Sempre va bé tenir-la a mà!
Aquest estiu s’ha actualitzat. En aquest enllaç s’hi pot trobar la versió en anglès. També es pot accedir a la versió catalana, tot i que no està actualitzada
Taula dels temps geològics
Respon
Arxiu de la categoria: Notícies
Les zones horàries respecte la longitud dels llocs
En aquesta imatge es pot comprovar que a Catalunya compartim zona horària amb països com ara Albània.
(Zones horàries estàndard del món; extret de: Link, domini públic)
No tinc res en contra Albània. Però agafo aquest país d’exemple perquè la seva capital (Tirana) es troba a una latitud (41º20’N) molt semblant a la de Barcelona (41º22’N) i, per tant, em va molt bé per a comparar qualsevol dia de l’any (no necessàriament durant els equinoccis, on tots els punts de la Terra gaudeixen de les mateixes hores de llum).
Resulta que, tot i compartir latitud, amb els habitants de Tirana ens separen 17º39′ de longitud. Aquesta diferència és la responsable que avui, dia 31/08, a Tirana la sortida del sol hagi ocorregut a les 06:06 i a Barcelona una hora i deu minuts més tard (07:16). Igualment passarà amb la posta de sol, entre les 19:15h i les 20:26h.
O ens emmarquem en la zona horària que toca per longitud (i no per relacions històriques), o deixem de pretendre compartir costums horaris i acceptem la nostra vida lligada a la llum!!!
Els diamants blaus, no només bonics, però clau per entendre la circulació mantèl·lica
El color blau d’alguns diamants és causat per les petites traces de bor que contenen en l’estructura. Aquesta barreja composicional (els diamants estan formats únicament per àtoms de carboni perfectament ordenats en una estructura del sistema cúbic) ha despertat grans preguntes als geòlegs i geòlogues.
El motiu és que els diamants es formen en el mantell inferior, mentre que el bor es troba concentrat en l’escorça terrestre. Per a que el bor arribi a tanta profunditat cal que existeixi un mecanisme pel qual, en subduir l’escorça oceànica, alguns dels elements siguin transportats fins al mantell inferior.
En aquest enllaç es pot llegir el resum de l’article on s’explica (Smith et al., 2018; Blue boron-bearing diamonds from Earth’s lower mantle).
Perseids
Ahir a la nit es va produir el màxim dels perseids. El saber popular coneix els perseids com la pluja d’estels que té lloc al voltant del 12 d’agost cada any. En aquesta entrada de la wikipedia s’explica molt bé el seu perquè!
Malgrat les meves poques habilitats fotogràfiques, comparteixo una fotografia de l’any passat que vaig realitzar des del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, que justament està a les portes de rebre la distinció Starlight (Notícia 324).
Evidències d’aigua líquida a Mart
A principis d’agost es va publicar a la revista Science un article on els autors (R. Orosei i altres) expliquen les evidències obtingudes mitjançant la tecnologia radar de la presència d’aigua líquida a Mart.
Aquestes evidències són unes reflexions molt brillants en els perfils de radar, que suggereixen la presència d’aigua, ja sigui com una espècie de llac i/o en sediments saturats. El fet que l’aigua pugui trobar-se en estat líquid ho atribueixen a l’alta salinitat d’aquesta (perclorat de calci i perclorat de magnesi) que en fa disminuir el punt de congelació.
Copio el resum de l’article (Radar evidence of subglacial liquid water on Mars; Orosei et al., 2018) i en copio el Link:
The presence of liquid water at the base of the martian polar caps has long been suspected but not observed. We surveyed the Planum Australe region using the MARSIS (Mars Advanced Radar for Subsurface and Ionosphere Sounding) instrument, a low-frequency radar on the Mars Express spacecraft. Radar profiles collected between May 2012 and December 2015 contain evidence of liquid water trapped below the ice of the South Polar Layered Deposits. Anomalously bright subsurface reflections are evident within a well-defined, 20-kilometer-wide zone centered at 193°E, 81°S, which is surrounded by much less reflective areas. Quantitative analysis of the radar signals shows that this bright feature has high relative dielectric permittivity (>15), matching that of water-bearing materials. We interpret this feature as a stable body of liquid water on Mars.
Distribució de volcans i terratrèmols
Fa dies que a les notícies es mencionen volcans en erupció. Gran part de l’activitat volcànica ve definida per la distribució de les plaques tectòniques i dels seus límits. Aquesta distribució també condiciona les zones sísmicament més actives de la Terra.
Comparteixo dues pàgines web on poder comparar l’activitat volcànica i la sísmica de dos dies consecutius. Hi ha alguna relació? I amb el mapa de les plaques tectòniques? Com s’expliquen els volcans i terratrèmols allunyats dels límits de plaques?
(extret de: Link)
(extret de: Link)
