Cavalls del Vent (juliol 2018)

Cavalls del Vent és el nom d’una travessa circular entre vuit refugis situats en el Parc Natural del Cadí-Moixeró. La longitud total és d’uns 82km i el desnivell positiu és de més de 5000m. La velocitat de realització depèn de cadascú i de quins paràmetres es vulguin gaudir, en el cas que us presento: la geologia!

Geològicament, la totalitat del recorregut transcorre pels Pirineus. En les tres imatges es pot veure el recorregut sobre del mapa topogràfic i/o el geològic (també es pot obrir en el següent mapa d’instamaps: Link)

CavallsVent_topografiaCavallsVent_topografiageoCavallsVent_geo

 

30/06/2018: Sortida des de Bagà en cotxe i aproximació fins al Refugi de Rebost (uns 15minuts caminant des d’on es pot aparcar). Des del mirador del Refugi, hom pot prendre una idea de les roques que anirà trepitjant (el mapa geològic del Parc Natural es troba en aquest enllaç: Link)

RefugiRebost_IV_mod(modificada de: Mirador del Refugi de Rebost, Una mirada a la història del Pirineu; Parc Natural del Cadí-Moixeró, Generalitat de Catalunya; Link)

Aquesta etapa és curta (7km) i acaba fent nit al Refugi Niu de l’Àliga. Geològicament, transcorre per roques d’edat paleozoica, concretament del Devonià i Carbonífer afectades per l’orogènia herciniana.

Geologia_Tosa(extreta de: Itinerari geològic Coll de Pal – La Tosa, Parc Natural del Cadí-Moixeró, Generalitat de Catalunya; Joan Casòliva; Link)

 

01/07/2018: Refugi Niu de l’Àliga fins al Refugi Serrat de les Esposes. En aquest tram les roques que afloren també són d’edat paleozoica (Devonià i Carbonífer) i estan deformades.

20180701_ (5) Vistes Penyes Altes_mod

 

02/07/2018: Aquesta és una etapa on es passa un refugi (Cortals de l’Ingla) abans d’arribar al Refugi de Prat d’Aguiló. És justament poc després de passar aquest refugi que es creua la discontinuïtat entre les roques carboníferes i les permianes. Aquesta discontinuïtat existeix perquè les roques del Permià no estan afectades per l’orogènia herciniana. Just en sortir del Refugi Serrat de les Esposes afloren les pissarres del vídeo.

Imatge de previsualització de YouTube

Per allà on es passa es poden veure molts arbres amb el tronc ondulat, com el que mostro en el vídeo.

Imatge de previsualització de YouTube

Del Mesozoic només hi ha una part del Cretaci superior, concretament roques pròpies d’un ambient continental i les que corresponen a la fàcies Garumnià. La majoria del recorregut transcorre per roques del Paleocè, menys cap al final, on en descendir per arribar al refugi es tornen a creuar roques del Cretaci i alguns sediments d’edat holocena.

SerraDelCadí_Geologia(extret de: Link)

El més curiós és que justament al costat del Refugi de Prat d’Aguiló hi ha un aflorament de roques ígnies (probablement volcàniques o hipabissals) de l’Estefanià (una sèrie del Carbonífer superior).

Imatge de previsualització de YouTube

 

03/07/2018: El dia comença amb l’ascensió a la Serra del Cadí per una sèrie del Paleocè i Eocè. En les roques del Eocè es poden trobar nummulits i alveolines, que són foraminífers d’aquesta època.

SerraDelCadí_Interpretacio(Fotografia de la Serra del Cadí amb la interpretació d’alguns estrats i la marca de cabussament cap al sud)

SerraDelCadí_Geologia_II(extret de: Link)

Poc després d’agafar la pista del Pedraforca, la sèrie finalitza pel contacte amb un encavalcament que posa en contacte les roques mencionades amb les del Cretaci superior. La resta del dia transcorre per aquest mantell (Mantell inferior del Pedraforca) fins al refugi del Gresolet que es troba en uns dipòsits col·luvials de l’Holocè i al límit de l’encavalcament lubricat pels guixos del Triàsic de la fàcies Keuper.

En la carretera es pot observar un contacte discordant entre uns conglomerats sin-tectònics (és a dir, es van dipositar mentre els Pirineus es deformaven) i les roques del Cretaci superior. En la imatge es pot veure la interpretació d’aquest contacte erosiu.

