Constel·lacions zodiacals ‘Taure’

SALUE! Som Raquel i Nadia, unes alumnes de 4º de optativa de llatí. Avui venim a parlar-vos del signe Taure. Hem escollit aquest signe perquè el seu nom ens va cridar l’atenció, ja que es molt semblant al nom de “Tauró” o també en llatí al nom “Taurus”. Voliem saber si el seu nom tenia relació amb aquest mite, i si era així, voliem saber el mite.

Taure és el segon signe astrològic del zodíac el qual es creuat pel Sol entre el 20 d’abril i el 20 de maig aproximadament segons els anys. Aquest signe s’associa històricament amb la constel·lació de Taure. Taure es lligat amb l’element clàssic de la Terra i es classifica, doncs, com un signe de l’element terra i de qualitat fixa. Està regit pel planeta i divinitat Venus, si bé alguns astròlegs consideren que el seu regent modern hauria de ser el planeta Ceres. Els seus colors són el rosa i el verd fosc i les pedres amb les quals s’identifica són el quars rosat i la maragda. Dins la personalitat de Taure hi apareixen, segons la major part de la comunitat astrològica, característiques com: la lentitud de reacció, la perseverança, l’obstinació, l’escassetat d’expressivitat comunicativa, la possessivitat, tant material com en les relacions humanes, i la fortalesa de voluntat. El símbol que representa aquest signe és un cercle amb dues banyes, imitant un brau, tot i que en alquímia el mateix signe es refereix al bismut.

El Taure (Taurus) és una de les constel·lacions del zodíac, el bou (Símbol del Taure). S’asseu gran i prominent en el cel nocturn, entre Àries a l’oest i Gemini a l’est; al nord està Perseu i Auriga, al sud-oest Orió, i al sud-est Eridà i Cetus. A l’est de la constel·lació està un dels cúmuls estel·lars més coneguts, fàcilment visible a ull nu, les Plèiades. Rere Aldebaran hi ha les Híades, el cúmul estel·lar obert més proper, que forma una V en el cel indicant el cap del bou. Un altre objecte, visible al telescopi, és la nebulosa del Cranc (M1), una supernova romanent al nord-est de Zeta.

 

Resultat d'imatges de CONSTEL.LACIÓ TAURE

Constel·lació de Taure

Taure és una constel·lació que correspon al segon signe zodiacal, però la precessió dels equinoccis ha fet que el signe de Taure sigui ocupat per la constel·lació d’Àries. Actualment el sol brilla sobre Taure entre el 13 de maig i el 21 de juny. Explica la mitologia grega que Zeus, enamorat d’Europa (una princesa fenícia molt bella) decidí seduir-la i per tal d’acostar-s’hi es transformà en un brau blanc. Europa i les seves donzelles collien flors a prop de la platja i ella encuriosida per la bellesa de la pell del brau l’acaronà. Aquest aprofità l’oportunitat, la féu muntar al seu llom i fugí al mar, nedant fins a l’illa de Creta. Llavors Zeus revelà la seva indentitat i Europa es convertí en la primera reina de Creta. Més tard, el déu recreà la forma del brau blanc al cel nocturn, la constel·lació de Taure.

Imatge relacionada

Zeus i Europa

Ens ha agradat molt el mite i la constel·lació, perquè sembla un signe fort com un bou, és molt interessant. Aquest mite ja el coneixiem perquè l’havíem fet a classe de llatí.

https://www.youtube.com/watch?v=JDfwd69R2v8

Nadia  Zayas i Raquel Aguilera   4ºA 1/06/2017

Porten tots els camins a Roma?

Saluete, discipuli!

Benvinguts al nostre bloc. D’entrada us he de dir que l’elecció del nom té un motiu de ser. L’expressió  llatina Omnes uiae Romam ducunt  siginifica ‘Tots els camins porten a Roma’. Pot ser que us esteu preguntant què significa això. Doncs bé, aquesta expressió no és pas actual, tot i que segur l’heu sentit algún cop, ja es feia  servir en època imperial. Ja sabeu que durant molt segles Roma fou la capital del món. Heu d’imaginar una gran xarxa de vies i camins que els romans utilitzaven per comunicar les regions de l’imperi amb Roma. Aquesta  xarxa va arribar a tenir gairebé 400 vies i més de 70.000 km de longitut, unint punts tan llunyans com Germania i Africa. Va arribar un moment en que si seguies aquesta xarxa de camins podies arribar a Roma des de qualsevol lloc de l’imperi.

Algunes de les vies d’època romana continúen estant presents en les nostres carreteres, com l’antiga Via Augusta que uneix Càdis i els Pirineus i l’AP-7 o l’antiga via de la Plata i l’actual Autovia Ruta de la Plata que uneix Gijón i Sevilla.

Per constatar aquesta dita, un laboratori creatiu ha dissenyat un mapa per demostrar que tots els camins porten a Roma amb un algoritme matemàtic http://www.lavanguardia.com/vangdata/20160218/302261488112/caminos-llevan-roma-todos.html

Si bé en temps romans l’expressió tenia a veure amb Roma com final de tots els camins i centre del món, avui en dia fa referència a que existeixen moltes formes d’aconseguir un objectiu. No existeix un únic camí, sinó que podem escollir o provar diferents formes d’arribar fins aquell lloc. Així, Roma es entesa de forma simbòlica amb els nostres objectius i els camins representen totes aquelles possibilitats que tenim per arribar al nostre fi. Així que m’agradaria que reflexionessiu sobre aquesta expressió i com podem relacionar-la amb tot allò que fem a classe.

Us volia compartir també aquest vídeo en el que una autora anònima es planteja la següent pregunta: Si todos los caminos llevan a Roma, ¿Cómo se sale de Roma?. Són moltes les vegades que sentirem aquesta expressió, així que per inaugurar el blog, us demano que deixeu aquí un comentari amb alguna referència actual d’aquesta dita.

Imatge de previsualització de YouTube

file_000

Enllaç a la pàgina de Facebook Omnes viae Romam ducunt https://www.facebook.com/OmnesviaeRomam/posts/1312130575520842 

Ualete!