Mireu aquest vídeo, segur que no us deixarà indiferents. Us sembla que podria funcionar com a punt de partida per situar un tema a l’aula i engrescar l’alumnat?
L’Obsolescència Programada és l’escurçament deliberat de la vida d’un producte per incrementar-ne el consum. L’any 1928 una influent revista de publicitat en plantejava la necessitat sense embuts: “Un article que no es fa malbé és una tragèdia per als negocis.” I també és una tragèdia per a la moderna societat del creixement, que es basa en un cicle cada cop més accelerat de producció, consum i malbaratament.
Basant-se en una acurada recerca de més de tres anys, i utilitzant imatges d’arxiu molt poc conegudes, COMPRAR, LLENÇAR, COMPRAR relata la fascinant història de l’Obsolescència Programada des dels seus orígens cap a 1920 (quan es va formar un càrtel per limitar la vida útil de les bombetes elèctriques) fins a casos actuals que afecten a productes electrònics de darrera generació (iPods, impressores…) passant per la misteriosa desaparició de les mitges de niló a prova de carreres.
Una possible dinàmica de treball podria ser fer un visionat del documental, fent pauses i comentant els aspectes més rellavants i significatius. Una vegada comentat podríem fer un debat en petit grup i una posada en comú.
Difusió de la imatge:
https://drive.google.com/file/d/0B7Qyanae4hMYcF9VQ0JMbExZd00/view?usp=sharing
