Etiqueta: Material multimèdia

ÚS DIDÀCTIC DEL MATERIAL MULTIMÈDIA

Neus Camarasa Súria

Mestra d’Educació Primària

ncamaras@xtec.cat

Resum

L’escola del segle XXI  no pot obviar que el seu alumnat utilitzi correntment i competentment la tecnologia, ja sigui per a la comunicació, per al coneixement o per l’oci, per aquest motiu la formació i l’aprenentatge d’aquesta ha de ser guiat en l’adquisició de la competència digital i en l’adquisició del coneixement. Per tant, partint de la reflexió que la integració des tecnologies  en els processos d’ensenyament-aprenentatge és un principi en el nostre sistema educatiu, aquest article, pretén compartir la importància i justificació de l’ús didàctic del material multimèdia actual.

Paraules clau: competència digital, innovació, treball cooperatiu, recursos multimèdia, recursos digitals, aprenentatge funcional.

 Introducció

La globalització i l’èxit de les noves tecnologies en el segle XXI han revolucionat la nostra forma d’aprendre, i conseqüentment els nostres sistemes d’ensenyament han d’experimentat una profund canvi metodològic en les nostres aules, ja que avui dia hem d’educar els alumnes en competències digitals, que són les que els permetran desenvolupar-se correctament en el món que els tocarà viure quan surtin de l’escola.

En aquesta línia, Pedró (2006) afirma que els alumnes d’avui en dia no responen adequadament als sistemes educatius tradicionals, de manera que és necessària una transformació de les institucions i de les polítiques educatives, especialment en relació al tipus de tecnologies disponibles a les escoles. Cal una alta freqüència d’ús, gran diversitat d’activitats, oportunitats per al treball col·laboratiu, alt grau de personalització de l’aprenentatge, gran qualitat digital, interactivitat i recursos multimèdia.

També cal remarcar que els docents han d’estar preparats i formats per a aplicar mètodes pedagògics innovadors, ja que la tecnologia, tal com afirma Neus Sanmartí és un mitjà. Per tant, la pots posar al servei de sistemes d’aprenentatge tradicional o innovadors, ja que la tecnologia en si no és innovadora, però la podem fer servir per innovar. Es tracta que promoguin l’aprenentatge funcional i contribueixin al desenvolupament d’habilitats socials, comunicatives i participatives i el desenvolupament del pensament comprensiu, lògic i l’agilitat en la resolució de problemes.

La implicació dels alumnes en la creació del material durant tot el procés (organització, planificació, realització i avaluació)

En primer lloc, cal fer èmfasi en que l’alumnat disposa d’innombrables eines digitals que pot utilitzar per crear tot i desenvolupar tot tipus de productes o projectes: webs, blocs, murals digitals, cronologies interactives, entrevistes radiofòniques, vídeos, còmic …. Per aquest motiu cal formar-los en la competència digital d’una forma senzilla i natural perquè es familiaritzin amb la informació difosa pels mitjans, el seu tractament i ús. En poques paraules podem dir que la competència digital és «l’ús segur i crític de les tecnologies de la informació i de la comunicació per al treball, l’oci i la comunicació».

Per contribuir a l’adquisició d’aquesta competència, cal promoure els usos curriculars de les TAC a l’educació primària a totes les àrees curriculars i incorporar-los en les pràctiques d’aula. És per això que cal reflexionar i establir diferents fases:  §  Fase inicial: reflexió sobre el que es du a terme amb l’ajut de les TAC des de cada àrea i organitzar ajudes i col·laboració interna tot intercanviant el coneixement de recursos TAC per i entre àrees.

  • Fase de planificació: a partir de l’anàlisi de models de pràctiques d’aula es plantejarà una activitat amb TAC per aplicar-la a la pròpia àrea o en forma d’activitat interdisciplinària.
  • Fase de construcció i experimentació: es dissenyarà una pràctica a partir de pautes metodològiques establertes a la fase de planificació i s’experimentarà a l’aula.
  • Fase final: s’avaluarà la formació i es comprovarà el grau d’adquisició de les competències i continguts a consolidar.

Els recursos digitals permeten consolidar aprenentatges (treball de grup, competències, procediments…)

Aquest tipus de recurs, també promou el desenvolupament de competències clau en el marc de la societat de la informació i la comunicació. Per tant, cal que l’activitat de l’estudiant es basi en la implicació i participació en el seu propi procés d’aprenentatge. D’acord amb Borges (2007), l’estudiant és un subjecte actiu i protagonista del seu procés d’aprenentatge. Això implica que sigui proactius i autònoms.

A més a més, les TAC també permeten la COOPERACIÓ, treballant en grups per aconseguir un objectiu comú, utilitzant la interactivitat que li permet a l’alumne comunicar-se i treballar conjuntament. També possibiliten la realització d’experiències, treballs o projectes en comú. És més fàcil treballar junts, aprendre junts, i fins i tot ensenyar junts.

Aquestes eines també potencien l’APRENENTATGE EN “FEEDBACK“. Un tipus d’avaluació anomenada “retroalimentació“, és a dir, és molt més senzill adonar-se dels errors que es produeixen en l’aprenentatge, ja que aquest es pot produir “just a temps” aprenc, cometo un error, i segueixo aprenent en aquest mateix moment, sense necessitat que el mestre estigui pendent d’aquest procés, ja que pròpia eina comunicativa la qual a través de la interacció amb l’alumne ressalta els errors que aquest comet.

L’ús de recursos audiovisuals ajuden a potenciar un aprenentatge significatiu.

L’ús i la incorporació de recursos i materials digitals i audiovisuals contribueix a augmentar la motivació i la curiositat per l’aprenentatge, ja que en l’actualitat els materials didàctics s’han multiplicat, facilitant als alumnes l’explicació i la comprensió dels continguts. Tot això és possible per la diversitat de materials i recursos que contempla el llenguatge digital (articles, imatges, àudios, cronologies interactives, vídeos …) serveix de suport als docents a l’hora d’explicar els conceptes més complexos i ajuda als alumnes a comprendre.

D’altra banda, aquests recursos també ofereixen la possibilitat d’un aprenentatge i seguiment més personalitzat, ja que podem trobar o crear diverses activitats de diferents nivells i que permetin el treball de diferents ritmes i estils d’aprenentatge, de manera que potencien una major autonomia i qualitat en els seus aprenentatges.  Totes aquestes possibilitats permeten  donar un sentit a l’aprenentatge perquè aquest esdevingui significatiu (pròxim a l’alumnat i connectat amb la seva vida quotidiana) i preparar els estudiants per esdevenir crítics, creatius i actius en la societat actual.

Conclusió

En conclusió, és molt important destacar les característiques rellevants de les Tecnologies de la Informació i Comunicació com a recurs educatiu. De tal manera podem assenyalar que: les TACs aplicades al procés d’ensenyament-aprenentatge aporten un caràcter innovador i creatiu, ja que donen accés a noves formes de comunicació; tenen una major influència i beneficia en major proporció a l’àrea educativa, ja que la fa més dinàmica i accessible; es relacionen amb l’ús d’Internet i la informàtica; i afecten diversos àmbits de les ciències humanes.   

Referències bibliogràfiques i fonts electròniques