En aquesta primera sessió l’El·la es presenta explicant-nos la seva història*.
i ha portat una bossa plena de llibres. D’aquesta bossa hem pogut explicar aquests dos:

CLICA A LA IMATGE CORRESPONENT PER SENTIR CADA CONTE

“PETONS PETONS”
QUÈ ÉS UN PETÓ…? L’OSSET VOL SABER COM ÉS UN PETÓ PERQUÈ NO SAP QUÈ SÓN… N’HI HA DE MOLTS TIPUS! ANEM A VEURE’LS!

“LA VACA QUE VA PONDRE UN OU”
LA VACA MARGARIDA ESTAVA MOLT TRISTA… NO ES SENTIA ESPECIAL… LES ALTRES VAQUES DE LA GRANJA FAN MALABARS I VAN AMB BICICLETA, I ELLA NO EN SAP. LES GALLINES SÓN MOLT AMIGUES DE LA VACA MARGARIDA: NO ELS HI AGRADA VEURE-LA TRISTA..
AQUELLA NIT AL CORRAL HI HA UN BON ALDARULL… I L’ENDEMÀ AL MATÍ…
LA MARGARIDA HA POST UN OU!!!! QUINA ALGARAVIA!! TOTHOM HO VOLIA VEURE!!! QUE N’ESTAVA DE CONTENTA LA VACA MARGARIDA… ARA SI QUE ERA ESPECIAL…
LA MARGARIDA VA CUIDAR MOLT DEL SEU OU. LA RESTA DE VAQUES DESCONFIAVEN (LES VAQUES NO PONEN OUS!!!!) I ACUSAVEN A LES GALLINES…
UN DIA… L’OU S’ESQUERDA, ES TRENCA I… SURT…
UN POLLET!!!
LA MARGARIDA SE’L MIRA I EL POLLET LI CONTESTA: MUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUU!!! UNA VACA! DIU LA VACA MARGARIDA I LI VA POSAR MARIONA.

* “L’El·la del conte”

CLICA A LA IMATGE PER SENTIR LA HISTÒRIA

El·la era una nena com totes les demés: una nena especial!
Tenia una gran imaginació que combinava sempre amb tots els contes i histories i la feia ser sempre la protagonista.
Gaudia tant amb els contes…
Històries de tota mena que mantenien la seva imaginació sempre ben desperta:
S’imaginava amb una armadura lluitant contra un drac ferotge,
també que era una princesa esperant al seu príncep.
Un gos que sabia parlar,
un gat que feia malabars!
I un mico que menjava caramels, un nen amb plomes al cap!
L’El·la es sentia la protagonista de cada conte que llegia, de cada història que li explicaven.
Un dia va decidir que la vida en els contes era molt més divertida y emocionant que no pas la seva.
Així és com va prendre una decisió: volia que la seva vida fos un conte. No volia ser una nena normal, especial… volia viure mil històries! Però…
Quin conte seria? Potser un a on sortissin molts animals,
o un amb una història d’Amor o… millor encara! Un amb un monstre ferotge… No, no! Espera!
Millor un amb una nena que era un robot i que menjava sempre maduixes (a l’El·la li encanten les maduixes) i… i…. i… I un dia va menjar tantes maduixes que se li va posar una panxa gorda i no podia caminar i… I l’El·la començava a riure ella sola només d’imaginar-se aquell monstre tot rodó amb la cara tota vermella de tant menjar maduixes.
No acabava de decidir quin conte volia ser… Al final va tenir una idea!!! Volia ser un llibre en blanc o… millor encara: Una llibreta!
I així cada dia podria ser una nova historia per inventar. I es així com l’El·la és cada dia un nou conte per escriure, per imaginar…