Les entitats en qüestió són, a més de Barclays , la primera a admetre aquestes pràctiques irregulars a finals del juny passat, les nord-americanes Citigroup i JPMorgan, l’alemanya Deutsche Bank, la suïssa UBS i les britàniques Royal Bank of Scotland i HSBC. Els dos Estats, on es troba la seu de la major part de les entitats financeres del país, porten investigant aquest assumpte des de fa mesos.

La nova maniobra salta a la llum quan torna a prendre cos el debat sobre si els càstigs imposats fins ara a Wall Street han servit o no per canviar la seva conducta. El regulador financer de l’Estat de Nova York va decidir aquesta setmana multar Standard Chartered amb 340 milions de dòlars (uns 257 milions d’euros) per violar l’embargament a l’Iran, multa mínima comparada amb els 6.800 milions de dòlars (uns 5.500 milions d’euros) que va guanyar l’any passat.

També va ser mínima davant el seu volum de negoci la penalització que fa dos mesos es va imposar a Barclays a banda i banda de l’Atlàntic per la manipulació del líbor. La sanció combinada va ascendir a 454 milions de dòlars, 200 milions imposats pel regulador del mercat de futurs als Estats Units i altres 160 milions pel Departament de Justícia. L’entitat va guanyar 3.000 milions el 2011.

Al debat es suma la decisió de l’Administració de Barack Obama, que la setmana passada va abandonar la investigació oberta fa poc més d’un any contra Goldman Sachs per determinar possibles responsabilitats penals per la titulització de deute vinculada a hipoteques escombraries. Ningú esperava que aquest procés fos a arribar lluny, però tampoc s’anticipava que deixés anar tan aviat la presa. El banc va pactar fa dos anys pagar 550 milions per tancar la qüestió per la via civil; va guanyar 8.350 milions el 2010.

També ha escapat Jon Corzine, que va ser conseller delegat de Goldman Sachs abans de ser governador de Nova Jersey entre 2006 i 2010, i màxim responsable de la fallida de la signatura de valors MF Global. Els investigadors no han pogut provar que Corzine realitzés cap acte fraudulent en moure els diners dels seus clients.

Plou així sobre mullat. Quan es compleix cinc anys de l’inici del col · lapse financer que va acabar amb Lehman Brothers i va enfonsar a l’economia global a la Gran Recessió, els reguladors nord-americans admeten que, d’acord amb la legislació actual, no compten amb proves suficients per llançar causes criminals contra els gestors de grans fiascos financers.

La càrrega de la prova podria funcionar en la investigació per la manipulació del líbor. Però, en aquest cas, els reguladors estaven al corrent del que passava, com demostra la carta que l’ara secretari del Tresor, Timothy Geithner, va enviar quan era president de la Reserva Federal de Nova York a les autoritats britàniques sol · licitant canvis en el sistema de fixació d’aquest tipus d’interès.