TRASTORNS DE L’APRENENTATGE
Definició
Els trastorns de l’aprenentatge, si no són detectats a temps, no es diagnostiquen de manera correcta i no són tractats de manera efectiva exposen al nen a repetides experiències fallides, poden reduir la motivació per l’aprenentatge i afavorir l’aparició de problemes associats que afecten la autoestima i el benestar emocional del nen. El nen pot mostrar signes de tristesa, frustració o decepció. Poden ocórrer també problemes conductuals com a mal comportament o presentar-se conjuntament a un TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció amb hiperactivitat). Encara que no hi ha acord sobre les causes de la relació entre el TDAH i les dificultats d’aprenentatge la comunitat científica coincideix que les dificultats específiques de cada trastorn afavoreixen el desenvolupament de l’altre.
Quan es dóna una detecció primerenca i intervenció especial apropiada, la majoria dels nens i adolescents poden superar o aprendre a compensar els problemes escolars que s’hagin pogut presentar.
TRASTORN ESPECÍFIC DE L’APRENENTATGE AMB DIFICULTAT DE LA LECTURA O DISLÈXIA
La dislèxia o trastorn específic de l’aprenentatge de la lectura, es refereix a una dificultat 
inesperada per adquirir la lectura que presenten alguns nens amb intel·ligència, motivació i escolarització adequada.
Les dificultats per a la lectura i les seves repercussions van canviant al llarg de la vida, però sempre hi són presents. En l’adult es tradueix en una baixa velocitat lectora i poc domini ortogràfic.
El tractament de la dislèxia requereix un procés de reeducació amb tècniques específiques individualitzades, per tal d’adquirir la capacitat d’interpretar, de forma gairebé automàtica, els símbols gràfics habituals usats en la lectura i l’escriptura. Aquest tractament ha de començar el més aviat possible, entre els quatre i els sis anys, evitant així la posterior aparició de problemes més greus i garantint l’èxit d’adquisicions més complexes.
TRASTORN ESPECÍFIC DE L’APRENENTATGE AMB DIFICULTAT MATEMÀTICA O DISCALCÚLIA
La discalcúlia o dificultat en l’aprenentatge de les matemàtiques, denominat en el DSM5 com un trastorn específic de l’aprenentatge amb dificultat matemàtica, es refereix a una dificultat permanent per aprendre o comprendre els conceptes numèrics, principis de comptatge o aritmètica.
Entre el tres i el sis per cent dels nens en edat escolar, mostra dificultats permanents en l’aprenentatge d’aquests conceptes matemàtics. Al voltant de la meitat dels nens amb discalcúlia també presenta un retard o deficiències en l’aprenentatge de la lectura, i molts presenten també TDAH (Trastorn per Dèficit d’Atenció amb Hiperactivitat). Es desconeix encara la causa però diferents estudis científics suggereixen un component genètic.
Feu un cop d’ull….val la pena!
“No podemos enseñara nada a nadie. Tan sólo podemos ayudar a que descubran por si mismos” Galileo Galilei
TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA (TEA)
El Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) és un trastorn del desenvolupament que implica dificultats en les àrees de la comunicació social recíproca, la conducta repetitiva i/o interessos restringits. Els infants amb TEA poden tenir una intel·ligència molt variable, que va des de nens amb discapacitat intel·lectual a nens amb altes capacitats. Segons dades de 2018 als Estats Units, 1 de cada 59 nens o nenes tenen TEA, sent 4 vegades més comú que s’expressi en nens que en nenes. A Europa les últimes dades de prevalença es situen entre 1-2% de la població.
Tot i la major consciència social aconseguida al voltant del TEA, durant els darrers anys a la nostra societat persisteixen molts mites que cal anar trencant, com que els infants amb autisme no es relacionen o que rebutgen el contacte físic.
Els nens amb TEA que no es diagnostiquen i no es tracten adequadament sovint entren en una espiral d’aïllament, desmotivació, baixa autoestima i trastorns afectius secundaris.
L’autisme és un espectre molt ampli que es manifesta de forma molt diferent en cada infant tenint en compte el sexe, la capacitat cognitiva i el context, entre altres variables. Les següents característiques són exemples de situacions que ens poden fer sospitar d’un TEA, tot i que no tenen per què presentar-se en tots els nens amb un diagnòstic.
Nens
- Dificultats de relació social.
- Retard del llenguatge o problemes de comunicació.
- Literalitat en el llenguatge.
- Dificultats en la comunicació no verbal: rigidesa facial, pobre contacte ocular, poc ús de gestos.
- Rigidesa i dificultats davant els canvis.
- Conductes repetitives.
- Interessos molt específics o peculiars.
- Problemes de conducta.
- Dificultats per autoregular les emocions.
- Ansietat i baix estat d’ànim.
- Dificultats de comprensió social.
- Alt sentit de la justícia.
Nenes
- Llenguatge verbal ric i sofisticat.
- Llenguatge no verbal preservat (contacte visual, ús de gestos, etc.).
- Comorbiditat amb ansietat.
- Rigidesa cognitiva i molt dominants en el joc.
- Solen tenir un grup reduït d’amigues.
- Pobre picardia.
- Alts nivells de perfeccionisme.
- Dificultats per reconèixer i exterioritzar sentiments.
- En l’adolescència, alta comorbiditat amb trastorns afectius i alimentaris.
- Interessos restringits molt més adaptatius (joc simbòlic de professores, lectura o animals).
