Un dels costums més populars és el de menjar dotze raïms a les dotze de la nit, si és possible un per campanada i demanar un desig diferent en cadascuna.

La tradició espanyola de prendre els dotze raïms es remunta tan sols a començaments del segle passat. La implantació d’aquest costum no es deu a motius religiosos o culturals, sinó més aviat a mers interessos econòmics.

En la Nit de Cap d’Any de 1909, uns viticultors catalans, que havien tingut aquell any un excel•lent collita, necessitaven desprendre’s d’un gran excedent de raïms i, en un esforç desesperat d’imaginació, van aconseguir vendre-les inventant el ritu de prendre els raïms de la sort en l’última nit de l’any.

Els que practiquen un costum semblant són els portuguesos, qui prenen en Nit de Cap d’Any dotze panses. Els francesos, per la seva part, destapen amb les campanades de mitjanit la tradicional ampolla de cava. Els italians mengen un bon plat de llenties per cridar a la prosperitat l’any nou.

Existeixen molts altres ritus per atreure la bona sort en l’amor, els diners, la salut, la feina o els viatges l’any que comença. Hi ha els qui els consideren meres supersticions, mentre que d’altres creuen cegament en la seva màgia. El cert és que aquests rituals i creences tenen com a motivació l’esperança de tenir una millor vida en iniciar una nova etapa, que li dóna un gran simbolisme de renovació a l’inici d’un any nou.

UN RELLOTGE DISSENYAT PER A FACILITAR LA LECTURA SEGONS EL SISTEMA BASAT EN QUARTS

L’esfera incorpora les particions en quarts i mitjos quarts, i els seus respectius “i 5” i “i 10″. També marca el número de l’hora a la qual s’ha de fer referència. Així, a les dotze i cinc, marca el número 12, i a un quart d’una és l’1 el que queda marcat.

La minutera corre minut a minut excepte quan arriba als mitjos quarts, moment en el qual avança només mig minut. Probablement sigui l’únic rellotge del món que es comporta així.

[kml_flashembed movie=”http://www.comunicaciodigital.com/rellotge_catala/flash/rellotge_catala.swf” width=”500″ height=”300″/]

Si vols col·locar aquest rellotge com a salvapantalles del teu ordinador, et facilitem el fitxer (sistema operatiu Windows), a continuació: 

Barcelona va acollir els Jocs d’Estiu de la XXV olimpíada de l’època moderna, del 25 de juliol al 9 d’agost de 1.992. Van participar 9.364 atletes (6.657 homes i 2.707 dones) de 169 països, competint en 28 esports i 257 especialitats. El bàdminton i el beisbol foren, per primer cop, esports olímpics.

Per a l’ocasió es va remodelar completament l’Estadi de Montjuïc (ara Estadi Olímpic) i es van construir nombrosos pavellons esportius , el més emblemàtic d’ells el Palau Sant Jordi.

L’esport espanyol, que en tota la història només havia aconseguit 26 medalles olímpiques, va donar per primera vegada la talla en els primers jocs olímpics organitzats a casa, on va obtenir 22 medalles.

La torxa olímpica dels Jocs Olímpics d’estiu de 1992 fou dissenyada pel català André Ricard. En ella hi figura el lema “XXV OLIMPÍADA BARCELONA 1992” així com el logotip dels Jocs. La torxa va visitar en 39 dies les 17 comunitats autònomes, recorrent més de 6.000 km. Va passar per 652 localitats i es va aturar en 60 d’elles, participant-hi un total de 9.500 portadors.

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/ecXDl3KGIoc” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

La mascota olímpica escollida per a reprentar els Jocs fou Cobi, un gos d’atura català dissenyat en estil cubista pel valencià Javier Mariscal.

L’any 1987 Freddie Mercury i Montserrat Caballé gravaren la cançó Barcelona, peça principal de l’àlbum del mateix nom i que serví de promoció a la ciutat per tal d’aconseguir els Jocs. La cançó s’havia d’interpretar en la Cerimònia d’Obertura però la prematura mort del cantant britànic vuit mesos abans de l’inici dels Jocs impedí aquest fet.

