Benvingudes famílies,     

Per encetar una nova entrada al nostre bloc, es vol compartir l’enllaç de la presentació de la figura del COCOBE que es va portar a terme el passat 25 d’octubre, a l’espai del Cafè en Família. 

ENLLAÇ PRESENTACIÓ

Aprofitem per desitjar a tothom un bon curs ple d’il·lusions i bons desitjos per a tothom!

                                                          Griselda i Mònica

Mestres de suport a la inclusió de l’escola Aloc

Benvolgudes famílies,
aquest curs s’ha estrenat a la nostra escola una coordinació, la figura del COCOBE. Ningú fins llavors no n’havia sentit a parlar.
El Departament d’Educació posa èmfasi i recursos per crear ambients educatius inclusius i fomentar la convivència positiva entre l’alumnat i per tant, valora la possibilitat de crear una nova figura clau a les escoles, el “COCOBE”, el Coordinador de Coeducació, Convivència i Benestar de l’alumnat.

Aquest nou perfil ha de vetllar juntament amb l’equip docent de l’escola , de la prevenció i detecció de l’assetjament i ciberassetjament, l’assetjament a persones LGTBI, violència masclista entre l’alumnat i actuació davant de conductes d’odi i discriminació, a partir d’un únic protocol d’actuació davant de qualsevol tipus de violència dins l’escola.

Té l’objectiu de millorar l’entorn escolar i promoure un clima de respecte mutu entre la comunitat educativa, evitant així qualsevol tipus de violència dins i fora de l’escola. Vetllar per la convivència per tal que l’escola esdevingui un entorn escolar positiu, respectuós i contribueixi a la millora del benestar emocional i, per tant, al rendiment acadèmic dels estudiants.

Les principals funcions del nou coordinador inclouen:

• Mediació de Conflictes:  Ha d’actuar com a intermediari en situacions de conflicte, fomentant la comunicació i facilitant la resolució pacífica entre l’alumnat. Per a tenir èxit amb la mediació de conflictes és necessari establir una línia de comunicació oberta amb estudiants, docents, famílies i altres membres de la comunitat educativa, fomentant la confiança i la participació col·lectiva.
• Promoció de Valors: Col·laborar en el desenvolupament i implementació de programes destinats a fomentar valors com la tolerància, l’empatia i la responsabilitat entre els membres de la comunitat escolar, en col·laboració amb els professors per abordar les necessitats específiques dels alumnes.
• Acompanyament Emocional: Proporcionar suport emocional als estudiants, juntament amb l’assessor psicopedagògic, ajudant-los a gestionar situacions difícils i fomentant un entorn propici per al benestar emocional.

• Prevenció i reducció de l’assetjament: Treballar en la prevenció de l’assetjament escolar i sobretot actuant de manera immediata davant de cap sospita i valorar l’activació de qualsevol protocol d’actuació.
• Programació d’activitats: Organitza activitats educatives per abordar temes rellevants com el foment de l’empatia i la comprensió mútua davant la diversitat afectiva, sexual i de gènere al marge dels estereotips.

I, finalment, la coordinació amb la direcció del centre educatiu i amb el professorat per a introduir dins el projecte educatiu de centre, i en les programacions de les àrees, els vectors de coeducació i perspectiva de gènere, de ciutadania democràtica i de consciència global, i finalment, el vector de benestar emocional.

En conclusió,  el COCOBE emergeix com una resposta integral per millorar la convivència dins de l’àmbit escolar, però és evident que necessita tots els professionals implicats en la comunitat educativa, per a assolir un ambient lliure de violència, i amb un entorn d’aprenentatge ric i acollidor, per a la formació de ciutadans responsables, respectuosos i empàtics.

A la nostra escola, la referent COCOBE és una de les nostres mestres de suport a la inclusió, la Mònica Artigas (monica.artigas@escolaaloc. cat).

• Per saber-ne més:

Web del Departament d’Educació:     

Funcions dels coordinadors de coeducació, convivència i benestar (COCOBE)

Volem compartir amb vosaltres els recursos dels quals disposa el nostre poble, Pineda de Mar, referent a qualsevol situació que ens trobem de violència, abans comentat.

SIAD: “Servei d’Informació i Atenció a les Dones”

Serveis Socials Pineda de Mar

Recordar que la propera setmana es celebra la setmana de  contra la LGTBIfòbia i el poble de Pineda de Mar té previst fer algunes activitats sobre el tema: xerrada especialment  dirigida a les famílies.

