Són les vuit. El rellotge de l’església del barri ha tocat vuit campanades. La ciutat ja a temps que s’ha despertat.
Tot un grup de persones viuen en un mateix bloc. Cadascun, a les vuit, fa coses diferents i es diuen: Montserrat, Anton, Andreu, Rosa, Vicenç, el Sr. Joan, la Sra Mercè.
Us presentem dos d’aquests personatges:
La Montserrat acaba de sortir de casa. Sent els tocs. Mira el rellotge. “Les vuit”, bona hora. Abans quan la Mercè i la Júlia eren més petites, havia d’estar pendent de les nenes, calia despertar-les, vigilar que no es descuidessin res, acompanyar-les a l’escola,…
L’Anton puja lentament les escales del Metro. No té cap pressa. Torna a casa després de treballar tota la nit a la fàbrica. Mentre camina pel carrer sent les bategades del campanar, prou clares per poder-les comptar, si més no s’estirarà al llit i descansarà. els sorolls de la ciutat que es desperta el tindran atrapat força estona. Ha optat per sentir les notícies del matí…
Els rellotges de Dalí representen la relativitat del temps, però els personatges d’aquest conte no ho veuen així.
El text d’aquest conte l’han escrit l’Adrià C. i el Víctor B. i els dibuixos que venen a continuació el Pablo A, la Leila M, el Yousef A i el Ferran T.
Sara S. 5è
Hola!
Quins dibuixos més macos han fet els meus companys!
Jo vaig fer la Montserrat, i em va costar una mica!
M’han agradat els dibuixos de les vuit.
El dibuix que més m’ha agradat és el dibuix del Pablo, però els altres tambë!
Holaa
han quedat molt bonics els dibuixos, però el que més m’ha agradrat és el pablo, encara que també m’han agradat molt els altres!!
CARLA 😉
Hola!
M’han agradat molt els dibuixos de les vuit. El que més m’ha agradat és el del senyor Joan, però com els de la nostra classe tots som uns artistes ens han quedat molt bé a tots.
Saben dibuixar molt, aquests nois i noies!