Descobert un tipus de planeta de gran mida i de massa rocosa

El Kepler 10c té una superfície equivalent a 17 terres i també gira al voltant d’un astre lluminós

03.06.2014 | 07:59

Imatge virtual del Kepler 10c. diari de girona

GINEBRA | EFE Un equip internacional d’astrònoms dirigits per la Universitat de Ginebra ha establert l’existència d’un nou tipus de planeta, de composició rocosa i d’una massa 17 vegades més gran que la Terra, va informar ahir el centre docent. La característica rocosa d’aquest planeta, batejat com a Kepler-10c pel nom del satèl·lit que el va detectar per primera vegada, implica la possibilitat de vida en ell, segons el científic Stéphane Udry, coautor de l’estudi, citat en el comunicat de la universitat.
El nou planeta se situa a uns 560 anys llum de la Terra, el que significa que està una mica més lluny que el Kepler-186f, que va ser el primer planeta que es va descobrir fora del sistema solar, fa al voltant de dos mesos, amb una mida comparable a la Terra i en el qual es creu que pot existir aigua en estat líquid.
Kepler-10c dóna voltes al voltant d’una estrella semblant al sol a 45 dies i es troba en la direcció de la constel·lació del Drac. D’aquesta manera, la troballa que Kepler 10c té també profundes implicacions en el nostre coneixement de la història de l’Univers i en les possibilitats que sorgeixi la vida. Es calcula que la seva edat és de 11.000 milions d’anys, és a dir 3.000 milions d’anys després del “Big-Bang”, una època en què eren escassos els elements químics necessaris per a la creació de grans planetes rocosos, com el silici i el ferro.
L’Univers primitiu només contenia hidrogen i heli. Els elements pesats que es necessiten per formar planetes rocosos, com el silici o el ferro, no existien al principi, i van haver de ser creats en els forns de fusió de les primeres generacions d’estrelles. Quan aquestes estrelles van explotar, disseminar aquests ingredients essencials a través de l’espai, de manera que (com succeeix amb el nostre Sol) es van incorporar a les noves generacions d’estrelles i van permetre la formació de planetes.
Aquesta troballa és també una prova que hi va haver planetes de tipus terrestre que es van formar molt aviat en la història de l’univers i que, per tant, els astrònoms no han de descuidar en els seus estudis les estrelles més antigues en la seva recerca de planetes habitables.
D’aquesta manera, la troballa que Kepler 10c té també profundes implicacions en el nostre coneixement de la història de l’Univers i en les possibilitats que sorgeixi la vida.