Benvinguda, Proserpina!

Avete!

Aprofitant l’arribada de la primavera aquesta setmana, volia compartir amb vosaltres el projecte audiovisual que vam realitzar amb els alumnes de 4t el mes passat. És un curtmetratge sobre el mite de Proserpina i com està relacionada la seva història amb la succesió de les estacions.

L’alumne Sònia De la Torre ens explica així el mite:

Creiem que no existeix una única forma d’aprendre, que els camins a recórrer per arribar al coneixement són innumerables. És evident que no és el mateix experimentar en la pròpia pell els sentiments que veure’ls a través d’una pantalla, ni escoltar un mite clàssic que representar-lo. Aquí Samantha Villar diria… ‘Cómo no es lo mismo contarlo que vivirlo…’ ens vam deixar emportar per aquesta aventura. Van ser dies molt intensos plens d’ assajos, proves de vestuari, cerca de localitats per fer els exteriors, retocs de guió… Però teniem presa l’espurna de l’il·lusió. Fins que va arribar el moment de la veritat, nerviosos i amb moltes ganes, els nostres actors i actrius van donar la talla durant dos caps de setmana. Van passar per maquillatge i perruqueria, vestuari, van seguir les indicacions de la directora de rodatge, van fer mil i una tomes de cada escena, van passar molt fred (anaven descalços, els valents), però tot aquest esforç va valdre la pena. Hem patit, hem treballat, hem caigut i tornat a aixecar, hem après a treballar i ser un equip, a fer sacrificis i mirar pel bé comú… Pot ser hem après alguna cosa més que el mite de Prosèrpina, no creieu?

FACIENDO DISCIMUS

 Gràcies de nou per implicar-vos tant en aquest projecte, nois. Ha estat una experiència única.

Esperem que us agradi!

Valete!

Porten tots els camins a Roma?

Saluete, discipuli!

Benvinguts al nostre bloc. D’entrada us he de dir que l’elecció del nom té un motiu de ser. L’expressió  llatina Omnes uiae Romam ducunt  siginifica ‘Tots els camins porten a Roma’. Pot ser que us esteu preguntant què significa això. Doncs bé, aquesta expressió no és pas actual, tot i que segur l’heu sentit algún cop, ja es feia  servir en època imperial. Ja sabeu que durant molt segles Roma fou la capital del món. Heu d’imaginar una gran xarxa de vies i camins que els romans utilitzaven per comunicar les regions de l’imperi amb Roma. Aquesta  xarxa va arribar a tenir gairebé 400 vies i més de 70.000 km de longitut, unint punts tan llunyans com Germania i Africa. Va arribar un moment en que si seguies aquesta xarxa de camins podies arribar a Roma des de qualsevol lloc de l’imperi.

Algunes de les vies d’època romana continúen estant presents en les nostres carreteres, com l’antiga Via Augusta que uneix Càdis i els Pirineus i l’AP-7 o l’antiga via de la Plata i l’actual Autovia Ruta de la Plata que uneix Gijón i Sevilla.

Per constatar aquesta dita, un laboratori creatiu ha dissenyat un mapa per demostrar que tots els camins porten a Roma amb un algoritme matemàtic http://www.lavanguardia.com/vangdata/20160218/302261488112/caminos-llevan-roma-todos.html

Si bé en temps romans l’expressió tenia a veure amb Roma com final de tots els camins i centre del món, avui en dia fa referència a que existeixen moltes formes d’aconseguir un objectiu. No existeix un únic camí, sinó que podem escollir o provar diferents formes d’arribar fins aquell lloc. Així, Roma es entesa de forma simbòlica amb els nostres objectius i els camins representen totes aquelles possibilitats que tenim per arribar al nostre fi. Així que m’agradaria que reflexionessiu sobre aquesta expressió i com podem relacionar-la amb tot allò que fem a classe.

Us volia compartir també aquest vídeo en el que una autora anònima es planteja la següent pregunta: Si todos los caminos llevan a Roma, ¿Cómo se sale de Roma?. Són moltes les vegades que sentirem aquesta expressió, així que per inaugurar el blog, us demano que deixeu aquí un comentari amb alguna referència actual d’aquesta dita.

Imatge de previsualització de YouTube

file_000

Enllaç a la pàgina de Facebook Omnes viae Romam ducunt https://www.facebook.com/OmnesviaeRomam/posts/1312130575520842 

Ualete!