Actualment, les nostres aules estan plenes de diversitat, cada alumne és diferent i té unes característiques i unes necessitats particulars.

Els professionals de l’educació cada cop ho tenim més difícil per atendre a aquesta diversitat d’alumnes, les aules tenen ràtios molt altes, ens trobem alumnes amb trastorns d’aprenentatge com dislèxia, discalcúlia, trastorn del llenguatge, trastorn de l’espectre autista, etc., també alumnat nouvingut que no comprèn l’idioma i alumnat que es va incorporant a l’aula al llarg del curs. Un munt de diversitat que cal atendre personalitzant els aprenentatges perquè puguin aprendre a partir dels seus coneixements.

Ja fa uns anys que s’està posant en pràctica la CODOCÈNCIA, o dit amb altres paraules, la presència de dos docents a l’aula. Aquesta codocència aporta diferents beneficis, com ara:

• Atendre la diversitat dins la mateixa aula i en el grup de companys (i generar suports universals).
• Aprendre entre iguals: entre l’alumnat i els docents i entre docents.
• Promoure i afavorir un canvi en les metodologies d’ensenyament on l’alumnat té un paper actiu i que deixen de banda les classes de tipus més expositiu.
• Promoure la interacció entre alumnes, entre alumnat i docents i entre docents.
• Compartir les mirades, el coneixement, inquietuds, experteses i l’avaluació dels alumnes “in situ”, a la mateixa aula, davant la mateixa activitat i davant la totalitat del grup.
• Afavorir l’intercanvi i la comunicació sobre les activitats i metodologies que utilitzem a l’aula.

La docència compartida es pot organitzar de diferents maneres:

• La docència compartida on un dels docents fa classe i l’altre observa: En aquesta modalitat els dos docents dissenyen prèviament la sessió i amb les evidències recollides fan l’anàlisi de la sessió.
• La docència compartida on un dels docents fa classe i l’altre fa de suport: Implica una planificació prèvia de les situacions que poden sorgir i a les sessions, mentre un docent explica, l’altre està pendent del seguiment de l’alumnat de manera més personalitzada.
• La docència compartida en paral·lel: Es divideix el grup d’alumnes en dos subgrups que treballen al mateix temps dins el mateix espai i són grups flexibles heterogenis.
• La docència compartida en estacions o grups rotatius: Una modalitat on treballem amb metodologies més diversificades a l’aula amb racons, tallers, espais, ambients…
• La docència compartida amb ensenyament alternatiu: El grup es divideix en un gran grup i un altre de suport més específic i comparteixen el mateix espai, la mateixa tasca. Són dos grups oberts i flexibles. Aquesta organització permet als docents tenir una visió més acurada de l’alumnat per fer el seguiment i l’acompanyament de cada un d’ells i elles. Aquesta modalitat requereix hores de coordinació entre els docents i d’una bona gestió de l’aula.
• La docència compartida col·laborativa: Es caracteritza perquè els docents comparteixen el disseny de les activitats d’ensenyament-aprenentatge, la planificació, l’execució i l’avaluació fent la mateixa intervenció, per tant, de manera complementària i sumant fortaleses.

A la nostra escola portem a terme la CODOCÈNCIA EN DIFERENTS MODALITATS:

• Sovint a l’hora de fer racons, on, a més a més d’haver-hi dos mestres a l’aula també hi trobem la participació de les famílies que ens ajuden en algunes de les activitats que s’estan portant a terme. Us animem a venir a les aules amb els infants, és una manera de veure com treballem a l’aula, i a més són dues mans més que ens ajuden a atendre la diversitat.
• També trobem la participació de la Mestra d’Educació i Suport a la Inclusió (MESI) dins les aules, on, a més a més d’atendre l’alumnat amb més dificultats també en pot ajudar d’altre i observar i detectar les característiques i necessitat de la resta d’alumnat del grup- classe.
• Així mateix, ens podem trobar en aules on hi hagi dos mestres i tots dos col·laborin a la sessió i, d’aquesta manera, facilitin l’atenció a tot l’alumnat, ja que poden estar més per les preguntes i dubtes que puguin anar sorgint al llarg de la sessió.

A continuació us deixem un vídeo que explica la docència compartida:

DOCÈNCIA COMPARTIDA

Hola de nou i bon inici de 2n trimestre i amb ell també  la passada dels reis d’orient. Es veu que ens hem portat molt bé perquè gairebé ens han deixat totes les coses que els hi vam demanar a la carta.  Moltes gràcies REIS!!

