Però, quins són els avantatges de fer servir eines digitals a classe? A més de l’atractiu d’utilitzar la pissarra digital o la realitat augmentada, que atreuen l’atenció dels alumnes, la majoria d’experts coincideixen a ressaltar com a punt clau que les tecnologies a l’aula permeten personalitzar l’educació, que cada infant segueixi el seu procés, donant-li recursos, facilitant l’aprenentatge autònom, l’experimentació i la investigació.

La connexió a Internet és un altre punt clau, perquè els permet accedir a una finestra al món i a molta més informació de la que els puguin oferir els docents o un llibre de text. Això sí, el professor haurà de dotar l’alumne de sentit crític, ensenyar-lo a discriminar el que és rellevant del simple soroll.

Moltes de les eines digitals afavoreixen el treball en equip, la col·laboració, la interacció. I això, a més, reforça les seves competències emocionals, essencials per relacionar-se amb els altres i ser més empàtics. També estimulen la creativitat dels nanos. Per a Jordi Adell, professor de l’àrea de didàctica i organització escolar al Departament d’Educació de la Universitat Jaume I de Castelló i director del Centre d’Educació i Noves Tecnologies (CENT) de la mateixa universitat, hi ha un mòbil a la butxaca dels nens, un aparell dotat de càmera de vídeo, de fotos, gravadora de veu, connexió a Internet, GPS. Es pot fer una gran quantitat d’activitats didàctiques amb els mòbils. «El que és veritablement revolucionari és posar en mans dels nens la tecnologia perquè creïn, construeixin, aprenguin».

«Els alumnes no aprenen dels professors ni tampoc de la tecnologia, sinó que aprenen de pensar sobre el que estan fent, del que van fer, dels processos. El pensament és el que afavoreix l’aprenentatge», afegeix Jennifer Groff, investigadora del Media Lab de l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT).

Estudiants de la School of Science and Technology, Singapore. Font: Wikipedia

Hi ha qui encara va molt més enllà i afirma que, gràcies a les tecnologies, els infants són capaços fins i tot d’aprendre sols. Sugata Mitra, un professor de tecnologia educativa de la Universitat de Newcastle, al Regne Unit, a finals dels anys noranta va començar a dur a terme una sèrie d’experiments, en què deixava ordinadors a barriades molt pobres de l’Índia sense donar cap explicació i hi tornava mesos després. Sempre es repetia el mateix: la canalla havia après per ella mateixa, sense instruccions, a fer servir l’ordinador; els nens s’ensenyaven els uns als altres, i fins i tot havien aconseguit aprendre coses tan complicades i en anglès –un idioma que desconeixien– com temes de biologia molecular.

«Si tenim prou curiositat, som capaços d’aprendre per nosaltres mateixos», reivindica. Aquest any, TED, la conferència de les idees globals, li ha atorgat una beca d’un milió de dòlars per continuar amb aquest projecte. En aquesta mateixa filosofia es basen els MOOC, els cursos oberts massius en línia que han irromput fa uns anys a la xarxa. Alguns gratuïts i d’altres de pagament, són cursos que universitats i centres pengen a Internet, amb materials, classes gravades, bibliografies, podcasts que els alumnes poden seguir i interactuar amb companys situats en diferents països. L’accés al coneixement es multiplica, es democratitza i potser acaba arribant als racons més desafavorits.

Article: http://lab.cccb.org/ca/tecnorevolucio-a-les-aules/