Actualment, les nostres aules estan plenes de diversitat, cada alumne és diferent i té unes característiques i unes necessitats particulars.

Els professionals de l’educació cada cop ho tenim més difícil per atendre a aquesta diversitat d’alumnes, les aules tenen ràtios molt altes, ens trobem alumnes amb trastorns d’aprenentatge com dislèxia, discalcúlia, trastorn del llenguatge, trastorn de l’espectre autista, etc., també alumnat nouvingut que no comprèn l’idioma i alumnat que es va incorporant a l’aula al llarg del curs. Un munt de diversitat que cal atendre personalitzant els aprenentatges perquè puguin aprendre a partir dels seus coneixements.

Ja fa uns anys que s’està posant en pràctica la CODOCÈNCIA, o dit amb altres paraules, la presència de dos docents a l’aula. Aquesta codocència aporta diferents beneficis, com ara:

• Atendre la diversitat dins la mateixa aula i en el grup de companys (i generar suports universals).
• Aprendre entre iguals: entre l’alumnat i els docents i entre docents.
• Promoure i afavorir un canvi en les metodologies d’ensenyament on l’alumnat té un paper actiu i que deixen de banda les classes de tipus més expositiu.
• Promoure la interacció entre alumnes, entre alumnat i docents i entre docents.
• Compartir les mirades, el coneixement, inquietuds, experteses i l’avaluació dels alumnes “in situ”, a la mateixa aula, davant la mateixa activitat i davant la totalitat del grup.
• Afavorir l’intercanvi i la comunicació sobre les activitats i metodologies que utilitzem a l’aula.

La docència compartida es pot organitzar de diferents maneres:

• La docència compartida on un dels docents fa classe i l’altre observa: En aquesta modalitat els dos docents dissenyen prèviament la sessió i amb les evidències recollides fan l’anàlisi de la sessió.
• La docència compartida on un dels docents fa classe i l’altre fa de suport: Implica una planificació prèvia de les situacions que poden sorgir i a les sessions, mentre un docent explica, l’altre està pendent del seguiment de l’alumnat de manera més personalitzada.
• La docència compartida en paral·lel: Es divideix el grup d’alumnes en dos subgrups que treballen al mateix temps dins el mateix espai i són grups flexibles heterogenis.
• La docència compartida en estacions o grups rotatius: Una modalitat on treballem amb metodologies més diversificades a l’aula amb racons, tallers, espais, ambients…
• La docència compartida amb ensenyament alternatiu: El grup es divideix en un gran grup i un altre de suport més específic i comparteixen el mateix espai, la mateixa tasca. Són dos grups oberts i flexibles. Aquesta organització permet als docents tenir una visió més acurada de l’alumnat per fer el seguiment i l’acompanyament de cada un d’ells i elles. Aquesta modalitat requereix hores de coordinació entre els docents i d’una bona gestió de l’aula.
• La docència compartida col·laborativa: Es caracteritza perquè els docents comparteixen el disseny de les activitats d’ensenyament-aprenentatge, la planificació, l’execució i l’avaluació fent la mateixa intervenció, per tant, de manera complementària i sumant fortaleses.

A la nostra escola portem a terme la CODOCÈNCIA EN DIFERENTS MODALITATS:

• Sovint a l’hora de fer racons, on, a més a més d’haver-hi dos mestres a l’aula també hi trobem la participació de les famílies que ens ajuden en algunes de les activitats que s’estan portant a terme. Us animem a venir a les aules amb els infants, és una manera de veure com treballem a l’aula, i a més són dues mans més que ens ajuden a atendre la diversitat.
• També trobem la participació de la Mestra d’Educació i Suport a la Inclusió (MESI) dins les aules, on, a més a més d’atendre l’alumnat amb més dificultats també en pot ajudar d’altre i observar i detectar les característiques i necessitat de la resta d’alumnat del grup- classe.
• Així mateix, ens podem trobar en aules on hi hagi dos mestres i tots dos col·laborin a la sessió i, d’aquesta manera, facilitin l’atenció a tot l’alumnat, ja que poden estar més per les preguntes i dubtes que puguin anar sorgint al llarg de la sessió.

