Constel•lacions zodiacals ‘Aquari’

Hola, nosaltres venim a presentar-vos el signe d’Aquari i el seu origen mitològic.

  • Característiques del signe

Hi ha dos tipus d’aquaris: un és tímid, sensible, i pacient. L’altre tipus d’aquari és exuberant, viu i pot arribar a amagar les profunditats de la seva personalitat sota un aire frívol. Tots dos tipus d’aquari tenen una força de convicció i de la veritat molt forta i són tan honests que saben canviar les seves opinions si apareixen proves que mostren el contrari del que pensaven abans. Ells són capaços de veure els dos costats d’un argument ja que són un dels signes més tolerants. Estan oberts a la veritat i disposats a aprendre de tots.índice

Malgrat la personalitat oberta dels aquaris i del seu desig d’ajudar a la humanitat, no solen fer amics amb facilitat. Però una vegada que decideixen que mereix la pena estimar a algú, es convertiran en amic o amant disposat a sacrificar tot per la seva parella i ser fidel durant tota la seva vida. No obstant això, de vegades els toca viure la desil·lusió emocional perquè les persones que estimen els porten a exigir més de la seva parella del que és raonable. Si se li enganya a un aquari, la seva fúria és terrible.

  • Constel·lació

Aquesta constel·lació es troba sota el Quadrat de Pegàs, ocupa més d’un aqbgfdfgt2’8% del cel i la seva forma és la d’una casserola amb un llarg mànec discontinu, però és de difícil de localitzar, perquè els 58 estels que ho conformen són poc brillants.

 

 

  • Origen mitològic

La llegenda de la constel·lació d’aquari fa referència a un dels molts temes amorosos de Zeus.

En aquest cas es tracta de Ganímedes, el fill del Rei de Troia, a qui se li coneixia en les llegendes per ser un dels joves més bells del món dels mortals. Precisament per aquest motiu, un dia que es trobava a les muntanyes guardant els ramats del seu pare, Zeus va caure prendat d’ell i i es va convertir en àguila per raptar el príacuarioncep, però Zeus era un déu legal, per la qual cosa va complimentar a Laomedonte, rei de Troia, amb uns quants corcels divins immortals com a compensació per haver-se fet passar per àguila i per haver agafat al seu fill i portar-li-ho en contra de la seva voluntat. Llavors, es va portar a Ganímedes a l’Olimp, on es va convertir en el “coper” diví, la funció del qual era servir les copes dels déus, sempre sota la vigilància de l’enamorat Zeus.

I aquest mite està relacionat amb la constel·lació
perquè correspon amb la imatge d’un home carregat amb una gerra i es veu com el contingut de la gerra es vessa, com si fos a punt de servir la copa d’algun déu.

  • Imatges representatives del mite
    AquariusAndr22
  • Conclusió                                                                                                            Encara que hi hagin dos tipus de caràcters, tots dos tipus d’aquari tenen una força de convicció i de la veritat molt forta. Els aquaris són capaços de veure els dos costats d’un argument pel que són un dels signes més tolerants i sense prejudicis de tot el zodíac. Estan oberts a la veritat i disposats a aprendre de tots. Encara que la personalitat oberta dels aquaris i del seu desig d’ajudar a la humanitat, no solen fer amics amb facilitat. Normalment, solen ser un dels signes més tolerants de tots. En tema mitologic, la llegenda de la constel·lació d’aquari fa referència a un dels molts temes amorosos de Zeus. i aquest mite fa relació amb aquari ja que a la  constel·lació apareix la  imatge d’un home carregat amb una gerra i es veu com el contingut de la gerra es vessa, com si fos a punt de servir la copa d’algun déu.                           

 

 

Júlia Donaire Martells  i Sònia De La Torre Arnabat

02/06/2017

4rt ESO A

Constel·lacions zodiacals ‘Taure’

SALUE! Som Raquel i Nadia, unes alumnes de 4º de optativa de llatí. Avui venim a parlar-vos del signe Taure. Hem escollit aquest signe perquè el seu nom ens va cridar l’atenció, ja que es molt semblant al nom de “Tauró” o també en llatí al nom “Taurus”. Voliem saber si el seu nom tenia relació amb aquest mite, i si era així, voliem saber el mite.

