ENTRADA FINAL

Benvinguts i benvingudes,

Això ja s’acaba!!! Comença la recta final del meu blog. Us deixo la meva darrera intervenció i us exposo una mica el que ha significat per mi la realització d’aquesta assignatura i el que m’ha aportat a nivell personal.

Personalment, opino que ha estat una assignatura de plena utilitat i totalment necessària en la societat en què vivim, en la que realitzar activitat física es converteix en un hàbit saludable que petits i grans hauríem de practicar força sovint.

Si faig un repàs a través de les diferents activitats dutes a terme al llarg d’aquesta assignatura, puc dir que de cada classe n’he extret un nou aprenentatge.

De manera més subjectiva, valoro molt la metodologia emprada en la realització de les classes, la qual ha aconseguit fer de les classes més teòriques unes clases dinàmiques i divertides. Això s’ha aconseguit gràcies a la proposta dels treballs en equip, a través dels quals no tan sols hem après nous coneixements relacionats amb l’àrea de l’educació física, sinó que hem treballat plegats per un objectiu comú, a la vegada que ens hem conegut més entre nosaltres.

Finalment, m’agradaria acabar dient que m’ho he passat molt bé amb les classes, ja que he après coneixement i formació que em servirà per al meu futur professional com a docent.

Espero que us hagi estat de gran utilitat aquest blog!

Que acabeu de passar un bon curs!!!

SORT

Imatge extreta de: https://www.facebook.com/pg/Educaci%C3%B3n-F%C3%ADsica-y-Deporte-106499704428032/posts/

EXPRESSIÓ CORPORAL AMB OBJECTES

A continuació, faré una breu pinzellada destacant les aportacions més importants de cada un dels grups de laboratori, així com les sensacions transmeses.

Tots els equips han demostrat un bon treball del bloc corresponent a l’assignatura, però sí que tinc les meves preferències en relació a alguns grups. Aquest grup, en particular, treballava els jocs corporals amb objectes i va reunir un seguit de jocs, tots ells d’una metodologia molt senzilla, divertida i molt interessant de practicar, en un futur, en una classe d’educació física. Recordo el joc de formar paraules combinant objectes, disponibles a l’aula de psicomotricitat, amb els cossos dels membres de cada equip, com a joc reflector d’un dels objectius bàsics de l’expressió corporal, com és l’estimulació de la creativitat i la imaginació de l’alumne. També, el joc de les cadires i el joc de la titella i el/la company/a que el/la dominava, com a jocs incitadors  de la socialització, la cooperació, la relació i la comunicació social.

Imatge extreta de: https://www.euroinnova.cl/blog/que-es-expresion-corporal

PERFORMANCE D’ALADIN

En la 5ª sessió de laboratori ens hem distribuit per grups per tal de decidir de què faríem la nostra performancea fi de seguir treballant i aprofundint una mica més en el bloc d’expressió corporal.

El nostre grup està format per 5 integrants i, des d’un principi, tots els membres teníem clar que volíem que la nostra performance es basés en ombres xineses i representar les escenes que fossin més representatives d’una pel·lícula famosa a fi de què, a través de la música idònia i l’ambient propici, la resta de classe endevinés de quina pel·lícula es tractava. Durant la primera sessió de performance vam escollir el títol de la pel·lícula i vam decidir les escenes que reproduiríem al grup classe. Seguidament, vàrem fer la distribució dels personatges i vam decidir una mica l’atrezzo i el material que portaria cadascú la propera sessió.

Evidentment, la posada en pràctica seria més difícil que l’estructuració teòrica, però predominava notablement el nostre desig i entusiasme de seguir impulsant, com anteriorment havíem fet escollint la mímica, el llenguatge i la comunicació no verbal. No obstant això, ràpidament ens adonàrem de les nostres limitacions, com l’espai de què disposàvem, en aquest cas, l’aula de psicomotricitat, i el tema de la il·luminació, que per nosaltres al començament era quelcom que ens preocupava moltíssim. Probablement, perquè teníem consciència de la dificultat que implica fer una bona interpretació en la que la realització exageradament expressiva dels moviments corporals esdevé una tasca complicada.

MÍMICA

A l’hora d’escollir la mímica per a treballar el bloc d’expressió corporal, havíem de partir de la idea de què requereix una tècnica molt depurada que precisa molt control i domini corporal i en la que els gests han de ser clars i exagerats per transmetre les diverses percepcions i comunicar-te amb algú. Si més no, moltes van ser les raons que van fer que ens decantéssim per l’elecció del mim i la seva aplicació en el context educatiu, entre elles en destaca la seva importància com a forma de comunicació que molts cops passa completament desapercebuda. A través de la preparació de les diferents activitats i posterior realització, ens hem adonat de la potenciació que fa de l’expressió corporal i la comprensió, de mode més visual, de les idees, sentiments i emocions. La mímica és, per tant, un altre tipus de llenguatge.

La representació dels diferents jocs d’expressió corporal m’ha semblat una experiència molt gratificant. Hi ha que dir que hem sentit una mica d’inseguretat al realitzar les diferents activitats, per si alguna cosa no sortia com havíem previst en el moment d’execució i de posada en pràctica o per si els jocs poguessin esdevenir avorrits i no motivessin als membres de la resta d’equips. Finalment, el grup-classe s’ha mostrat molt col·laboratiu amb els jocs que representàvem i tot ha sortit com més o menys havíem planificat.

Presentació personal

El meu nom és Alba Escoda Benaiges i tinc 32 anys. Sóc mestra d’educació primària especialitzada en anglès i religió. Actualment estic exercint de mestra d’infantil a l’escola Sagrat Cor de Solivella.

A través d’aquest blog vull aportar la meva visió sobre què em va semblar l’assignatura d’Educació Física que vaig cursar durant la carrera i, en concret, els dos blocs que hem treball fins ara: esports al llarg de la història i expressió corporal.