Ei mares i pares!!
Mireu quina cara fèiem quan van venir els patges de Ses Majestats els Reis d’Orient
Ep famílies!
Novament avui ens hem tornat a trobar tots a psicomotricitat per cantar la cançó de la Vella i agafar-li la tercera cama. Això vol dir, si no ens equivoquem al restar, que tan sols queden 3 setmanes per les vacances de Setmana Santa, i 4 per rebre la mona.
Bé el missatge d’aquesta setmana ése:
AQUESTA SETMANA
MOLT US ESTIMAREU,
I BARALLAR-VOS NO PODEU.
Benvolgudes famílies:
El dilluns 23 de març de 2009 els nens/es d’educació infantil anirem a la FUNDACIÓ MIRÓ. Allà concretament realitzarem l’activitat: Miró pas a pas.
Després de la visita dinarem a un parc.
Aquest dia cal dur:
El preu de la sortida és de 16€, que haureu d’ingressar en el número de compte 2074-0038-31-2076771761 de Caixa de Terrassa.
Cal que porteu el comprovant de la caixa juntament amb l’autorització signada abans del 18 de març per tal de formalitzar la plaça.
No acceptarem cap pagament fora de termini.
En/na____________________________________________________ autoritzo al meu fill/a ___________________________________________ a anar d’excursió a la Fundació Miró de Barcelona el proper dia 23 de març de 2009.
Signatura pare/mare – tutor/a
Hola de 9:
Avui ens ha tocat anar a veure la senyora del bacallà a la ma. Si, si, aquella que li cantem la cançó per arrencar-li una cama. Però abans hem hagut de fer revisió de si compliem o no el primer missatge. En general no ens podem queixar, però alguna tortuga, cargol, dinosaure, cavall i pingüí se l’ha saltat. Per sort, la Vella no ha aparagutl.
Bé després de fer la cantarella, patapam, una altra cam li hem arrencat i un missatge ens ha donat. Obriu bé els ulls i llegiu:
Vinga doncs, amb aquest nou missatge feina se’ns gira a l’escola i a casa. Així que ja sabeu, aprofiteu, aprofiteu el que la Vella Quaresma ens mana.
Això és un trànsit. Tot just fa un parell de dies que va marxar el Rei Carnestoltes que ja arriba la Vella Quaresma.
Voleu veure la seva cara? Oi que si, ja ho sabíem. Mireu, mireu que dolça és
Quin somriure i que bonica… però no us deixeu enganyar, que sota aquesta aparença és prou dura. Resulta que després de la gresca i la disbauxa del Carnaval, la Vella Quaresma ve a posar seny. Però i com ho fa??
Exactament, amb l’ajuda d’un bacallà. De moment cap any l’hem vist en acció, però per si de cas… Bé resulta que aquesta senyora té 7 peus, si si, que són les setmanes que falten per arribar a les vacances de Setmana Santa (tot i que una cama mai li podem tallar). Tallar?? Clar, cada divendres es trobem tots els nens/es del cicle i li cantem una cançó o dues. Aquí teniu la lletra, la tonada ja us la farem a casa.
La Vella Quaresma ja ha arribat
i Carnestoltes ha marxat.
La Vella Quaresma té set peus
són set setmanes fent-se creus.
Tralarà, larà Au però nois i noies
tralarà, larà deixeu de cantar
La Vella Quaresma ja arribat
i porta un bacallà salat.
La Vella Quaresma duu un farcell
tot de verdura en el cistell
Tralarà, larà Au però nois i noies
tralarà, larà deixeu de cantar
Però abans de tallar-li la cama, sempre, sempre li cantem aquesta (amb la tonada de la cucarcha):
Vella Quaresma, Vella Quaresma
ai que no pots caminar.
Tens masses cames, i t’entrebanques
i entre tots t’hem d’ajudar.
I és que n’hem de tallar una
una, una, una, una.
I és que n’hem de tallar una
fins que puguis caminar.
Txa, txa, txa
Un cop cantada i escenificada, els representants de les classes, trien quina cama arrencar-li. I patapam, sorpresa. Llavors ella ens dóna un missatge que hem de complir durant tota la setmana.

I el missatge d’aquesta setmana és:
DESPRÉS DE SALTAR I BALLAR
BÉ A LA CADIRA HAS D’ESTAR!
Així que ja veieu que se’ns ha girat feina. Us deixem no fos cas que se li escapi el bacallà.
Aixxxxxxx quins dies que portem. Aquesta ha estat la setmana del Rei Carnestoltes i francament, feinada ens ha dut.
El dimecres a la tarda, ja ens enviava els Esparriots que donaven ordres per l ‘endemà. I no va i ens diuen que havíem de dur a la cara un motiu mariner? Així que nosaltres, alguns espantats i d’altres molt i molt il·lusionats així ho vam fer.
I sort, perquè el dijous al matí ja els teníem fent inspecció de cares. Per sort, tots els nens i les nens d’Infantil duiem el motiu. Ens pensàvem que ja estava tot fet, però no era cert. A la tarda tornen per avisar-nos que demà a l ‘escola amb pitet havíem d’arribar.
