Per tal de fer una bona i adequada intervenció educativa amb els infants cal en primer lloc, posar-se al seu nivell, és a dir, partir d’una mirada respectuosa. Tot observant, preguntant, i escoltant de manera activa quines són les seves necessitats, què els motiva o interessa, amb la fi de donar una resposta òptima a aquestes necessitats individuals, tant físiques, emocionals, socials, cognitives o d’aprenentatge que hem de contemplar, cuidar i atendre.

Observar i documentar durant tot el procés ens permetrà posar en valor la tasca educativa, a la vegada que deixarem constància del procés d’aprenentatge de l’infant, donant-li visibilitat i valor.
Aquesta documentació serà de gran importància per tota la comunitat educativa: infants/famílies i mestres.

Hem de romandre a l’aula amb ulls d’infant, imaginar-nos amb una càmera i veure el món tal i com ells/es el perceben. D’aquesta manera podrem realitzar una atenció personalitzada, tenint en compte el ritme de cada infant i les seves necessitats. A més, podem crear propostes per tal que els infants comuniquin, a través de les imatges i fotografies com veuen el món i que ho comparteixin amb els companys/es. Aquest tipus de propostes ens pot ajudar, d’una banda, a disposar d’informació sobre la percepció del seu entorn, què els crida l’atenció, a què donen importància…I, d’altra banda, treballem el llenguatge verbal, plàstic, digital, la creativitat i la relació i comunicació amb els altres.