A continuació us deixem un vídeo que explica la docència compartida:

DOCÈNCIA COMPARTIDA

La coeducació, a part de ser un dret és una finalitat en ella mateixa. És el mètode educatiu que es basa en el principi d’igualtat i la no discriminació per raó de gènere.

Coeducar vol dir promoure la igualtat i la diversitat d’opinions i visions. Vol dir no establir relacions de domini i entendre i transmetre que el món ha estat i està sent construït per totes les persones; visibilitzant i transmetent la història sense invisibilitzar parts o persones per raons d’identitat.

L’escola coeducadora ha d’eliminar els mandats de gènere, ha de superar els estereotips, ajudar i facilitar eines per posar fi a les desigualtats i les jerarquies culturals i ideològiques. També ha d’incentivar i ajudar que els infants siguin lliures, que puguin expressar els seus sentiments, educar-los en l’empatia, el respecte i el bon tracte.

El següent vídeo ens ajudarà a reflexionar. Què volen ser els nostres infants quan siguin grans? I si fossin del gènere contrari? Hi ha oficis d’homes i oficis de dones?

L’educació per a la igualtat és una necessitat en el context actual que exigeix ​​de totes les persones que intervenen a l‘univers educatiu un compromís ferm per oferir una educació que busqui la igualtat afectiva a tots els nivells.

La intervenció educativa en aquesta línia suposa fomentar valors, actituds i comportaments ètics, així com desenvolupar actituds crítiques davant dels conflictes que afecten la convivència i els problemes de la societat.

Educar en la coeducació vol dir:

• Educar sense estereotips de gènere.
• Treballar de manera expressa per una llibertat real dins un sistema basat en el respecte i la construcció social, en totes les etapes educatives.
• Deixar de parlar d’inclusió en un sistema normatiu i començar a parlar, viure i transformar la diversitat en norma.
• Oferir estratègies i eines adequades per tal que la igualtat d’oportunitats sigui real, segons les necessitats i les capacitats de cada una de les persones que formen la comunitat educativa.

• Fer un treball explícit i planificat, transversalment, dins de tots els àmbits educatius i del dia a dia a les escoles. Des de la tasca docent, fins a les relacions de l’alumnat.
• Eliminar els desequilibris que existeixen en el sistema educatiu, sobretot universitari, on cada vegada hi ha més distinció entre carreres de nois i carreres de noies; on la fi laboral d’aquestes, comporten desigualtats salarials, desigualtats de condicions, de reconeixement i de prestigi social.
• Visibilitzar i valorar les aportacions femenines a la història i la importància de les seves accions en la construcció de la nostra quotidianitat.
• Visibilitzar i valorar les realitats que ens envolten, respectant i acompanyant les seves construccions com a persones, i com a éssers lliures i independents d’un sistema ple de desigualtats, escales de poders i privilegis que no fan més que minvar i oprimir a totes les persones que estem educant.
• Trencar amb la violència masclista, les discriminacions, els rols patriarcals…

Algunes recomanacions que ens poden ser útils per incorporar aquesta mirada coeducadora en el nostre dia a dia són:

