AMB ULLS DE NEN

Francesco Tonucci és conegut per les seves famoses vinyetes còmiques que fan reflexionar sobre el pensament de l’adult i l’infant; sobre la mirada dels infants en el món que ens envolta. Com a professionals i guies en el desenvolupament integral dels infants, crec que seria adient utilitzar estratègies que ens ajudin a comprendre com veu el món un nen, ficar-nos en la seva pell, i així, poder atendre les seves necessitats tant educatives com emocionals. En «amb ulls de nen» Tonucci ens inspira sobre com d’interessant pot ser treballar amb aparells tecnològics del nostre abast, com la càmara amb els nostres infants.

Els infants s’enriqueixen partint de la seva realitat i d’experiències reals properes del seu dia a dia en el seu context. Les seves imatges poden respondre a situacions viscudes o d’objectes de l’entorn que els han cridat l’atenció i els desperten certa curiositat. També poden fotografiar coses vinculades al seu estat emocional. Una fotografia feta amb una càmera és un molt bon recurs a l’aula que ens dóna un ampli ventall de possibilitats per treballar molts aspectes dins la programació. A més a més, si els deixem que ells mateixos facin les fotografies, veurem la realitat des de la seva perspectiva que de ben segur dista molt de la nostre. Tenir una càmera de fotos a l’aula hauria de tenir un objectiu molt clar : donar un gir important a la manera d’ensenyar i a la manera d’aprendre

El treball posterior a la captura de la imatge depèn en gran part del referent que es trobi a l’aula. Sense oblidar que el nen o nena és el protagonista i agent actiu del seu aprenentatge, l’adult ofereix propostes per treballar continguts curriculars que el propi infant ha seleccionat de manera no intencionada en el moment de fer la foto.