Amb ulls d’infant

La revolució digital ha modificat de manera considerable la gestió de la informació i de les relacions de la societat actual. Aquesta revolució ha provocat que des de ben petits els infants hagin estat envoltats d’aparells digitals que ben aviat coneixeran i dominaran.

És per això que des de l’escola no ens podem quedar al marge i cal plantejar canvis tan estructurals com metodològics per adaptar-nos a aquesta situació i aconseguir preparar els infants per aquest canvi, oferint-los  recursos, criteris i coneixements.

Una eina per oferir-los aquests coneixements, són les càmeres digitals, que els permet veure el món a través d’un objectiu. Poder fer servir una càmera, desperta molt d’interès en els infants, ja que principalment els fa sentir autònoms i responsables, a més a més d’estar reproduint accions del mon dels adults. Evidentment els interessos a l’hora de fer fotografies seran diferents que dels adults i generalment si no els hi donem consignes o pautes, els infants darrera el seu instint de descoberta, comencen a fer fotos a tot allò que els envolta, per descobrir com es veu allò a través dúna pantalla. Sembla com si a través d’aquesta, poguessin caçar moments i elements del seu entorn i tenir-los per sempre dins d’aqull objectiu.

El primer pas per facilitar l’ús de les càmeres podria ser a través d’un taller de fotografia on en petits grups els infants poden practicar amb lús de les càmeres mentre fotografien allò que se’ls hi proposa amb l’objectiu de construir un diari .

Un cop ja dominen l’ús de les càmeres, resulta molt interessant realitzar un treball  d’emocions on per equips i respectant sempre els seus rols, els infants treballen de forma cooperativa, potenciant el reconeixement de les emocions, fomentant l’expressió i el llenguatge, autoregulant-se i compartint els seus aprenentatges amb els companys. Es tracta de que cada grup construeixi el seu llibre de les emocions, captant la imatge amb lescàmeres, posant nom a les emocions, expressant allò que senten, fent un  muntatge i finalment mostrant-lo amb la resta de la comunitat educativa.

Per acabar, penso que cal perdre la por i deixar que els infants puguin fer ús d’aquests aparells, ja que resulta un recurs fàcil, econòmic i molt útil, que ens ofereix un ampli ventall de possibilitats.

imatge extreta de clippingpathking.com

 

Presentació

Hola sóc la Laura, actualment treballo com a mestra d’infantil a l’escola Francesc Macià de Vilassar de Dalt. Aquest curs estic de tutora d’una de les aules de P4, la classe dels Espígols. En aquesta aula hi ha 19 alumnes, 7 són nenes i 12 nens. És un grup molt divertit i dinàmic!

(Imatge: Blog de Claudi Puchades. http://claudipuchades.blogspot.com/2015/05/camps-despigol.html)

L’escola és de dues línies, malgrat aquest curs hi ha cursos que s’han  triplicat i tot i ser una escola de poble, és una escola força gran amb un total d’uns 400 alumnes.