En els darrers anys la facilitat per realitzar fotografies mitjançant el mòbil o les tauletes ha facilitat que aquesta activitat passi a formar part del nostre dia a dia.

A les Escoles, la immortalització de certes activitats, instants de joc, progressos, etc ha esdevingut una eina molt últil per documentar el dia a dia a l’Escola, per ajudar als infants a recordar les vivències, les seves relacions i els progressos  i aprenentatges que tenen lloc a l’Escola i, d’aquesta manera poder-ne fer més partíceps a les famíies.

Fa temps que constato com als infants els agrada fer fotografies del seu dia a dia, com a imitació dels adults i per ensenyar-nos el seu punt de vista, les coses que per ells són importants.  Una construcció de peces que els ha costat de fer, una capseta que els agrada, un ocellet que veuen per la finestra…  Tot és susceptible de ser fotografiat.

Sóc partidària d’oferir dispositius perquè puguin fer fotografies a l’aula. En una escola com la meva, amb gran part dels infants nouvinguts, és una eina molt útil per motivar i afavorir la comunicació. Em sembla interessant incorporar activitats a l’aula sempre que sigui justificat i tant nens/es com adult sàpiguen quin és l’objectiu (que, perquè no, alguna vegada pot ser purament lúdic o artístic).

Se m’acudeixen moltíssimes activitats per potenciar la seva autonomia, expressió oral, llenguatge matemàtic  i sensibilitat artística i emocional a través de la seva mirada fotogràfica:

– Fotografiar la seva joguina preferida de l’aula i explicar-ne el motiu

– Fotografiar expressions de la cara

– Oferir petits reptes a fotografiar: una torre d’un nombre determinat de peces, tots el números que trobin pels espais habituals de l’escola (el rellotge, el número d’aula, etc), el prestatge que conté més contes…

– Objectes amb una característica en concret: d’una forma, d’un color,…

– Etc…