Pedraforca_conglomeratsSIN

 

04/07/2018: La majoria de l’etapa transcorre per margues de l’Eocè fins a deixar la pista i començar a ascendir pels Empedrats cap al Refugi de Sant Jordi. A partir d’aquí es baixa (les capes cabussen cap al sud) en la sèrie caracteritzada per potents estrats de calcària molt remarcables en el paisatge fins al Cretaci superior.

IMG_3224_mod

 

05/07/2018: L’últim tram fins arribar al Refugi de Rebost altre cop es caracteritza perquè el camí va travessant les discordàncies entre el Cretaci superior i el Triàsic superior, entre el Triàsic superior i l’inferior i entre el Triàsic inferior i el Permià, fins finalment travessar l’existent entre el Permià i les roques paleozoiques afectades per l’orogènia herciniana, on es troba el refugi.

TarjadePas

 

Parcs Nacionals EUA (juliol 2013)

18/07/2013: Arribada a San Francisco al vespre

19/07/2013: Tot i ser un viatge dedicat als parcs nacionals, val la pena passar dos dies a San Francisco. El primer dia es pot fer una visita guiada (de les que al final es dona la voluntat), anar a les POS (Public Open Spaces) i a la Lombard Street (tot i estar massificada, és encantadora).

20/07/2013: El segon dia es pot visitar la Pier39 que és on hi ha els lleons marins (tot i que a l’estiu no n’hi ha gaires) i fer una ruta amb bicicleta pel Golden Gate Bridge. Aquesta ruta és molt típica de fer i per tant està massificada fins al punt de formar-se embussos i mals rotllos en algunes zones. Per dinar un Clam Chowder al Fihserman’s Wharf i de tornada cap al centre es pot passejar pels molls, des d’on es veu la Treasure Island i veure el mercat en el Ferry Building

21/07/2013: Conducció ara sí cap al Yosemite National Park atravessant el Bay Bridege, agafant la 580 i la 120 east. Com que és el primer parc, cal la pena comprar l’abonament anual per a la resta de parcs (uns 80$), és veritat que les vacances són molt més curtes que això, però amb quatre parcs d’amortitza. El paisatge és espectacular: arbres altíssims, parets de granit tallades com per ganivets i una vall amplíssima! El famós Half Dome (foto) és impressionant. En arribar a la tarda val la pena visitar les Yosemite Falls, ja que és una excursió curta. Econòmicament, cal allunyar-se del parc per a dormir, sobretot si com és el cas no es fa amb temps!

20130721 Yosemite (106) Merced River

22/07/2013: Excursió al Cathedral Lake. Aquesta zona es troba al nord del parc i no és gaire coneguda i per tant molt recomanable per a gaudir de la naturalesa.  És un lloc on es pot fer una remulladeta a 3000m d’altitud, tot i que cal vigilar perquè l’erosió ha fet que aquest llac guanyi profunditat molt ràpidament. A més, una pluja que comença amb quatre gotes, pot convertir-se en una super tormenta en pocs segons. Geològicament és una zona de granits on es poden veure moltes fases d’intrusions i cosos ignis amb fenocristalls de feldspat de més de 5cm (foto). A la tarda, és recomanable parar al Tenaya Lake i al Olmsted Point (foto) on en aquest darrer es veu perfectament la forma d’U de la vall, pròpia d’un modelat glacial i nombrosos blocs errants de granit de més 1 metre cúbic. Per a veure sequoies gegants de tornada per la carretera un possible lloc és al Toulome Groves.

20130722 Yosemite (203) Cathedral Lake 20130722 Yosemite (619) Olmsted Point

23/07/2013: Visita a les Vernal Falls (cal anar aviat), al Glacier Point on en aquest darrer es pot pujar en cotxe o caminant i des d’on hi ha unes vistes espectaculars, al Sentinel Dome i al Tunnel View. Geològicament, les intrusions granítiques tenen entre 100 i 80 Ma i 200ka, i quan les roques es van exhumar el modelat glacial es va imposar al modelat fluvial previ. Com que actualment, no hi ha glaceres, la vall s’ha reomplert amb sediments fluvials i de dinàmica de vessants. Lamentablement, la morena frontal va ser dinamitada antròpicament.

