Què anem a estudiar?

Benvinguts al bloc de 4t. d’Educació Primària dedicat al medi i a la seva protecció.

Al llarg de la unitat didàctica treballarem els continguts següents:

– El medi físic i biològic dels éssers vius.

– Les adaptacions dels éssers vius al medi.

– Les comunitats biològiques i el funcionament d’un ecosistema.

– L’alteració dels ecosistemes per l’acció directa o indirecta de l’ésser humà.

maxresdefault

Ecosistema.

Un ecosistema és un sistema natural que està format per un conjunt d’organismes vius (biocenosi) i el medi físic on es relacionen (biòtop), les relacions que estableixen entre si, així com les característiques físiques d’un lloc on viuen i les relacions entre el medi i els organismes.

Un ecosistema té en compte les complexes interaccions entre els organismes (plantes, animals, bacteris, algues, fongs i altres) que formen la comunitat (biocenosi) i els fluxos d’energia i materials que la travessen. Aquestes interaccions entre els organismes es donen a través del que s’anomena xarxa tròfica o xarxa alimentària que és una sèrie de cadenes alimentàries o tròfiques íntimament que s’estableixen de forma lineal entre organismes que pertanyen a diferents nivells tròfics.

Viquipèdia.

Llicència: Creative Commons Reconeixement-Compartir Igual 3.0 No adaptada.

1207791189_f

El medi físic.

El medi físic és tot el conjunt de components no vius (inerts) que el formen: aigua, aire, sòl, llum i temperatura. Aquestes fotografies de paisatges naturals de la geografia de Catalunya en són un exemple. 

Paisatges del Montsant, Montsec i Pirineu – Autor Fotografies: David Obré i Santos.

Llicència de Reconeixement-No Comercial 4.0 Internacional de Creative Commons.

Toll de l'Ou (Montsant)Congost de MontrebeiCola de Caballo (Ordesa)

El medi biològic.

El medi biològic d’un ésser viu és el conjunt d’éssers vius amb els quals es relaciona  i que li produeixen efectes beneficiosos o perjudicials. Aquestes fotografies d’animals i plantes de la geografia de Catalunya en són un exemple. 

Autor Fotografies: David Obré i Santos.

Llicència de Reconeixement-No Comercial 4.0 Internacional de Creative Commons.