Taure és el segon signe astrològic del zodíac el qual es creuat pel Sol entre el 20 d’abril i el 20 de maig aproximadament segons els anys. Aquest signe s’associa històricament amb la constel·lació de Taure. Taure es lligat amb l’element clàssic de la Terra i es classifica, doncs, com un signe de l’element terra i de qualitat fixa. Està regit pel planeta i divinitat Venus, si bé alguns astròlegs consideren que el seu regent modern hauria de ser el planeta Ceres. Els seus colors són el rosa i el verd fosc i les pedres amb les quals s’identifica són el quars rosat i la maragda. Dins la personalitat de Taure hi apareixen, segons la major part de la comunitat astrològica, característiques com: la lentitud de reacció, la perseverança, l’obstinació, l’escassetat d’expressivitat comunicativa, la possessivitat, tant material com en les relacions humanes, i la fortalesa de voluntat. El símbol que representa aquest signe és un cercle amb dues banyes, imitant un brau, tot i que en alquímia el mateix signe es refereix al bismut.

El Taure (Taurus) és una de les constel·lacions del zodíac, el bou (Símbol del Taure). S’asseu gran i prominent en el cel nocturn, entre Àries a l’oest i Gemini a l’est; al nord està Perseu i Auriga, al sud-oest Orió, i al sud-est Eridà i Cetus. A l’est de la constel·lació està un dels cúmuls estel·lars més coneguts, fàcilment visible a ull nu, les Plèiades. Rere Aldebaran hi ha les Híades, el cúmul estel·lar obert més proper, que forma una V en el cel indicant el cap del bou. Un altre objecte, visible al telescopi, és la nebulosa del Cranc (M1), una supernova romanent al nord-est de Zeta.

 

Resultat d'imatges de CONSTEL.LACIÓ TAURE

Constel·lació de Taure

Taure és una constel·lació que correspon al segon signe zodiacal, però la precessió dels equinoccis ha fet que el signe de Taure sigui ocupat per la constel·lació d’Àries. Actualment el sol brilla sobre Taure entre el 13 de maig i el 21 de juny. Explica la mitologia grega que Zeus, enamorat d’Europa (una princesa fenícia molt bella) decidí seduir-la i per tal d’acostar-s’hi es transformà en un brau blanc. Europa i les seves donzelles collien flors a prop de la platja i ella encuriosida per la bellesa de la pell del brau l’acaronà. Aquest aprofità l’oportunitat, la féu muntar al seu llom i fugí al mar, nedant fins a l’illa de Creta. Llavors Zeus revelà la seva indentitat i Europa es convertí en la primera reina de Creta. Més tard, el déu recreà la forma del brau blanc al cel nocturn, la constel·lació de Taure.

Imatge relacionada

Zeus i Europa

Ens ha agradat molt el mite i la constel·lació, perquè sembla un signe fort com un bou, és molt interessant. Aquest mite ja el coneixiem perquè l’havíem fet a classe de llatí.

https://www.youtube.com/watch?v=JDfwd69R2v8

Nadia  Zayas i Raquel Aguilera   4ºA 1/06/2017

Tòpics literàris horacians

Benvolguts, ambulantes, 

Aquesta setmana a 2n de batxillerat hem estat treballant Horaci, un dels poetes més representatius de la literatura llatina. Hem parlat sobre la seva vida, hem escoltat i llegit alguns dels seus poemes i ens hem adonat que el seu llegat arriba fins als nostres dies, que la seva poesia es veu reflectida en molts autors posteriors de la literatura i que les seves paraules potser són més actuals del que podriem haver imaginat. Tant és així que he demanat als alumnes que es deixessin emportar per l’inspiració de les muses i cerquessin en l’actualitat, o millor dit, en les seves vides allò que els feia sentir-se identificats amb alguns dels tòpics horacians. Ells han creat uns petits vídeos on ens mostren que representen per a ells els tòpics dels Carpe diem, Beatus ille, Frugaliter, Tempus fugit i Aurea mediocritasEn ell ens mostren com aquests preceptes de vida senzilla, allunyada dels excessos, de la inexorabilitat del pas del temps o del valor dels petits moments del dia són presents en la seva vida.

Esperem que us agradi!

Ualete.

Benvinguda, Proserpina!

Avete!

