En uns temps de canvis constants, de bombardeig constant d’estímuls, d’estereorips, d’incerteses, … Com ha de ser l’ensenyament i l’aprenentatge?

He trobat interessant esmentar, parlar sobre la Creativitat i la importància d’ensenyar el ser creatiu.

Val la pena prendre’s la molèstia de dedicar 19 minuts a escoltar a Sir Ken Robins. Són clares i contundents les seves paraules en defensa de la creativitat i la importància que l’escola no l’ofegui o la mati. Com diu sense creativitat no hi ha futur, ja que les coses que canvien el món neixen dels errors i de les solucions inversemblants.

Per tant més enllà de si TIC si, TIC no, més enllà de si classes magistrals si o no, potser ens hauríem de plantejar que fer per esperonar la creativitat, com potenciar l’acció entre els alumnes, l’aventura de trobar noves respostes, i a assumir el risc a equivocar-se per així poder seguir creixent, experimentant i aprenent.

Finalment m’agradaria fer un al·legat en defensa de l’educació artística,  ja que aquesta disciplina on la creativitat és, si no ens limitem a pintar làmines, el leimotive, està desapareixent del currículum escolar, a primària no existeix l’especialista de plàstica i a l’ESO es retallen les hores a tisorades indiscriminades.