20130723 Yosemite (284) Glacier Point

24/07/2013: Conducció al llarg del Death Valley National Park. A aquesta parc se l’anomena Cabinet of Wonders pels geòlegs i geòlogues i és que tot el que es veu és nou i espectacular: sense vegetació es poden observar tots els tipus de roques existents i les relacions entre elles, a part d’una espectacular dinàmica externa pròpia d’ambients àrids. Les parades que es fan a 50ºC són al llarg de la carretera (Father Crowley Vista Point, Paramint Valley, Mesquite Flat Sand Dunes i Zabriskie Point (foto)), però queden per visitar l’Artist Palette Badwater, el Mosaic Canyon i el RaceTrack.

20130724 Death Valley (214) Zabriskie Point

25/07/2013: Las Vegas

26/07/2013: Arribada al Zion National Park a la tarda i excursió al Canyon Overlook on pel camí es pot observar estratificació creuada en unes sorres de fa 180Ma (foto). Com que la zona està amenaçada per perill de tempestes fortes, algunes zones estan tancades (Angels Landing i Observation Point), que provoquen flash floods i caiguda de llamps (si se us posen els pels de punta, cal marxar ràpidament).

20130726 Zion National Park (123) Zion Mount Carmel Highway

27/07/2013: Excursions als The Narrows (un congost on es camina riu amunt), al Weeping Rock i a les Emerald Pools. Per sort, accedir a tots aquests llocs és molt fàcil ja que dins el parc els visitants s’han de moure amb autobusos llançadora, que fa que sigui un parc tranquil sense presència de cotxes.

20130727 Zion NP (230) Emerald Pools

28/07/2013: Visita al Bryce National Park, que és un parc caracteritzat per una sèrie sedimentària clàstica de colors excavats per la geodinàmica externa. Com que és un parc petit, a part d’una petita excursió del Sunset al Sunrise Point, el parc es visita en cotxe fent parades als diferents miradors: Interpretation Point, Bryce Point, Paria View, Swamp Canyon, Natural Bridge, Ponderosa Canyon i Rainbow Point.

20130728 Bryce Canyon National Park (347) Bryce Point

29/06/2013: Camí fins al Grand Canyon National Park. Es passa molt a prop de l’upper Antelope Canyon que és una reserva navaja on s’han fet fotografies de les típiques que apareixen en els salvapantalles dels ordinadors. Sincerament, tenint en compte el preu i la mala organització, és un lloc molt prescindible.

El Grand Canyon és simplement molt gran, un lloc magnífic, espectacular, on els ulls no descansen mai! La tarda es pot invertir en fer parades al llarg de la carretera resseguint el South Rim (Desert View, Navajo Point, Lipan Point, Moran Point, Grand View Point, Pipe Creek Vista i Mather Point). Com que altra vegada, per a dormir al parc cal planificació, una bona alternativa és dormir a Williams.

30/06/2013: Caminada pel Bright Angel Trail fins a la resthouse 3mi. Tot i semblar una distància curta, durant les excursions al Grand Canyon s’ha de vigilar perquè és com una muntanya invertida, on començar és molt fàcil, però pujar és molt complicat. A part, el desnivell és altíssim (en uns 5km, un desnivell de 650m) i cal vigilar qui no estigui acostumat. Dos anys més tard vaig fer el camí sencer fins a tocar al Colorado River i es necessita tot el dia, portar menjar, capes de roba (tèrmicament hi ha grans diferències) i ser mentalment molt forta.

31/07/2013: Visita al Yaki Point amb l’autobús llançadora i assistència al Park Ranger Program de geologia, que és una xerrada divulgativa geològica sobre el parc. Deixo aquí el resum de la història geològica: a) 1840Ma col·lisió del continent nord-americà amb una cadena d’illes (formació del Vishnu Basement Rocks), b) erosió, c) degut a la formació del continent Rodinia a l’oest de Nord-Amèrica, sedimentació de fang i sorres (formació del Grand Canyon Super Group, 1200-740Ma), d) fracturació de Rodinia, extenció i basculament de les roques (750Ma), e) erosió, f) sedimentació en una plataforma marina somera, transició i continental d’una sèrie de 4000peus (525-270Ma), g) formació del continent Pangea, h) fragmentació de Pangea (245Ma), i) subducció de la placa Farallon sota la nord-americana per l’oest (aixecament del Colorado Plateau, 70Ma), j) erosió, k) incisió del Colorado River (5-6Ma)

20130731 Grand Canyon (331) Hopi Point

01/08/2013: Cap a San Francisco

02/08/2013: Tornada a casa