Aprofitant l’arribada de la primavera aquesta setmana, volia compartir amb vosaltres el projecte audiovisual que vam realitzar amb els alumnes de 4t el mes passat. És un curtmetratge sobre el mite de Proserpina i com està relacionada la seva història amb la succesió de les estacions.

L’alumne Sònia De la Torre ens explica així el mite:

Creiem que no existeix una única forma d’aprendre, que els camins a recórrer per arribar al coneixement són innumerables. És evident que no és el mateix experimentar en la pròpia pell els sentiments que veure’ls a través d’una pantalla, ni escoltar un mite clàssic que representar-lo. Aquí Samantha Villar diria… ‘Cómo no es lo mismo contarlo que vivirlo…’ ens vam deixar emportar per aquesta aventura. Van ser dies molt intensos plens d’ assajos, proves de vestuari, cerca de localitats per fer els exteriors, retocs de guió… Però teniem presa l’espurna de l’il·lusió. Fins que va arribar el moment de la veritat, nerviosos i amb moltes ganes, els nostres actors i actrius van donar la talla durant dos caps de setmana. Van passar per maquillatge i perruqueria, vestuari, van seguir les indicacions de la directora de rodatge, van fer mil i una tomes de cada escena, van passar molt fred (anaven descalços, els valents), però tot aquest esforç va valdre la pena. Hem patit, hem treballat, hem caigut i tornat a aixecar, hem après a treballar i ser un equip, a fer sacrificis i mirar pel bé comú… Pot ser hem après alguna cosa més que el mite de Prosèrpina, no creieu?

FACIENDO DISCIMUS

 Gràcies de nou per implicar-vos tant en aquest projecte, nois. Ha estat una experiència única.

Esperem que us agradi!

Valete!

Porten tots els camins a Roma?

Saluete, discipuli!

Benvinguts al nostre bloc. D’entrada us he de dir que l’elecció del nom té un motiu de ser. L’expressió  llatina Omnes uiae Romam ducunt  siginifica ‘Tots els camins porten a Roma’. Pot ser que us esteu preguntant què significa això. Doncs bé, aquesta expressió no és pas actual, tot i que segur l’heu sentit algún cop, ja es feia  servir en època imperial. Ja sabeu que durant molt segles Roma fou la capital del món. Heu d’imaginar una gran xarxa de vies i camins que els romans utilitzaven per comunicar les regions de l’imperi amb Roma. Aquesta  xarxa va arribar a tenir gairebé 400 vies i més de 70.000 km de longitut, unint punts tan llunyans com Germania i Africa. Va arribar un moment en que si seguies aquesta xarxa de camins podies arribar a Roma des de qualsevol lloc de l’imperi.

Algunes de les vies d’època romana continúen estant presents en les nostres carreteres, com l’antiga Via Augusta que uneix Càdis i els Pirineus i l’AP-7 o l’antiga via de la Plata i l’actual Autovia Ruta de la Plata que uneix Gijón i Sevilla.

Per constatar aquesta dita, un laboratori creatiu ha dissenyat un mapa per demostrar que tots els camins porten a Roma amb un algoritme matemàtic http://www.lavanguardia.com/vangdata/20160218/302261488112/caminos-llevan-roma-todos.html

Si bé en temps romans l’expressió tenia a veure amb Roma com final de tots els camins i centre del món, avui en dia fa referència a que existeixen moltes formes d’aconseguir un objectiu. No existeix un únic camí, sinó que podem escollir o provar diferents formes d’arribar fins aquell lloc. Així, Roma es entesa de forma simbòlica amb els nostres objectius i els camins representen totes aquelles possibilitats que tenim per arribar al nostre fi. Així que m’agradaria que reflexionessiu sobre aquesta expressió i com podem relacionar-la amb tot allò que fem a classe.

Us volia compartir també aquest vídeo en el que una autora anònima es planteja la següent pregunta: Si todos los caminos llevan a Roma, ¿Cómo se sale de Roma?. Són moltes les vegades que sentirem aquesta expressió, així que per inaugurar el blog, us demano que deixeu aquí un comentari amb alguna referència actual d’aquesta dita.

Imatge de previsualització de YouTube

file_000

Enllaç a la pàgina de Facebook Omnes viae Romam ducunt https://www.facebook.com/OmnesviaeRomam/posts/1312130575520842 

Ualete!