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/xA4vycq-E5k” width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

L’any 1992 Andrew Lloyd Webber i Don Black composaren la cançó Amics per sempre (“Amigos para siempre”), que fou interpretada per Sarah Brightman i Josep Carreras durant la Cerimònia d’Obertura dels Jocs. En la cerimònia de Clausura la mateixa cançó fou interpretada pel grup de rumba Los Manolos.

I ara, un entretingut joc.

El Club Super3 és un programa de sèries infantils, produït i emès per Televisió de Catalunya. Es va estrenar l’11 de febrer de 1991, encara que el seu format ha sofert diversos canvis al llarg de la seva història.

El programa consta de vàries sèries animades destinades al públic infantil: La sèrie Doraemon, Megaman, el ciberguerrer , Keoro, Samsam , Els barrufets, Equip Galaxy….

El programa ofereix als seus seguidors la possibilitat de convertir-se en socis (anomenats Súpers). Els Súpers reben descomptes en activitats culturals i lúdiques i poden participar en les festes anuals que organitza el programa. Al 2007 es va arribar al milió de membres, sent el club més nombrós de Catalunya i l’associació infantil amb més socis de Europa.

Club Super3 en l’actualitat s’emet durant la setmana al canal K3 (canal que centra la seva emissió en programes de contingut destinat a la infantesa i la joventut) i al canal TVCi de dilluns a divendres. Edita una revista mensual “La Revista dels Súpers” i manté una web per als socis amb jocs, descàrregues, notícies, activitats…

Gaudeix amb els jocs del web del Club Super3:

?L’euro és la moneda oficial de la Unió Europea des de l’1 de gener de 1999.

Va entrar en circulació, progressivament, des de l’1 de gener de 2002, substituint a les antigues monedes nacionals dels països que ara l’utilitzen.

L’1 de gener de 1999 va entrar en funcionament l’euro a Espanya, però no serà fins i tot el 2001 quan substituís la pesseta.

L’euro (EUR o €) és la moneda comuna per a les nacions europees que pertanyen a l’Eurozona de la Unió Europea, incloent Espanya. Les monedes d’euro tenen dos costats diferents, un costat comú (revers) a tota Europa que indica el valor de la moneda i un costat nacional (anvers)con el disseny escollit per cada un dels països.

Les monedes, sigui cual sigui el seu anvers nacional, són de validesa a qualsevol país de la zona euro.

Hi ha 16 membres que formen l’eurozona són: Alemanya, Àustria, Bèlgica, Eslovàquia, Eslovènia, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Malta, Països Baixos Portugal i Xipre.

El símbol de l’euro (€), desenvolupat per la Comissió Europea, s’inspira en la lletra èpsilon de l’alfabet grec. Es va escollir aquest símbol com a referència a la inicial d’Europa, E. Les dues línies paral·leles fan referència a l’estabilitat dins de l’àrea euro.

I ara un joc. Marca amb la caixa registradora la quantitat exacta del valor de cada producte !

En aquest capítol del programa “Una mà de contes” s’explica la història d'”El naixement dels cavalls marins”. Un il·lustrador posa imatges al conte mitjançant diverses tècniques. Fa milers d’anys, en un indret desconegut va tenir lloc un fet extraordinari. Era un país ple de muntanyes escarpades…

[kml_rm movie=”http://video.xtec.cat:8080/ramgen/edu3tv/video/tvc/una_ma/001_70121.rm” width=”352″ height=”288″/]

Avui, 12 de febrer de 2009, es compleixen 200 anys del naixement, a Angalterra, del científic Charles Robert Darwin. És el pare d’una teoria que va revolucionanr el món: l’evolució de les espècies, que explica que totes les espècies han evolucionat al llarg del temps a partir d’ancestres comuns mitjançant la selecció natural.

Amb la publicació de l’origen de les espècies el 24 de novembre de 1859, Darwin va poder establir la seva teoria dins del món científic.

