Fa uns dies vam veure el documental “La doctrina del xoc”, basat en el llibre del mateix títol, en el qual Naomi Klein ens descobreix algunes de les claus que s’amaguen després de l’economia neoliberal que regeix el nostre present.
Sosté, amb dades contrastades, que el neoliberalisme, inspirat en les teories de l’economista Milton Friedman pretén acabar amb els drets socioeconòmics i sociopolítics de la població, mitjançant impactes en la psicologia social -shocks- derivats de desastres o contingències (guerres, 11-S , desastres naturals …) de manera que, davant la commoció i la confusió que provoquen, es puguin fer les reformes més impopulars sense resistència social.
Dit d’una altra manera: la por, la repressió, la incertesa … com armes del “capitalisme del desastre”, com a forma de fer-nos empassar la pèrdua de drets i llibertats, d’acceptar la precarietat o la pobresa, el repartiment injust de la riquesa. No se si tot el que compta Naomi Klein és cert, però si crec que la crisi actual és possible -i molt rendible per al gran capital perquè la por s’utilitza de manera sistemàtica per mantenir submisa a la població. Efectivament, ho han aconseguit: cada dia ens bombardegen amb mals auguris, amb fosques previsions, i en les converses dels bars, als autobusos, a la cua del pa … el que pot palpar és la por generalitzada al futur. En el mateix documental, es recorda la famosa frase del president Franklin D. Roosevelt en la qual, davant la depressió derivada del crac econòmic de 1929, prevenia als nord-americans: “de l’únic que hem de tenir por és al propi por”. Estic d’acord i crec que hem de fer el que sigui per combatre aquesta por que volen injectar, així que m’atreveixo a convidar-vos a proposar i compartir mesures de “teràpia antishock”.
Aquí van algunes:
- No creure la mentida que som culpables del que està passant. Els culpables són els banquers i els grans especuladors, cobdiciosos i insaciables en el seu afany d’enriquir-, i els governants còmplices que han tolerat o donat suport a aquest estat de coses.
- No creure que no hi ha altres alternatives possibles. N’hi ha, i tenen a veure amb repartir i compartir, amb la solidaritat i el suport mutu, amb la convivència i la fraternitat, amb la igualtat i la justícia …
- Fer més i més coses juntes, col·lectivament: celebrar, festejar, ballar, cantar, crear, fer música, pintar murals, cuinar, menjar, construir coses (projectes, alternatives …) …
- Reciclar, reutilitzar, reparar, aprofitar i compartir els recursos existents, allargar la vida útil dels aparells, dels objectes …
- Negar-se a seguir el joc: no malgasto, no consum, no pagament … Riure molt, divertir-nos, jugar, gaudir de les coses senzilles …
- Freqüentar als amics i amigues, fer noves amistats, multiplicar els espais i moments per a la trobada interpersonal, comunitari, per a la convivència, per cuidar-nos mútuament …
Deixa un comentari