Alguns dels jocs que ens han portat han estat de molt interessants per treballar les MATEMÀTIQUES. I aprofitant que tenim material nou per treballar-les, aquesta vegada parlarem d’elles.

Les matemàtiques sabem que són fonamentals per al desenvolupament intel·lectual dels infants, els ajuda a ser lògics, a raonar ordenadament i a tenir una ment preparada per al pensament, la crítica i l’abstracció.

Són considerades  la base fonamental en tota persona, també la reina de les ciències, ja que per a realitzar diferents activitats o acció sempre estem fent una funció matemàtica, ja sigui sumant, restant, dividint o multiplicant. És tan important com fomentar la lectura per per tal que els nostres fills i filles les incorporin de manera “natural” a les seves vides.

Encara que sembli un consell de difícil d’aplicació, res més lluny de la realitat! El nostre món és matemàtic, realitzem constantment càlculs sense ser conscients: apliquem descomptes a una oferta, sumem (mentalment) l’import de la cistella de la compra, mesurem distàncies, girem en diferents angles…. Impulsar aquestes rutines en família és una estratègia bàsica per a eliminar la “por a les matemàtiques”.

La nostra llar és un lloc on fem matemàtiques diàriament. A la cuina, per exemple, les matemàtiques ens ajuden a calcular quantitats, dividir racions, preparar diversos plats.

Des de petits juguem amb pedres, escuradents, boles, etc. La majoria de les vegades jugàvem amb l’objectiu de guanyar i per a això es requereixen una sèrie d’habilitats que tenen molt a veure amb les matemàtiques. Cal comptar, investigar, planificar les jugades, etc.  Aquí és on trobem el valor didàctic del joc.

*És evident que un dels objectius primordials de l’ensenyament de les matemàtiques és captar l’interès de l’alumnat i motivar la seva pròpia vivència d’aquestes.

Us proposem, en aquest article, algunes claus per a donar-los suport en les diferents etapes educatives.

A EDUCACIÓ INFANTIL

En aquesta etapa  “plantem la llavor de les matemàtiques” perquè creixi. El millor mètode és utilitzar el joc, les cançons i la lectura.

COM? Conèixer els números, aproximar-se al càlcul i a les sèries… són les bases sobre les quals s’assentarà la resta del coneixement. Comptar objectes quotidians (ninots, plats…) i introduir els números en les converses són dues bones opcions possibilitats. Frases com “Tens tres galetes”, “Puja cinc graons”, “Fa mitja volta, 180o”… han de formar part de les nostres converses. Ah! I no us preocupeu si compten amb els dits, són el seu millor instrument.

Incorporar els noms de les FORMES al seu vocabulari és, igualment, necessari per a la geometria. Un globus és rodó; les finestres, quadrades o rectangulars, les peces de construcció, cubs o cilindres…

Fomentar que juguin amb blocs, que dibuixin formes i números, que classifiquin objectes segons la seva forma… Les activitats que es poden realitzar són moltes, només necessitarem utilitzar els objectes que ens envolten.

A PRIMÀRIA

Les matemàtiques ocupen ara un lloc destacat  a l’escola i el canvi es nota. Cada vegada es van convertint en una activitat més de caire lúdic (aprenent a través del joc a través de les estones de racons). De la nostra activitat (famílies i professorat) dependrà com les considerin: amb naturalitat, com a part de la seva vida. Per tant es proposa:

•  Parlar de les matemàtiques sempre de manera positiva.

• Insistir a llegir detingudament els enunciats dels problemes, subratllar la informació principal (dades, resultat esperat…) són estratègies perquè sàpiguen què han d’aconseguir.

• 

  Animar-los a jugar per a aprendre i plantejar-los operacions cada vegada més complexes, adaptades a la seva edat. Algunes possibilitats són: Al principi, realitzar sumes i restes senzilles amb objectes: dibuixar cinc estrelles i tancar tres en un cercle, calcular quantes llaminadures li quedaran si ens donen dues…

• Més tard incorporarem multiplicacions, divisions, fraccions i nombres racionals: quants els llibres i dividir-los en blocs, repartir la dotzena de croquetes entre quatre o cinc comensals.
• La mesura, una bona pràctica és fer el pla de casa. Implica mesurar les habitacions,  l’amplària de les portes i finestres i utilitzar escales… Dibuixar-ho en un foli i en una cartolina els obligarà a usar diferents escales. Un exercici divertit i pràctic, que a més ajuda a convertir les matemàtiques, de per si mateix abstractes, en una cosa concreta, pròxim i, per tant, més fàcil d’aprendre.