1. Comunicació i escolta. No usar la força o les amenaces. Cal discutir les diferents opinions i no utilitzar el “perquè jo mano”, “perquè jo ho dic” o “perquè sí”.
2. Educació emocional. És important preguntar-los com estan i donar-los importància a les seves preocupacions així com ensenyar-los a gestionar les seves emocions. Els infants tenen el mateix dret a plorar, a enfadar-se, a riure, a tenir por, a cridar o a jugar.
3. Diversitat. Valorar la diversitat com un aspecte positiu i remarcar la idea que cada persona és única. Ensenyar-los que hi ha moltes maneres de ser dones i homes perquè desenvolupen una personalitat pròpia.
4. Responsabilitats. S’han de repartir les tasques de la llar de manera igualitària entre germans i germanes. És rellevant que des de ben menudes les criatures tinguin responsabilitats en l’àmbit domèstic.
5. Interessos per igual. Nens i nenes haurien de sentir atracció i interès per tot. No interrompem, per exemple, l’interès de les nenes per la tecnologia o dels nens per les cures.  Cal eliminar per complet l’expressió “això és de nenes” i “això és de nens” del nostre vocabulari i canviar-la per “per què no, molt bé”.
6. La importància del joc i el joguet coeducatiu. El joc i els joguets també poden contribuir a la transmissió dels estereotips i rols sexistes. L’elecció no podem deixar-la únicament a les seves mans i preferències, ja que els estímuls que reben – publicitat – reforcen totalment els estereotips de gènere (nenes: nines, cuinetes, articles de bellesa, princeses…; nens: pilotes, robots, jocs de construcció, articles de lluita…). De la mateixa manera és important posar atenció quan juguen i fomentar sempre el joc heterogeni, la cooperació, el diàleg i el respecte, tot evitant rols massa obedients o dominants i comentaris o comportaments sexistes.
7. Donar exemple. Per tal que aquestes recomanacions tinguin sentit, les famílies han de donar exemple perquè el procés de socialització de les criatures consisteix precisament a copiar allò que veuen en el seu entorn.

La GUIA COEDUCAR EN FAMÍLIA, GUIA PER A MARES I PARES QUE VOLEN EDUCAR EN IGUALTAT ha estat elaborada per la Direcció d’Incidència Social i Política de Save the Children basant-se en una guia d’Irene García Rubio i Marta Monasterio Martín, comunicadores i educadores.  Us animem a llegir aquesta guia per poder seguir el camí de la coeducació:

GUIA COEDUCAR EN FAMÍLIA, GUIA PER A MARES I PARES QUE VOLEN EDUCAR EN IGUALTAT

ELS REIS TAMBÉ HAN PASSAT PER L’AULA D’EDUCACIÓ ESPECIAL!

Aquest any els reis també han passat per la nostra aula! Ens han deixat diversos jocs com el pictoparaules, el pescapeixos, el sudoku, les paraules encadenades i el què soc jo? Així podrem continuar jugant i aprenent alhora!

Els nens i les nenes no juguen per aprendre, però de manera  més o menys conscient, aprenen jugant. El joc és un dels aspectes protagonistes de la vida del nen/a, ja que és els que ocupa gran part del seu temps, i quan no, estan pensant quan ho podran fer. Als nens els agrada jugar i divertir-se, pel qual hauríem d’utilitzar els jocs i adaptar-los a l’aprenentatge. S’aprèn realment del que a un li motiva, i on els nens troben el seu entorn natural i motivador és en el joc.

El joc infantil facilitat un bon creixement de la criatura i que adquireix coneixement de manera esglaonada. El joc és la nostra manera innata de conèixer el món i d’aprendre. Ho portem de sèrie, igual que la curiositat, impulsora de l’atenció i de l’aprenentatge. És important aprofitar aquesta naturalesa curiosa dels infants per, a través de l’experimentació, acompanyar-los en el procés d’ensenyament- aprenentatge, de descoberta del món que els envolta i de les emocions.

RAONS PER APRENDRE JUGANT

• EL JOC PERMET ACCEPTAR I APRENDRE DELS NOSTRES ERRORS: Els infants podran fracassar i alhora aprendre en un ambient segur sense tenir por a les repercussions. Els errors es cometen a la dinàmica del joc.

• ASSIMILACIÓ DELS CONCEPTES TEÒRICS: A través del joc l’alumne adquirirà i interioritzarà els coneixements apresos de forma teòrica.

• DESENVOLUPAMENT COGNITIU: S’estimula l’atenció, la memòria, la imaginació, la creativitat i el raonament lògic.

• DESENVOLUPAMENT AFECTIU: Es fomenten les habilitats socials i de resolució de conflictes. Augmenta la motivació, la responsabilitat i disminueix la vergonya del nen.

• EL JOC PROPORCIONA PLAER I FELICITAT: Les xarxes neuronals de l’aprenentatge s’activen quan la persona està contenta i relaxada.

