Són les vuit. El rellotge de l’església del barri ha tocat vuit campanades. La ciutat ja a temps que s’ha despertat.
Tot un grup de persones viuen en un mateix bloc. Cadascun, a les vuit, fa coses diferents i es diuen: Montserrat, Anton, Andreu, Rosa, Vicenç, el Sr. Joan, la Sra Mercè.

Us presentem dos d’aquests personatges:

La Montserrat acaba de sortir de casa. Sent els tocs. Mira el rellotge. “Les vuit”, bona hora. Abans quan la Mercè i la Júlia eren més petites, havia d’estar pendent de les nenes, calia despertar-les, vigilar que no es descuidessin res, acompanyar-les a l’escola,…

L’Anton puja lentament les escales del Metro. No té cap pressa. Torna a casa després de treballar tota la nit a la fàbrica. Mentre camina pel carrer sent les bategades del campanar, prou clares per poder-les comptar, si més no s’estirarà al llit i descansarà. els sorolls de la ciutat que es desperta el tindran atrapat força estona. Ha optat per sentir les notícies del matí…

Els rellotges de Dalí representen la relativitat del temps, però els personatges d’aquest conte no ho veuen així.

El text d’aquest conte l’han escrit l’Adrià C. i el Víctor B. i els dibuixos que venen a continuació el Pablo A, la Leila M, el Yousef A i el Ferran T.

Són les vuit. El rellotge de l’església del barri ha tocat vuit campanades. La ciutat ja a temps que s’ha despertat.
Tot un grup de persones viuen en un mateix bloc. Cadascun, a les vuit, fa coses diferents i es diuen: Montserrat, Anton, Andreu, Rosa, Vicenç, el Sr. Joan, la Sra Mercè.

Us presentem dos d’aquests personatges:

La Montserrat acaba de sortir de casa. Sent els tocs. Mira el rellotge. “Les vuit”, bona hora. Abans quan la Mercè i la Júlia eren més petites, havia d’estar pendent de les nenes, calia despertar-les, vigilar que no es descuidessin res, acompanyar-les a l’escola,…

L’Anton puja lentament les escales del Metro. No té cap pressa. Torna a casa després de treballar tota la nit a la fàbrica. Mentre camina pel carrer sent les bategades del campanar, prou clares per poder-les comptar, si més no s’estirarà al llit i descansarà. els sorolls de la ciutat que es desperta el tindran atrapat força estona. Ha optat per sentir les notícies del matí…

Els rellotges de Dalí representen la relativitat del temps, però els personatges d’aquest conte no ho veuen així.

El text d’aquest conte l’han escrit l’Adrià C. i el Víctor B. i els dibuixos que venen a continuació el Pablo A, la Leila M, el Yousef A i el Ferran T.

Aquest trimestre, els alumnes de cinquè estem treballant l’obra de Dalí. La nostra classe ha parat especial atenció en el quadre “La persistència de la memòria” o també “Els objectes tous”.

Per fer aquesta pintura, Dalí primer va pintar el fons d’un paisatge dels voltants de Port Lligat (Costa Brava), després es va inspirar en un formatge Camembert una nit que tenia mal de cap i així és com es va anar configurant aquest gran quadre.
Julien Levi , un galerista americà, va comprar la pintura malgrat li va semblar que seria molt difícil de vendre-la. Al final el quadre va acabar al Museu d’Art Modern de Nova York, que es diu MOMA.

Amb aquesta obra, Dalí ens recorda que la mesura tècnica del temps no té cap valor ni importància, amb el valor infinit del paisatge del Cap de Creus.

Miguel Ángel E, Carla D, Àlex G.

Aquesta obra ens ha servit d’inspiració per fer els nostres rellotges de “mantega”. Hem triat una selecció i aquí podeu observar les particulars creacions de: Álex G, Esther L, Joselyn M, Ilies, Miguel Ángel E., Yousef A. i Carla D.

Aquest trimestre, els alumnes de cinquè estem treballant l’obra de Dalí. La nostra classe ha parat especial atenció en el quadre “La persistència de la memòria” o també “Els objectes tous”.

Per fer aquesta pintura, Dalí primer va pintar el fons d’un paisatge dels voltants de Port Lligat (Costa Brava), després es va inspirar en un formatge Camembert una nit que tenia mal de cap i així és com es va anar configurant aquest gran quadre.
Julien Levi , un galerista americà, va comprar la pintura malgrat li va semblar que seria molt difícil de vendre-la. Al final el quadre va acabar al Museu d’Art Modern de Nova York, que es diu MOMA.

Amb aquesta obra, Dalí ens recorda que la mesura tècnica del temps no té cap valor ni importància, amb el valor infinit del paisatge del Cap de Creus.

Miguel Ángel E, Carla D, Àlex G.

Aquesta obra ens ha servit d’inspiració per fer els nostres rellotges de “mantega”. Hem triat una selecció i aquí podeu observar les particulars creacions de: Álex G, Esther L, Joselyn M, Ilies, Miguel Ángel E., Yousef A. i Carla D.

Aquest trimestre, els alumnes de cinquè estem treballant l’obra de Dalí. La nostra classe ha parat especial atenció en el quadre “La persistència de la memòria” o també “Els objectes tous”.

Per fer aquesta pintura, Dalí primer va pintar el fons d’un paisatge dels voltants de Port Lligat (Costa Brava), després es va inspirar en un formatge Camembert una nit que tenia mal de cap i així és com es va anar configurant aquest gran quadre.
Julien Levi , un galerista americà, va comprar la pintura malgrat li va semblar que seria molt difícil de vendre-la. Al final el quadre va acabar al Museu d’Art Modern de Nova York, que es diu MOMA.

Amb aquesta obra, Dalí ens recorda que la mesura tècnica del temps no té cap valor ni importància, amb el valor infinit del paisatge del Cap de Creus.

Miguel Ángel E, Carla D, Àlex G.

Aquesta obra ens ha servit d’inspiració per fer els nostres rellotges de “mantega”. Hem triat una selecció i aquí podeu observar les particulars creacions de: Álex G, Esther L, Joselyn M, Ilies, Miguel Ángel E., Yousef A. i Carla D.