L’educació a través del joc, experiments pràctics i pensament crític, són nous mètodes per a ensenyar matemàtiques i ciències, que eleven el rendiment i estimulen l’aprenentatge en docents i estudiants.

Alguns recursos per a totes les edats: 

https://www.cokitos.com/tag/juegos-de-matematicas/

Per acabar, som sabeu ens agrada fer-ho amb un vídeo, article sobre el tema. Aquesta vegada us compartim un article d’una mare i mestra de matemàtiques, la Malena Martín. D’ella hi ha molt de material i recursos que parlen sobre les matemàtiques i de com fer-ho perquè siguin els nostre infants en gaudeixin!

  Hola de nou! Ja portem un mes d’escola, hem tornat a les rutines, horaris, extraescolars, les corredisses, preparar els àpats…. i entre tot, els esmorzars i berenars  dels nostres infants.

Recentment, el Ministeri de Consum i la Gasol Fundació van llençar la campanya #LoReconozco, que utilitza l’humor per a promoure esmorzars i berenars saludables a les llars. La iniciativa va néixer com a resposta a la problemàtica del sobrepès i l’obesitat infantil a Espanya.

Preparar una carmanyola/boc and roll (porta entrepans de roba, etc) no ha de ser tasca complicada, ha de ser fàcil de preparar i per descomptat, saludable. Però sovint costa la inspiració.
S’intenta no abusar de galetes o brioixeria i, i topem que molts infants no accepten amb massa alegria la fruita i la fruita seca.

És important que es vingui de casa amb un bon esmorzar per tal de tenir l’energia suficient per començar el dia i afrontar un matí a l’escola. Ajuda a concentrar-se millor i millora els rendiments acadèmics.
Per tant, es recomana que l’infant vingui de casa ja esmorzat i que a mig matí faci un petit refrigeri.

Com ha de ser el refrigeri de mig matí?

Ha d’aportar l’energia suficient per seguir realitzant les activitats de la resta del matí.
*Ha de complementar l’esmorzar que han pres a casa.
*Ha de tenir una quantitat suficient però fàcil de menjar, perquè els infants ho puguin prendre en el curt temps de què disposen i puguin jugar.
*Entre els dos esmorzars (el de casa i el de l’escola) s’han d’incloure els següents grups, aliments:

Farinacis (integrals): pa o torrades, flocs de blat de moro, musli, arròs inflat.
Fruita: fresca de temporada, sencera o a trossos; fruita seca (nous, ametlles, avellanes, etc.); fruita dessecada (panses, orellanes, prunes seques, etc.).
Hortalisses: tomàquet, bastonets de pastanaga, cogombre, crema d’albergínia, etc.
Aliments proteics: ous, formatge, hummus, etc.
Aliments grassos: preferentment, oli d’oliva verge extra i també alvocat, crema d’ametlles o d’altra fruita seca.
Els infants han de prendre habitualment aigua per acompanyar el menjar i no sucs, batuts… que aporten massa sucres i poques vitamines. La millor manera d’hidratar-se és l’aigua!

Us oferim uns exemples que us poden anar bé i també per afavorir adquirir un hàbit de menjar cada dia de forma variada i també ens ajudi a evitar moments de tensió entre el que volem que mengin els nostres infants i el que ells es neguen.

Esmorzar a casa:

• Llet i torrades de pa integral amb oli d’oliva verge extra.
• Bol de iogurt amb daus de pera i musli.
• Pa de llavors amb tomàquet, bastonets de pastanaga i hummus.
• Iogurt natural amb arròs inflat, flocs de blat de moro i panses.

Mig matí:

• Plàtan i un grapat de fruita seca (nous, avellanes, ametlles, etc.).
• Entrepà de tonyina/gall d’indi.
• Una poma i un grapat de fruita dessecada (panses, orellanes, prunes seques, etc.)
• Kiwi amb daus i un bric de llet.

Ah! Recordeu que els DIMECRES és el dia de la FRUITA a l’escola!.

Vinga, a reveure…! Ah!, i Cal no oblidar que un bon hàbit d’alimentació cal acompanyar-lo  amb una bona pràctica esportiva…. al nostre poble i comarca tenim la gran sort de tenir un gran ventall de propostes per tot@.

