De segur que des de ben petits hem escoltat el terme poesia. De segur que si penseu en aquest concepte us vénen al cap altres mots com estrofa, vers, rima, poema, figures, poeta, sentiment, expressió… i una infinitat de paraules que hi estan relacionades. Però què és realment la poesia?
Si ens fixem en les definicions que ens dóna el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, però també la majoria de diccionaris, veurem que és l'”art del llenguatge que consisteix a expressar segons un ritme, normalment el del vers, un o diversos temes, una idea, un sentiment, etc., als quals cada poeta vol donar un valor propi i universal alhora”. Així, es tracta d’un art, d’una forma d’expressar estèticament a través d’una distribució en estrofes els sentiments d’una persona. Les emocions es transmeten mitjançant els versos que estan creats conscientment per un escriptor capaç de reflectir amb les seves paraules tot el seu món interior.
Aquestes expressions personals es transmeten clarament amb el poema Ara mateix de Miquel Martí i Pol, un dels meus poetes preferits.
Ara mateix
1982
De res no ens val l’enyor o la complanta,
ni el toc de displicent malenconia
que ens posem per jersei o per corbata
quan sortim al carrer. Tenim a penes
el que tenim i prou: l’espai d’història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.
Ara és el moment que tots vosaltres feu de poetes i intenteu amb els models que estudiarem expressar tot el que necessiteu o vulgueu a través del paper. Com diu Martí i Pol “tot està per fer i tot és possible”.