EL REFORÇ DEL VINCLE

El joc es pot estimular de moltes i diverses maneres:

• APROFITAR LES OCASIONS per cantar, llegir contes, jugar, ballar i així reforçar vincles. Proposar jocs d’imitació on hagin de repetir paraules senzilles (joc dels dits, ralet- ralet…) per estimular-ne el llenguatge. Deixar experimentar amb diferents textures i materials (manipular materials com fang, farina… o caminar descalç per la sorra, gespa), així es fomenta el desenvolupament de la imaginació, la creativitat i l’interès per coses noves.

• TROBAR ESPAIS PERQUÈ JUGUIN I ES RELACIONIN amb altres nens, afavorint la socialització. Ensenyar a compartir, és un pas per aprendre a conviure i a créixer de manera saludable.

• OFERIR JOGUINES SENZILLES per permetre un joc més imaginatiu i no tan dirigit. Oferir jocs i joguines sense estereotips de gènere: nines, cotxes, cuinetes, i sense promoure conductes violentes.

• DOSIFICAR LES JOGUINES, l’excés pot produir desinterès i promoure que no ho valorin prou. Implicar-los a recollir les joguines, així s’inicien en la corresponsabilitat. Evitar les pantalles (mòbils, TV, tauletes) a menors de 2 anys, i posteriorment valorar el contingut i el temps d’utilització.

Jugant amb els nostres fills, o amb el nostre alumnat, afavorim el vincle, i cal recordar com és d’important l’emoció per a l’aprenentatge i la memòria.  Jugant generem espais d’autoconeixement, de regulació i de compartir. Fem que el joc, facilitador d’aprenentatges significatius i desenvolupament social, ens acompanyi sempre.  Juguem, ens ho passem bé i aprenem compartint.

“El joc és la millor eina que tenim els pares per formar i crear la personalitat dels nostres fills”

TONI SERRADESANFERM  –Creador de jocs de taula- 

SANT JORDI, SANTA GINA I EL DRAÇ FELIÇ

Fa molt i molt de temps, en un castell d’un país molt llunyà, hi vivia un drac que espantava a tothom qui gosava acostar-s’hi. Estava molt sol i molt trist.

Un dia va decidir sortir al carrer per veure si així feia nous amics i amigues. El drac, però, tenia un petit problema, i és que quan es posava nerviós treia foc per la boca, pel nas i pels queixals. Quan això passava la gent corria morta de por i s’amagava.

Fins i tot es pensaven que amb les seves grans dents se’ls podria arribar a menjar. Ningú volia ser amic del drac.

Aquell dia no va ser una excepció. Tant bon punt va trepitjar la plaça de la vila, nenes i nens, petits i grans van començar a córrer i a tancar-se dins de les cases, amb pany i forrellat.

El drac va començar a posar-se molt nerviós. Cada cop treia més flames. I Més, i més… Intentava tapar-se la boca amb les potes, però el foc sempre trobava l’escletxa per colar-se. Per sort tothom ja era a casa, i no podia fer mal a ningú.

Bé, tothom tothom… potser no. Hi havia una noia que continuava caminant com si res. Era la Gina. El drac es va quedar molt estranyat de veure que la jove no corria com les altres.

– Què et passa? – li va preguntar la Gina al drac. Alguna cosa li deia que el drac necessitava ajuda.
– Parles amb mi? No et faig por?
– va preguntar sorprès el drac
– Per què m’hauries de fer por?
– va respondre la Gina
– La veritat és que no ho sé. Però tothom qui em veu s’espanta, i fuig corrents – va confessar el drac, trist- Perquè em poso nerviós i trec foc pels queixals…
– Treus foc? Uau!!! -va exclamar sorpresa la Gina
– Si poguessis controlar-ho podries fer coses molt bones! Podries donar escalfor a tot el poble, amb el teu foc podríem cuinar, i a més segur que amb la força de les teves flames, la ciutat sencera es podria il·luminar.
– No ho havia pensat mai! -va reflexionar el drac.
– Em podries ajudar a fer-ho? – va preguntar a la Gina
– No ho he fet mai, però ho puc intentar -va contestar.