Hola de nou, el passat 26 de maig a l’estona del Cafè en família es va parlar de tots aquests temes. Us el deixem aquí per si hi ha algú que no va poder assistir. Esperem que us sigui d’ajut.

Aprofitem per desitjar-vos un súper estiu!

L’estiu és llarg i hi ha temps per tot. Fins al setembre!

Griselda i Mònica

La coeducació, a part de ser un dret és una finalitat en ella mateixa. És el mètode educatiu que es basa en el principi d’igualtat i la no discriminació per raó de gènere.

Coeducar vol dir promoure la igualtat i la diversitat d’opinions i visions. Vol dir no establir relacions de domini i entendre i transmetre que el món ha estat i està sent construït per totes les persones; visibilitzant i transmetent la història sense invisibilitzar parts o persones per raons d’identitat.

L’escola coeducadora ha d’eliminar els mandats de gènere, ha de superar els estereotips, ajudar i facilitar eines per posar fi a les desigualtats i les jerarquies culturals i ideològiques. També ha d’incentivar i ajudar que els infants siguin lliures, que puguin expressar els seus sentiments, educar-los en l’empatia, el respecte i el bon tracte.

El següent vídeo ens ajudarà a reflexionar. Què volen ser els nostres infants quan siguin grans? I si fossin del gènere contrari? Hi ha oficis d’homes i oficis de dones?

L’educació per a la igualtat és una necessitat en el context actual que exigeix ​​de totes les persones que intervenen a l‘univers educatiu un compromís ferm per oferir una educació que busqui la igualtat afectiva a tots els nivells.

La intervenció educativa en aquesta línia suposa fomentar valors, actituds i comportaments ètics, així com desenvolupar actituds crítiques davant dels conflictes que afecten la convivència i els problemes de la societat.

Educar en la coeducació vol dir:

• Educar sense estereotips de gènere.
• Treballar de manera expressa per una llibertat real dins un sistema basat en el respecte i la construcció social, en totes les etapes educatives.
• Deixar de parlar d’inclusió en un sistema normatiu i començar a parlar, viure i transformar la diversitat en norma.
• Oferir estratègies i eines adequades per tal que la igualtat d’oportunitats sigui real, segons les necessitats i les capacitats de cada una de les persones que formen la comunitat educativa.

• Fer un treball explícit i planificat, transversalment, dins de tots els àmbits educatius i del dia a dia a les escoles. Des de la tasca docent, fins a les relacions de l’alumnat.
• Eliminar els desequilibris que existeixen en el sistema educatiu, sobretot universitari, on cada vegada hi ha més distinció entre carreres de nois i carreres de noies; on la fi laboral d’aquestes, comporten desigualtats salarials, desigualtats de condicions, de reconeixement i de prestigi social.
• Visibilitzar i valorar les aportacions femenines a la història i la importància de les seves accions en la construcció de la nostra quotidianitat.
• Visibilitzar i valorar les realitats que ens envolten, respectant i acompanyant les seves construccions com a persones, i com a éssers lliures i independents d’un sistema ple de desigualtats, escales de poders i privilegis que no fan més que minvar i oprimir a totes les persones que estem educant.
• Trencar amb la violència masclista, les discriminacions, els rols patriarcals…

Algunes recomanacions que ens poden ser útils per incorporar aquesta mirada coeducadora en el nostre dia a dia són:

1. Comunicació i escolta. No usar la força o les amenaces. Cal discutir les diferents opinions i no utilitzar el “perquè jo mano”, “perquè jo ho dic” o “perquè sí”.
2. Educació emocional. És important preguntar-los com estan i donar-los importància a les seves preocupacions així com ensenyar-los a gestionar les seves emocions. Els infants tenen el mateix dret a plorar, a enfadar-se, a riure, a tenir por, a cridar o a jugar.
3. Diversitat. Valorar la diversitat com un aspecte positiu i remarcar la idea que cada persona és única. Ensenyar-los que hi ha moltes maneres de ser dones i homes perquè desenvolupen una personalitat pròpia.
4. Responsabilitats. S’han de repartir les tasques de la llar de manera igualitària entre germans i germanes. És rellevant que des de ben menudes les criatures tinguin responsabilitats en l’àmbit domèstic.
5. Interessos per igual. Nens i nenes haurien de sentir atracció i interès per tot. No interrompem, per exemple, l’interès de les nenes per la tecnologia o dels nens per les cures.  Cal eliminar per complet l’expressió “això és de nenes” i “això és de nens” del nostre vocabulari i canviar-la per “per què no, molt bé”.
6. La importància del joc i el joguet coeducatiu. El joc i els joguets també poden contribuir a la transmissió dels estereotips i rols sexistes. L’elecció no podem deixar-la únicament a les seves mans i preferències, ja que els estímuls que reben – publicitat – reforcen totalment els estereotips de gènere (nenes: nines, cuinetes, articles de bellesa, princeses…; nens: pilotes, robots, jocs de construcció, articles de lluita…). De la mateixa manera és important posar atenció quan juguen i fomentar sempre el joc heterogeni, la cooperació, el diàleg i el respecte, tot evitant rols massa obedients o dominants i comentaris o comportaments sexistes.
7. Donar exemple. Per tal que aquestes recomanacions tinguin sentit, les famílies han de donar exemple perquè el procés de socialització de les criatures consisteix precisament a copiar allò que veuen en el seu entorn.

La GUIA COEDUCAR EN FAMÍLIA, GUIA PER A MARES I PARES QUE VOLEN EDUCAR EN IGUALTAT ha estat elaborada per la Direcció d’Incidència Social i Política de Save the Children basant-se en una guia d’Irene García Rubio i Marta Monasterio Martín, comunicadores i educadores.  Us animem a llegir aquesta guia per poder seguir el camí de la coeducació:

GUIA COEDUCAR EN FAMÍLIA, GUIA PER A MARES I PARES QUE VOLEN EDUCAR EN IGUALTAT

Benvolgudes famílies, aquest mes hem volgut parlar sobre el terme de la depressió, una paraula que normalment va lligada a l’estat emocional d’un adult, però no hem d’oblidar que hi ha molts infants que la pateixen i sovint no som conscients o no ens adonem.

Com diem, la depressió ja ha deixat de ser una malaltia només d’adults. Actualment cada vegada més ens trobem amb infants diagnosticats amb trastorns depressius.

Creiem que és important diferenciar la depressió de la tristesa. La tristesa és una emoció universal de la condició humana i té una funció adaptativa. En canvi, la depressió és una alteració greu de l’estat d’ànim, qualitativament diferent de la tristesa i que requereix tractament específic.

A quins signes i símptomes hem d’estar alerta la família per actuar precoçment?

                            “Els símptomes de depressió varien segons la personalitat de l’infant i l’etapa de desenvolupament en què es troba”

Principalment poden ser:

• Presentar un estat d’ànim irritable o trist. Els infants solen estar més irritables o  malhumorats que tristos o abatuts.
• Pèrdua d’interès o de plaer. Dediquen menys temps a coses que els agrada o activitats que anteriorment els produïen plaer. Els pares/mares solen notar major aïllament social o abandonaments de les coses que els agradava i que abans en gaudien.

Altres símptomes habituals són els següents: Alimentació, amb repercussió en el pes (pèrdua, guany o un estancament), el son (dificultats per dormir o son excessiva), sentiments de culpa, fatiga, pèrdua d’energia, trastorns d’aprenentatge: rendiment acadèmic baix, dificultat per concentrar-se, autoestima baixa., fòbia escolar, aïllament social, mala conducta, problemes de conducta…

• 

  Cap d’aquests símptomes, aïllats o en grup, són només de depressió. Tot i que un infant pot presentar un o més símptomes de depressió, generalment es considera un trastorn depressiu més gran si s’observen cinc o més dels símptomes anteriors i en un temps determinat de mínim de dues setmanes durant la major part del dia i aquests causen una interferència significativa en el dia a dia.

Com a mares i pares, com podem ajudar a un infant amb símptomes de depressió?