TRASTORN ESPECÍFIC DEL LLENGUATGE (TEL)
- És un alteració en l’adquisició i el desenvolupament del llenguatge oral que inclou afectacions en un o en diversos components del llenguatge i que pot afectar a la comprensió i/o l’expressió en diferents graus de severitat. En l’actualitat, no ni ha consens en la denominació i classificació del TEL.
Cal tenir en compte:
- El vocabulari
- Les estructures de la frase
- El discurs
- Les relacions socials
- L’aprenentatge
Es caracteritza per un reduït vocabulari (coneixement i ús de les paraules), no sempre realitzen errors fonològics, estructures de frase limitades (habilitat per organitzar les paraules seguint les regles de la gramàtica i la morfologia), dificultats en el discurs (habilitat per usar i connectar el vocabulari, connectar frases o descriure un tema o una sèrie d’esdeveniments o mantenir una conversa. També té repercussió en les relacions socials.
Respecte de l’aprenentatge presenten:
- Dificultats persistents en el llenguatge oral i escrit
- Discrepància entre el nivell de llenguatge i la resta de les seves capacitats
- Dissociació llenguatge espontani i quan requereix esforç
- A nivell escrit sobretot la repercussió la trobem en comprensió lectora
Específicament les dificultats es poden mostrar en diferents components: Fonologia, morfosintaxis, semàntica, pragmàtica
Recursos:
TRASTORNS DE L’ATENCIÓ 
Es tracta d’una situació que comença a la primera infància i té com a trets significatius la dificultat de mantenir l’atenció, l’excés de moviments o hiperactivitat i la dificultat per controlar els seus impulsos. La seva causa és sempre biològica- en cap cas educativa- i afecta aproximadament a un 5% de la població escolar.
Els símptomes més freqüents en els nens afectats, per posar en alerta els pares i els educadors – i que s’han de produir, com a mínim, en dos entorns diferents de forma habitual com per exemple a casa i a l’escola – poden ser:
DÈFICIT D’ATENCIÓ
- Dificultats per mantenir l’atenció en les seves activitats
- No es fixa en petits detalls
- Sembla que no escolta quan se li parla directament
- No segueix les instruccions, no acaba les tasques de l’escola
- Té dificultat per organitzar-se
- Tendeix a evitar tot allò que suposa un esforç mental sostingut
- Perd les coses necessàries per dur a terme les seves activitats
- Es distreu fàcilment davant estímuls externs
- És poc curiós en les seves tasques
HIPERACTIVITAT
- Mou
en excés mans o peus o no pot estar quiet a la cadira - S’aixeca de la cadira quan hauria de romandre assegut
- Corre en situacions que no correspon
- Està “en marxa” contínuament, com si tingués un motor encès que no el deixa parar
- Té dificultats per jugar tranquil
- Parla excessivament
IMPULSIVITAT
- Respon a les preguntes abans d’hora
- No sap esperar el seu torn
- Interromp i molesta amb freqüència als seus companys
Una detecció a temps, és clau per a la superació d’aquest tipus de trastorns i per dur a terme una vida normal que aporti seguretat i felicitat al nen i al seu entorn.
Les persones afectades poden presentar:
- Dificultats per mantenir l’atenció (manca d’atenció).
- Excés d’activitat motriu i/o cognitiva (hiperactivitat).
- Manca de control del comportament (impulsivitat).
En funció de quina manifestació presenti, aquest trastorn pot ser de tres tipus:
- Trastorn d’inatenció. La conducta principal és el dèficit d’atenció i es caracteritza per:
- Dispersió i facilitat per distreure’s amb estímuls irrellevants.
- Tendència a cometre errors per descuit, per exemple, en els treballs escolars.
- Dificultat per organitzar i enllestir tasques.
- Incapacitat per posar atenció als detalls.
- Oblits persistents en les activitats diàries.
- Problemes per escoltar i seguir instruccions.
- Pèrdua freqüent d’objectes, com joguines o quaderns escolars.
- Tendència a evitar tasques que requereixen un esforç mental continuat.
- Trastorn d’hiperactivitat-impulsivitat. El símptomes predominants són la hiperactivitat i la impulsivitat. Inclou els següents símptomes:
- Moviments motors excessius.
- Dificultat per romandre asseguts i estar-se quiets, sobretot en un entorn tranquil.
- Tendència a jugar amb les mans o els peus, a remoure’s en el seient, i a córrer o a enfilar-se per tot arreu en situacions en què es inapropiat fer-ho.
- Parla excessiva o descontrolada.
- Tendència a interrompre o a immiscir-se en una situació aliena.
- Facilitat per respondre sense haver escoltat completament la pregunta.
- Dificultat per esperar el torn.
- Tendència a actuar sense pensar, sense avaluar les conseqüències de la conducta.
- Poca o cap sensació de perill.
- Trastorn combinat. Inclou les tres manifestacions principals del TDAH (dèficit d’atenció, hiperactivitat i impulsivitat) i acostuma a ser el més freqüent.
Alguns d’aquests símptomes poden semblar comportaments normals en els infants, però en cas que pateixin TDAH les dificultats per mantenir l’atenció i les conductes d’hiperactivitat-impulsivitat es presenten amb més intensitat i freqüència que en la resta d’infants de la mateixa edat i afecten diferents àmbits i contextos (acadèmic, domèstic, social, etc.).
Les manifestacions conductuals d’aquest trastorn sovint persisteixen durant l’etapa adulta, però amb l’edat tendeix a disminuir la hiperactivitat i es manté la impulsivitat i la manca d’atenció.
ADRECES D’INTERÈS
https://www.fundacionadana.org/
https://www.federaciocatalanatdah.org/