I així va ser com la Gina i el drac van buscar un racó ben lluny del poble, i ben apartats de la gent, i van començar a practicar. Al principi el drac no aconseguia controlar les flames. Van tenir més d’un ensurt.

La Gina tenia preparats uns sacs de sorra i galledes d’aigua per evitar que hi hagués un incendi. Pel poble va començar a córrer la veu que la Gina era amb el drac, envoltada de flames, que era molt violent i que la vida de la noia corria perill.

Un cavaller que passava per aquella contrada, Jordi, va sentir la notícia i va decidir posar-hi remei. Va pujar dalt del seu cavall i amb una llança va dir que mataria el drac i salvaria la donzella. Quan va arribar al lloc on hi havia la Gina amb el drac, el cavaller gairebé no veia res. Estava tot ple de fum del foc.

El drac era molt i molt a prop del Jordi, tot i que el cavaller no aconseguia veure’l. Quan de sobte es va girar i va veure el gran animal darrere seu i es va espantar tant que va agafar la seva llança i va clavar-li.

– Què fas? – Va dir la Gina al cavaller Jordi
– Salvar-te – va contestar a la Gina
– Salvar-me a mi? Però si a mi no m’has de salvar de res, ja em sé cuidar sola – li va contestar la Gina- Soc aquí perquè el drac vol aprendre a controlar els seus poders. Si ho aprengués a fer el drac podria ajudar molt a tot el poble, i nosaltres podríem ajudar-lo a ell portant-li menjar i fent-li companyia. El pobre se sent molt sol. Ningú fins ara s’ha parat a escoltar-lo i a entendre què li passa.
– Aleshores no són certs els rumors? Al poble tothom diu que et té aquí tancada i que estàs en perill.
– Això no és cert! Estic aquí per ajudar-lo. Té la manta aquesta i ajuda’m a apagar el foc, corre, que no vull que es cremi tot. I així va ser com en Jordi, la Gina i el drac van començar la seva amistat.

I a poc a poc, amb el temps, el drac va aprendre a controlar el seu foc. Primer va ser un veí, a qui se li havien acabat els llumins, qui va anar a casa del drac a demanar-li que li encengués un branquilló, a canvi d’una bona sopa.

De mica en mica la gent s’anava animant i visitava el drac per demanar-li que escalivés uns pebrots amb la seva flama o els encengués la llar de foc. El drac cada dia tenia més amigues i amics amb qui s’intercanviava llibres, contes, i li portaven menjar i queviures ja cuinats amb el seu foc.

El drac no podia ser més feliç. Tan feliç que un dia, fins i tot, li van caure unes llàgrimes a terra. Les llàgrimes del drac van regar un sorral on, casualment, hi havien caigut unes llavors. I allà hi van brotar unes roses vermelles i precioses. Era el 23 d’abril.

Aquell dia van decidir fer una festa a casa el drac. Una festa amb roses i llibres. Sense estigmes, sense etiquetes ni prejudicis. Una festa que se celebraria per sempre més. La festa de Sant Jordi, Santa Gina i el drac feliç.

QUÈ ÉS LA POESIA?

És l’art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc, als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora.

Omple la teva vida de poesia, era el missatge que ens feia arribar la biblioteca Serra i Moret del nostre poble per commemorar el dia mundial de la poesia.

Els més grans de l’aula d’educació especial també hem volgut participar d’aquesta activitat i hem fet les nostres càpsules poètiques. Aquí en teniu una petita mostra:

Hem escrit petits poemes sobre temes del nostre interès, que ens agraden, que aprenem a l’escola o que ens preocupen del nostre dia a dia.

Ens ha agradat molt poder participar en aquesta activitat, l’hem gaudit moltíssim!

Els Reis també han passat per la nostra aula, quin sorpresa!

Ens han deixat puzles, jocs de taula i lletres per poder seguir treballant aquest 2022!