Les tauletes i noves tecnologies són molt engrescadores i dinàmiques pels infants, per tant, quan tenen a les seves mans una eina com aquesta l’exploren i l’utilitzen de manera intuïtiva. Quan un nen o nena fa una fotografia la imatge es queda de manera fitxa, és a dir, tenen temps per observar-la, mirar-la, reflexionar respecte a ella. En una societat que la immediatesa està a l’ordre del dia, és una manera de parar la realitat i captivar-la. A més la imatge tant pot ser d’un objecte o persona. Per exemple moltes vegades volem treballar les emocions de manera abstracta, amb una imatge real d’un company seu o companya seva no serà un concepte tan allunyat d’ells sinó que podran associar l’emoció amb la imatge del company o companya. A més es fomentarà l’expressió verbal respecte el que hi veuen a la imatge, que els transmet, si els hi agrada o no, i compartir-ho amb el grup classe. En edats tan primerenques es primordial poder parlar amb rotllana i expressar el que observen i els interessa.
Reflexionant respecte a l’aula els espais i racons que tenim sí que hi ha alguns que fomenten la part visual, però no amb cap element que de manera autònoma l’infant pugui tenir. Podria ser molt interessant tenir un espai on hi hagi una càmera i un lloc per penjar totes les fotos que facin. Els infants que han fet fotografies expliquessin per què han fet la foto i que hi veuen i els altres infants també podrien dir que observen. Probablement, si els hi preguntéssim els infants com els hi agradaria tenir la seva classe ens trobaríem amb espais de molta reflexió i dinamització alhora.