Davant de:

• Elogia a l’infant: De manera freqüent amb sinceritat, reforçant conductes concretes; accentua allò positiu.
• Culpabilitat:  Ajuda’l a que comenci a parlar positivament de si mateix.
• Estabilitat familiar: Mantingueu una rutina i disminuïu els canvis familiars.
• Comparteix els canvis: Anticipeu per reduir-li les preocupacions.
• Desesperació i impotència: Demaneu-li que escrigui o parli dels seus sentiments i que pensi amb els pensaments que el facin sentir bé varies vegades al dia.
• Pèrdua d’interès i tristesa: Prepareu una activitat interessant al dia; planifiqueu esdeveniments especials; comenteu temes agradables.
• Gana i problemes de pes: No l’obligueu a menjar; prepareu els seus àpats preferits; afavoriu que l’hora de menjar sigui plaent.
• Dificultats per dormir: Mantingueu un horari constant per dormir; participeu juntament amb ell en activitats relaxants com llegir o escoltar música suau; acabar el dia amb una nota positiva.
• Agitació i inquietud: Canvieu les activitats que li provoquin agitació; ensenyeu-li tècniques de respiració i relaxació; un massatge pot ajudar.
• Temors excessius: Eviteu les situacions que li puguin causar ansietat i incertesa; recolza’l i tranquilitzeu-lo.

Important si alguns d’aquests símptomes estan presents o tens dubtes, consulta al professional, un professional de la salut mental (psicòleg clínic o psiquiatre) serà capaç de descartar aquestes i altres causes.D’altra banda, quan els símptomes de depressió són persistents i més severs s’ha de buscar l’ajuda d’un professional (generalment un psicòleg clínic o un psiquiatre, encara que inicialment es pot consultar al pediatre referent).

Us deixem amb un vídeo del programa InfoK  on parla molt bé del que són les malalties mentals:

https://www.ccma.cat/tv3/sx3/que-es-la-salut-mental/video/6134897/

ELS REIS TAMBÉ HAN PASSAT PER L’AULA D’EDUCACIÓ ESPECIAL!

Aquest any els reis també han passat per la nostra aula! Ens han deixat diversos jocs com el pictoparaules, el pescapeixos, el sudoku, les paraules encadenades i el què soc jo? Així podrem continuar jugant i aprenent alhora!

Els nens i les nenes no juguen per aprendre, però de manera  més o menys conscient, aprenen jugant. El joc és un dels aspectes protagonistes de la vida del nen/a, ja que és els que ocupa gran part del seu temps, i quan no, estan pensant quan ho podran fer. Als nens els agrada jugar i divertir-se, pel qual hauríem d’utilitzar els jocs i adaptar-los a l’aprenentatge. S’aprèn realment del que a un li motiva, i on els nens troben el seu entorn natural i motivador és en el joc.

El joc infantil facilitat un bon creixement de la criatura i que adquireix coneixement de manera esglaonada. El joc és la nostra manera innata de conèixer el món i d’aprendre. Ho portem de sèrie, igual que la curiositat, impulsora de l’atenció i de l’aprenentatge. És important aprofitar aquesta naturalesa curiosa dels infants per, a través de l’experimentació, acompanyar-los en el procés d’ensenyament- aprenentatge, de descoberta del món que els envolta i de les emocions.

RAONS PER APRENDRE JUGANT

• EL JOC PERMET ACCEPTAR I APRENDRE DELS NOSTRES ERRORS: Els infants podran fracassar i alhora aprendre en un ambient segur sense tenir por a les repercussions. Els errors es cometen a la dinàmica del joc.

• ASSIMILACIÓ DELS CONCEPTES TEÒRICS: A través del joc l’alumne adquirirà i interioritzarà els coneixements apresos de forma teòrica.

• DESENVOLUPAMENT COGNITIU: S’estimula l’atenció, la memòria, la imaginació, la creativitat i el raonament lògic.

• DESENVOLUPAMENT AFECTIU: Es fomenten les habilitats socials i de resolució de conflictes. Augmenta la motivació, la responsabilitat i disminueix la vergonya del nen.

• EL JOC PROPORCIONA PLAER I FELICITAT: Les xarxes neuronals de l’aprenentatge s’activen quan la persona està contenta i relaxada.

EL REFORÇ DEL VINCLE

El joc es pot estimular de moltes i diverses maneres:

• APROFITAR LES OCASIONS per cantar, llegir contes, jugar, ballar i així reforçar vincles. Proposar jocs d’imitació on hagin de repetir paraules senzilles (joc dels dits, ralet- ralet…) per estimular-ne el llenguatge. Deixar experimentar amb diferents textures i materials (manipular materials com fang, farina… o caminar descalç per la sorra, gespa), així es fomenta el desenvolupament de la imaginació, la creativitat i l’interès per coses noves.

• TROBAR ESPAIS PERQUÈ JUGUIN I ES RELACIONIN amb altres nens, afavorint la socialització. Ensenyar a compartir, és un pas per aprendre a conviure i a créixer de manera saludable.

• OFERIR JOGUINES SENZILLES per permetre un joc més imaginatiu i no tan dirigit. Oferir jocs i joguines sense estereotips de gènere: nines, cotxes, cuinetes, i sense promoure conductes violentes.

• DOSIFICAR LES JOGUINES, l’excés pot produir desinterès i promoure que no ho valorin prou. Implicar-los a recollir les joguines, així s’inicien en la corresponsabilitat. Evitar les pantalles (mòbils, TV, tauletes) a menors de 2 anys, i posteriorment valorar el contingut i el temps d’utilització.

Jugant amb els nostres fills, o amb el nostre alumnat, afavorim el vincle, i cal recordar com és d’important l’emoció per a l’aprenentatge i la memòria.  Jugant generem espais d’autoconeixement, de regulació i de compartir. Fem que el joc, facilitador d’aprenentatges significatius i desenvolupament social, ens acompanyi sempre.  Juguem, ens ho passem bé i aprenem compartint.

“El joc és la millor eina que tenim els pares per formar i crear la personalitat dels nostres fills”

TONI SERRADESANFERM  –Creador de jocs de taula- 

Hola a tots/es, com han anat les vacances?

Ja arribat el mes de setembre, s’han acabat les vacances, els infants i els mestres tornem a començar les classes… I això vol dir que tots hem de tornar a la rutina.
Segurament, durant els mesos d’estiu, hem canviat alguns dels nostres hàbits, especialment aquelles setmanes que estem de vacances: sovint anem a dormir més tard de l’habitual, i no ens aixequem tan d’hora com de costum; anem de viatge o fem més excursions; passem el dia a la platja, etc. Però, en acabar-se les vacances, tots hem de tornar a la rutina, quelcom que no sempre és fàcil. Tot i això, hi ha diversos hàbits i activitats que poden fer que reprendre els horaris i rutines habituals ens resulti menys dur, i que poden ajudar-nos a disminuir l’estrès i a adaptar-nos de nou a la nostra rutina habitual.

A continuació us volem proporcionar alguns consells per tornar a la rutina:

* El primer pas: Actitud positiva. Tenir una actitud positiva és el primer pas i que el procés d’adaptació sigui el més senzill possible.

*Torna a la rutina a poc a poc: El millor és incorporar-se a la rutina lentament. Començar a preparar la tornada a l’escola: Mirar els llibres, preparar i comprar tot el material que us faci falta i, en definitiva, crear  emoció i ganes davant aquest nou any ple d’aventures i aprenentatge que els hi espera. D’aquesta manera, a ells també se’ls hi farà menys dur.

Tant la paciència com la planificació és imprescindible perquè aquesta tornada a la rutina tan especial funcioni. Per no començar estressats, una excel·lent idea és preparar les coses amb ells la nit anterior. Els ensenyaràs planificació i els hi regalaràs un moment de calma al matí.

*Reordenar els nostres hàbits nocturns: Els darrers dies d’agost i primers de setembre haurien de servir per regularitzar progressivament les rutines a l’hora d’anar a dormir, perquè l’impacte a l’inici de les classes no sigui tan brusc.

*La importància de l’oci: La tornada a la rutina no ha de significar la desaparició de l’oci amb els més petits. Al contrari! Perquè aquesta funcioni bé, és bo compartir estones de qualitat amb ells. Si fa falta, planificar franges del dia a compartir una estona divertida en família.

*Qüestió d’edat: Com més gran és l’infant, més experiència acumula respecte al retorn a la rutina. Té molt més interioritzat que ha de tornar a la rutina del dia a dia. És diferent en els infants més petits en els quals s’haurà de prestar molta més atenció i explicar els motius de què tot arriba al seu final, i que la diversió, la platja i la llibertat s’acaben.

* Planejar al costat de l’infant el seu calendari: És una bona idea seure’s en els últims dies amb els infants i planificar les activitats setmanals, consensuant horaris i la resta de la seva agenda.

*Torna a la normalitat dels menús: Després dels mesos d’anar amunt i avall, omplir-nos de gelats i orxata i tastar totes les guinguetes de la platja, arriba l’hora de deixar espai a la nevera per la dieta sana i equilibrada.

*És un bon moment per generar rutines saludables: Petits rituals com gaudir d’un llibre abans de dormir, són una manera senzilla però molt efectiva de plantar la llavor de l’hàbit de la lectura.

Bona tornada famílies!