Els estudiants d’avui dia han estat en contacte amb les tecnologies des dels primers estadis de la seva infantesa, són el que s’anomena nadius digitals. Tenen facilitat per a la comprensió del funcionament bàsic dels dispositius i el programari, però això no vol dir que entenguin millor el marc digital en el qual es desenvolupa la societat actual. És més necessari que mai reivindicar una formació humanística associada a les noves tecnologies, que permeti una comprensió de l’entorn digital i que, a més, contribueixi a fer els ciutadans més crítics i implicats en l’esdevenir de la societat. 

Una de les problemàtiques principals a les quals l’educació contemporània ha de fer front és el pas d’una societat digitalment analfabeta, en el millor dels casos immigrant digital, a una en la qual els usuaris són habituals de la tecnologia des dels primers estadis de la infantesa. Des de ben petits, els nous ciutadans conviuen amb els dispositius digitals com a elements normals d’ús per a tasques diverses: són el que hem convingut a anomenar nadius digitals.

Aquest concepte, que Marc Prensky va formalitzar a principis de segle, pretén diferenciar els individus que han nascut ja amb la popularització dels dispositius digitals i les xarxes de comunicacions de les generacions anteriors.

Com hem d’anomenar aquests «nous» estudiants d’avui? Alguns s’hi refereixen com la generació N (per net, xarxa en anglès) o la generació D (per digital). Però la designació més útil que he trobat per a ells és la de nadius digitals. Els nostres estudiants d’avui són tots «parlants nadius» del llenguatge digital dels ordinadors, els videojocs i Internet.

Aquesta diferenciació, que pot ser útil per parlar del conflicte generacional entre els nadius i els immigrants digitals, per plantejar les diferències pròpies de la convivència diària amb els dispositius i el programari, no pot ser portada al terreny de l’habilitat informàtica ni, encara menys, al de la comprensió de l’ecosistema digital. Prensky va encunyar el terme com a part del debat sobre les mancances del sistema educatiu americà per fer front a les necessitats dels nous nadius digitals. Però ja en l’article original (Marc Prensky, «Nativos Digitales, Inmigrantes Digitales», From On the Horizon, MCB University Press, vol. 9 núm. 5, octubre 2001), l’autor atribueix als nadius digitals unes capacitats de comprensió i d’ús avançat de les tecnologies digitals que aquests no semblen mostrar.

Els nadius digitals tenen facilitat per a la comprensió del funcionament bàsic dels dispositius i el programari, però tenen les mateixes dificultats que les generacions anteriors per entendre el funcionament de l’ecosistema social. Cal que algú els faciliti els recursos necessaris per entendre el marc digital en el qual es desenvolupa la societat actual. Si som capaços de fer-ho, de tal manera que els processos de comprensió es donin en un context apte per a la creació de mapes mentals propis, aconseguirem, de retruc, ciutadans més crítics i implicats en l’esdevenir de la societat.

Durant molt de temps hem deixat en mans del pas del temps la solució a les problemàtiques educatives derivades de l’adaptació a l’entorn digital, pensant que serien els nadius digitals, a mesura que aquests poblessin les aules, els qui provocarien el canvi necessari en els mecanismes docents. Però, com bé descriuen Benett, Maton i Kervin a The ‘digital natives’ debate: A critical review of the evidence, no hi ha cap estudi que demostri que els nadius digitals són més aptes, a priori, per a l’ús de la tecnologia: l’habilitat dels individus està relacionada amb les capacitats naturals, la formació i l’experiència, no amb la data de naixement. El judici que diu que els nadius digitals tenen un sofisticat coneixement i unes altes capacitats per a les tecnologies de la informació ha de ser, com a mínim, relativitzat.

Una mostra clara de la despreocupació per a la creació de coneixement a l’entorn del marc en el qual es desenvolupen les tecnologies digitals és la no-incorporació de matèries relacionades als plans docents escolars. Encara avui la formació en tecnologia continua sent molt bàsica, enfocada a un ús purament pràctic, i no a la comprensió del seu funcionament. En alguns entorns hem avançat introduint petites nocions sobre programació o gestió de sistemes, però sempre amb una intenció purament funcional i sense l’anàlisi i la reflexió necessàries per generar un coneixement sostenible de l’entorn digital.