I és clar, novament el divendres a primera hora ja tornaven a vigilar si els havíem fet cas.
A la tarda vamm fer la gran festa del Carnestoltes, on el pares i mares, tietes, oncles, avis… estaven convidats. I vam fer una gran desfilada per ells i també per la resta de nens/es de l’escola. Després la música es va apoderar del pati per ballar i finalment un bon berenar ens van donar.
Caram quin dia que portem avui!
Resulta que han vingut la Cristina i el Pere, de l’editorial Oxford (la dels nostres llibres) i ens han proposat fer experiments. Primer hem estat mirant l’aigua i alguna de les seves propietats, i ens han preguntat quines hipòtesis teníem si a l’aigua hi posàvem arrós o xocolata en pols.
La veritat és que ha sortit una mica de tot, però la majoria sabíem la resposta correcta. Bé sabem ara que és correcta per què al final, després de fer l’experiment, hem pogut contrastar i desestimar les errònies i quedar-nos amb les bones.
Total que amb els estris que ens han portat, aigua, arrós i xocolata hem fet l’experiment. L’aigua amb arròs s’ha anat tornant blanca, blanca però l’arròs mai desapareixia. En canvi la xocolata en pols s’ha desfet i ha fet que l’aigua es tornés de color marró. I per més xocolatat que hi posàvem, més que desapareixia. Ha estat un xic màgic tot plegat.
Tenim un munt de fotografies que ja us ensenyarem
Aquesta tarda els Cargls, les Tortugues, els Dinosaures, els Cavalls i els Pingüins hem anar a visitar les paredetes de la Fira de la Candelera. Hem arribat fins al planter i… caram quin munt d’arbres, plantes i flors. Però feia una olor a ceba molt forta tot.
Entre totes les classes hem comprat planter per fer un petit hort urbà. Volem tenir maduixes, enciams, cols, plantes aromàtiques i …. ara mateix no recordem més.
Però ens ha agradat molt els colors de les flors. Per això us en deixem unes petites instantànies.
Benvolgudes famílies:
Per tal de celebrar la Fira de la Candelera com es mereix, divendres 30 de gener anirem a visitar-la a la tarda. La idea és poder arribar fins al planter i allà comprar alguna coseta per seguir treballant a l’aula.
De pas podrem explicar l’ubicació de diferents sectors importants com el del menjar, bestiar, l’agrícola… Així que esperem que el temps ens ho permeti i no ens espatilli aquesta sortida.
Després de tants dies de festa avui hem tornat a l’escola. Al matí ens hem trobat amb els nostres amics i amigues, i com no, també amb el i les mestres. Ens hem explicat el què hem fet per vacances. I sobretot que ens han dut els Reis. La veritat que els temps ens ha passat volant.
A la tarda però, hem descobert que els Reis ens havien deixat alguns regals per la classe, així que els hem obert i hem pogut jugar amb les coses noves.
Això ha estat una bona sorpresa!
El passat divendres 19 de desembre, els nens i les nenes d’educació infantil vam rebre una visita molt i molt especial.
Les mestres ens van dir que féssim un tren i anéssim tranquils cap a la sala de psicomotricitat. Quan vam arribar allà, a l’entrar tots i totes ens vam quedar bocabadats. Asseguts en tres trons hi havia els patges Reials de Ses Majestats els Reis d’Orient.
Cadascú va poder donar la carta al patge del seu Rei preferit. I si algú no tenia carta li deia directament. Ells ens escoltaven, ens deien alguna cosa…. (que millor no dir, que no ens agrada a ningú escampar els draps bruts) i ens donaven un caramel. Llavors ens giràvem i ens fèiem una foto amb ell.
Nosaltres per demostrar el nostre agraiment, els vam obsequiar tot cantant la cançó del concert.
Cal dir que vam estar tota l’estona molt, molt i molt callats, no fos cas que donessin parte als Reis d’alguna mal i feta d’última hora.
![]()
Ja fa dies que el Tió va arribar a l’escola. Ell les va colocar prop de l’àvia Caterina, al vestíbul. Nosaltres cada dia li portàvem una mica de menjar: pells de mandarines, alguna galeta, una mica de pa…
Però ahir dijous ja no va menjar gaire. Nosaltres estàvem extranyats/des i les mestres ens deien que potser no es trobava bé, que se’l veia molt inflat.
A la tarda, després de dinar vam veure que ja no hi era. El vam buscar per l’escola i no el trobàvem. Finalment vam pensar: i si anem al gimàs?? I efectivament, allà estava. Havia agafat tot de coixins de psicomotricitat i s’havia instal·lat ben cómode.
Nosaltres tots junts, Cargols, Tortugues, Dinosaures, Cavalls i Pingüins vam cantar la seva cançó i per grup de nens i nenes barrejats anàvem a cagar-lo. I sabeu què? Ens va cagar una titella de dit de contes tradicionals. Un per a cada nen i nena d’Infantil i també per la classe.
Però això no és tot, també ens va cagar monedes i ous de xocolata. I aquestes últimes coses ja no van arribar a casa… potser les vam perdre pel camí.