides. Cal que arribi bé de banda a banda, ja que així la garlanda no es mourà per l’interior de la safata i no trencarà la fràgil capa de paper de plata reflectant amb què l’hem recobert.
  • Tapar, endollar i començar a gaudir de la nova taula de llum.

FONT:

Com construir una taula de llum DIY i molts enllaços a activitats per a gaudir-ne