Al web del 3cat24.cat, hem trobat aquest vídeo on podreu trobar informació sobre el científic i els seus descobriments: 

Avui ha arribat a l’Escola en Carnestoltes.

Com podreu veure s’ha disfressat de pescador. En uns dies, ens dirà les ordres que tothom haurà de complir. Esperem que no siguin difícils !!!

És la dissetena pel·lícula animada de Walt Disney Pictures i basada en la història anglesa, The One Hundred and One Dalmatians de Dodie Smith. La pel·lícula va ser produïda per Walt Disney Productions i llançada als Estats Units el 25 de gener de 1961.

SINOPSI: Pongo i Perdy, els dàlmates protagonistes, són una feliç parella canina que viu envoltada dels seus cadells al costat dels seus amos, Roger i Anna. Però la felicitat no és eterna, i hi ha una malvada dona, Cruella De Vil, que viu en una gran mansió, que és la major enemiga dels gossos. Quan s’assabenta que els protagonistes tenen quinze cadells dàlmates, el seu somni d’obtenir un exclusiu abric de pell dels petits gossos, es converteix en una obsessió. Per aconseguir-ho contracta dos lladres i posa en marxa un malvat pla amb l’única finalitat de segrestar els dàlmates.

[kml_flashembed movie=”http://www.youtube.com/v/plIaMPP00k4″ width=”425″ height=”350″ wmode=”transparent” /]

Aprofitant que és temps de Carnaval, us oferim unes divertides caretes dels personatges de la pel·lícula, que podreu imprimir i gaudir:
 

I ara, uns entretinguts jocs:

Aquest senyal marca la prohibició de circular a més de 120 kilòmetres per hora, als turismes i motocicletes, a les autovies i autopistes.Els turismes o motocicletes només podran rebassar aquesta velocitat, en 20 kilòmetres hora, quan avancin a d’altres vehicles que circulin a velocitat inferior.

Ara bé, tot conductor està obligat a respectar els límits de velocitat establert i a tenir en compte, a més a més, les seves pròpies condicions físiques, les característiques i l’estat de la via, del vehicle i la seva càrrega, les condicions meteorològiques, ambientals i de circulació, i, en general, quantes circumstàncies concorrin en cada moment, a fi d’adequar la velocitat del seu vehicle a les mateixes, de forma que sempre el pugui aturar dintre dels límits del seu camp de visió i davant qualsevol obstacle que es pugui presentar.

Números, números i més números. Estem envoltats d’aquests signes gràfics, formen part del nostre entorn. Els veiem al carrer, a l’escola, a la televisió,…

Aquí us oferim una presentació, on podeu veure uns exemples:

[slideshare id=90341&doc=nombres-12555&w=425]

Els fem servir per comptar, ordenar, comprar, mesurar,… però us heu preguntat alguna vegada, si tots els números tenen la mateixa importància? Hi ha uns que són més “famosos” que d’altres?

Al CEIP Ferran Agulló de Molins de Rei, els/les alumnes de primària ens encarregarem d’esbrinar-ho.

Per participar en aquest projecte, al que anomenem “SUPERNÚMEROS”, cal que segueixis les instruccions que t’apuntem a continuació::

Si creus que has trobat un supernúmero,

• Clica a la icona d’accés que es troba a la columna dreta del bloc i deixa-hi un comentari.



• Al comentari has de posar el número i escriure breument perquè consideres que és un supernúmero.
• Si ets el primer en trobar un supernúmero, el teu comentari sortirà publicat i després d’uns dies es generarà una petita ressenya on es parlarà del  supernúmero que has descobert.
• Els comentaris que continguin un supernúmero repetit no sortiran publicats.
• Si no tens Internet o correu electrònic, també pots participar en la recerca de supernúmeros emplenant la butlleta que la coordinadora d’informàtica et facilitarà.

Participa en aquesta cursa i troba tots els supernúmeros que tens al voltant!

Aquí teniu uns exemples, per anar fent boca: